dilluns, 2 de gener del 2012

DESITJOS I PROPÒSITS


" Si no desitges massa coses fins i tot les més petites et semblaran grans" (Plató)
Avui llegia aquesta cita en el mur de l'amiga Júlia, i després he entrat al blog d'una exalumna, la Marta, on parlava de 12 propòsits per al 2012. Així que he aprofitat el que deia l'una i l'altra, per començar aquest nou any, amb un escrit que va més enllà del material, cerca l'essència que ens permet ser especials per aquells que tenim a prop, lluny, els coneixem o senzillament ens llegim, i ens apropem d'una manera màgica, gairebé, i ens desvetllen emocions.
Des de fa anys, el meu món va canviar, una enorme sotragada va paralitzar el meu jo, es va calar foc dins meu, i va ser quan vaig entendre que havia de modificar, i arreglar la meva vida. Sembla una paradoxa, només quan la vida em va fuetejar, vaig començar a adonar-me de tot el que em perdia pel camí, no percebia les emocions, no m'ho permetia, silenciava el que necessita explicar, creient-me així més forta. Un error, rere un altre. Però finalment, vaig tenir l'oportunitat d'iniciar una nova etapa.
Ahir m'emocionava, en llegir un desig meu dins del globus de la Mar, una blocaire, que no conec, però que em transmet molta vitalitat. Ella celebra l'entrada de l'any penjat globus escrits amb desitjos que rep de la gent que se li apropa, o que ella mateixa espera assolir. En un menjador desconegut, hi havia un desig meu!
Així, que els desitjos, els propòsits han de ser aquells que ens permetin riure, compartir, donar el caliu de la nostra amistat, no esperar res a canvi, i viure amb el desig de poder somriure cada dia.
"No podem pactar amb les dificultats, o les vencem, o ens venceran", quan era petita un mossèn em va regalar un pòster amb aquesta cita, i una nena que intentava fer-se els cordons. Avui aquesta nena, s'ha fet gran, i davant dels entrebancs, demana ajuda, parla, s'emociona, i se sent feliç amb les paraules, les trucades telefòniques, els missatges...
Corre, seu, parla, escriu,menja, riu, estima, crida, plora.. però sobretot engresca´t, il·lusiona´t amb tot el que facis i no deixis de somriure, potser hi ha algú, que espera això!!!

11 comentaris:

  1. Jajajaja!! Jo també estic treballant a una concertada, estimada Dafne, per això estic emprenyada, pel que eks convé, ens maltracten com a funcionaris, per tot allò altre, ens deixen sense els seus privilegis entre cometes, o sigui que t'entenc rebé. I a casa, amb el cony de la crisi, la carnisseria va de cap per avall, amb la d'hores que hi treballa el meu home, criant els porcs, preparant tot l'embotit, res de fàbrica... I amb dos nois de 25 i 19 que els espera un futur...

    Què vols, per això estic emprenyada, és indignant!

    Però que no ens falti l'estimació i la companyia, i la comprensió, oi? Ens entenem, veig!

    ResponElimina
  2. Saps que et feia de la pública, quina grata sorpresa!!!
    Ja em diràs on tens la carnisseria, perquè per aquí, la qualitat del porc, no es pas de criança.
    M'agrada veure´t aquí, jo durant un temps he entrat i sortit de casa teva sense dir massa, perquè sou una colla, i em trobava desplaçada (rucades meves), però ja veig que el 2012 m'ha apropat molt, i ja no passaré més desapercebuda!!!

    ResponElimina
  3. jajaja...
    quins descobriments blocaires!
    jo també vaig estar treballant durant 20 anys a la concertada! fins que em vaig 'emprenyar' molt i vaig fer un salt i de saltiró en saltiró estic ben embolicada fent coses que m'encanten!
    (jo també et feia a la pública zel! això sí que és una gran sorpresa!)
    Dafne... gràcies per aquest post tan teu... tan com tu... no et conec de res, però em sembla que és molt sincer... i gràcies per anomenar-me i per emocionar-te per una cosa tan petita com haver escrit un desig teu en el meu menjador!
    em va encantar que uns quants i unes quantes blocaires aportéssiu el vostre desig a la festa dels globus de cap d'any!
    el món blocaire és autèntic de debò!
    Molts petons i gràcies per passar i per participar!

    ResponElimina
  4. Mar, que no dir de tu!!!! Certament no ens coneixem però els teus polsims ens arriben a molts, i compartim la bellesa de cadascú en forma de paraula. S'hauria de fer una TBDC (dins de Catalunya).
    Aquest 2012 ¡també m'aproparà a tu, i ens anirem seguim. No pot ser d'altra manera.
    Gràcies a tu, per tenir-me a casa teva!!!!

    ResponElimina
  5. Escriure ens fa més nobles, perquè ens allibera del jou del pensament que ens corseca, la veu interior que et diu "Què n'han de fer, els altres?!" Jo sóc perquè escric, i si no escrivís fóra morta. Per molts anys,Dafne, jo et pugui emocionar, i tu m'inspiris comentaris com aquest. Un petonàs!

    ResponElimina
  6. Ah! "El món del Quim" ( el bloc del Quim ) és una canya. El pare del Quim ens va fer l'àlbum de fotos de quan ens vam casar. Ell és genial, fa unes fotos meravelloses. La seva mare, que és infermera, és un encant.

    ResponElimina
  7. Gràcies "cantireta", segurament ens hem trobat perquè aprenguem quelcom una de l'altra. No són en va, les topades de la vida!!! I el Món del Quim, em sembla una meravella, i els pares no els conec, però ja m'he escrit amb el Jesús, i connectem amb moltes coses!!!
    Un petó volador per a tu!!!!

    ResponElimina
  8. Dafne,
    Et desitgem tot el millor per a aquest any que acaba de començar.

    ResponElimina
  9. Aquest any comença amb nous amics, i això ja és un bon senyal!!! Ens anirem trobant que és el que compta!!! Gràcies Jordi per passar!!!

    ResponElimina
  10. Hola Dafne,sóc en Pijusmagnificus, un altre blocaire com tu. T´hi conegut per l´Eladi Migó, el meu sogre, que volia entrar en el teu bloc i així veure el que escrius i em va demanar ajuda. T´aniré seguint. Els meus blocs per si vols xafardejar són:
    http://elspotolsmistics.blogspot.com/2011/12/el-vallverdu-viatger.html
    http://depasperlavialactia.blogspot.com/2011/12/la-publicitat-del-cu-cut-i-algunes.html

    ResponElimina
  11. Benvingut siguis a casa meva, "Pijusmagnificus", l'Eladi m'ha parlat de tu; i tot i que no ens coneixem, amb els nostres blogs podrem anar descobrint-nos.
    Malgrat tot el que t'ha tocat viure. Que l'any 2012 t'encoratgi a seguir vivint i il·lusionar-te amb les més petites coses!!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina