Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMIAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMIAT. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de maig del 2023

XAVI TONDO, EN LA NOSTRA MEMÒRIA


Volia escriure des del dilluns, però no sabia com començar, així que he deixat passar uns dies, i avui he decidit que en aquest espai de casa meva, que és el meu blog, havia de deixar les meves paraules per algú que de forma tràgica ha marxat massa d'hora, de forma inesperada, sense entendre per què hi ha vegades que conflueixen tot un seguit d'esdeveniments que provoquen un desenllaç fatídic, com la mort del Xavi Tondo.
Aquest dilluns, era a la sala de professors conversant amb una companya de totes les coses i moments que desaprofitem en la vida; no sé com va començar aquesta conversa, però sé perfectament com va acabar. Al cap de poc, entrava l'Anna, i amb el rostre desencaixat, vam comprendre que alguna cosa greu li havia passat. Ens comunicava que el Xavi Tondo, el nostre ciclista estimat, el referent per a molts dels nostres alumnes, al qual van sortir a animar feia uns mesos, havia patit un accident domèstic, i era mort. La primera reacció, va ser negar-ho; no entenc per què reaccionem amb la negació, i immediatament, obrir el navegador i buscar la notícia. Cruel sacsejada, fuetada de la vida, sí, era mort. Per uns moments, ningú va dir res; a mi em va venir al pensament, el seu somriure que de petit vaig descobrir mentre jo feia pràctiques de magisteri, i que va mantenir sempre; molts el tindran en la memòria somrient.


No el coneixia, però com a vallenca, comparteixo el dolor de la seva pèrdua; puc sentir el que molts han sentit i sentiran; la impotència de no poder fer-hi res, i assumir aquests cops tan durs que esmicolen l'ànima i apaguen el somriure.
Aquest post va dedicat a tu, Xavi, i a tots els teus, que de ben segur et mantindrem viu, perquè el teu pas ha deixat una petjada molt forta, o millor dit, una pedalada històrica.

Ja no hi haurà més escalades, ni curses, ni pòdiums; però des d'aquí de ben segur que sentiràs l'estima de tot el teu poble, que a partir d'ara t'enyorarà i recordarà.
El pavelló del Fornàs portarà el teu nom. Així que totes les generacions que ens precediran sabran per què es va escollir un nom tan digne: XAVI TONDO VOLPINI.
Els nostres alumnes, van oferir-li un sentit homenatge. Us en deixo una mostra, són els alumnes de primària asseguts al mig del pati,formant amb el seu propi cos, el teu nom, XAVI.Els més petits van seure al voltant, i un cop van tocar les 12 del migdia, es feu un silenci, que va acabar amb l'aplaudiment de tota l'escola.


A tots els que sentiu aquesta buidor, cerqueu consol en els bons records, i manteniu-lo viu per sempre.
El meu condol a la família, amorosament a la mare, qui per sempre tindrà el cor esmicolat,esposa, amics i de forma especial, a una persona que conec, i sé que
t'enyorarà moltíssim, per a tu Enric!

diumenge, 30 de novembre del 2014

EL DISC DE LA MARATÓ

Enfilem el camí cap al darrer mes de l'any, el que ens apropa a les festes nadalenques, però també el que ens condueix cap a un clàssic. LA MARATÓ DE TV3.
Escoles, entitats culturals, esportives, associacions de veïns... i un llarg etcétera de col·lectius volen aportar la seva col·laboració amb la Marató. Ahir, a la meva ciutat, la Marató tenia nom: CBVALLS.
I avui, al matí, ben d'hora, la música del disc de la Marató sonava a casa, i novament m'emocionava escoltant algunes de les cançons; determinades melodies pel record que em porten les seves versions originals, d'altres perquè els intèrprets em fan sentir una emoció dolça, com el Joan Dausà.

Aquest cap de setmana plujós ha estat trist, per a les meves germanes d'ànima, amb l'adéu del Ricard; per a vosaltres Arantxa i Filo, les meves butterflies estimades aquest post; perquè el cor del vostre estimat Ricard ha deixat de bategar, però el seu amor es queda per sempre!

Doncs, un any més, la Marató ens torna i ens demanava la nostra solidaritat; cadascú en la seva mesura.
Aquest cor que ens permet estimar, que ens deixa sentir i viure, cuidem-lo, perquè de sobte pot cloure el seu batec i deixar-nos.

SIGUEM SOLIDARIS!

dijous, 28 d’agost del 2014

LA LLETRA V

Quant temps esperant sentir-me amb ganes per reemprendre les meVes entrades al blog, soVint mil coses a dir, però sense ganes de fer-ho. Per què? CanVis que Volen un espai de reflexió; Voluntat per millorar i sobretot energia per Viure.

AVui, i arran de la mort del rumbero Peret, em decideixo escriure; potser perquè no s'entén la Vida sense la mort. Així que aquí deixaré el meu petit homenatge a un home que Vaig Veure amb el rostre cansat, amb un pas feixuc que s'endinsaVa al Ventre d'un escenari al Pàrquing Vell de Valls, era la primera nit del solstici d'estiu; el públic Va quedar sorprès, i després d'un parlament anunciant que no podria fer l'actuació que ell Voldria perquè acabaVa de sortir de l'hospital aquella mateixa tarda, es va asseure i acompanyat per tota una gran família, Va conduir l'actuació però des d'un segon pla, malgrat ser ell la figura central de tots els cantants i músics.
Després la notícia de la seVa malaltia i ahir el seu adéu. Però el que més m'indigna és que hi hagi un titular que parli de la mort del "Rumbero separatista"! Quanta ignorància, quanta maldat en tots aquests personatges que pul·lulen i enVerinen el bon fer de la gent; tal i com Volen fer-ho el proper 11 de setembre, i ja no parlo del 9 de noVembre!


                                                       BON VIATGE, PERET!

 
La foto no és manlleVada, i no té massa bona qualitat, però és meVa!!!


I mentre, la Vida aVança i permet fer-nos sentir al món. Som un poble que clama llibertat, i des de la meVa ciutat, Volem mostrar la nostra lletra, la V.

Sí, Sí, la V de:

VALLS
&
VÈNCER
VOLUNTAT
VALENTIA
VOLAR
VIURE
VEURE 

LA VICTÒRIA 
  
que entre tots traçarem pels carrers del Carme i St. Francesc, el dia 6 de setembre a les 19.14.
Jo hi seré, i tu?

Vingaaaaa, a Valls,  i a Barcelona, i a cada racó de casa nostra:
 T

                                         Tothom al carrer a cercar allò que ens pertoca!!!


VISCA CATALUNYA LLIURE!!!



divendres, 29 de novembre del 2013

"VIURE SENSE TU"

Com cada matí, hi ha uns rituals fixes: agafo el mòbil i envio els missatges de rigor a les butterflies i a l'Elisenda per engegar el dia amb l'energia de les amigues que sempre hi són, i que permeten fer més planer el despertar d'una nova jornada, que mai  pots preveure com esdevindrà, per molt que la planifiquis.
Ahir, mentre era a l'escola, rebo un missatge, els "Antònia Font" anuncien la seva dissolució.
Òbviament cadascú traça el seu camí, i ells han optat per tancar aquest període musical en grup, que ens ha permès emocionar-nos a molts, i que avui ens deixa una certa tristesa.
Des d'aquí una dedicatòria especial al XeXu, que els ha sentit en directe 33 vegades. Jo no he tingut el plaer de escoltar-los tants cops, però sí el de signar un contracte perquè a la ciutat de Valls, al mig del pàrquing Vell, sonessin amb intensitat la nit de Sant Joan.
La vostra música serà per sempre una part de la nostra vida, que ens ha acompanyat i ens ha fet entonar fins i tot en mallorquí les vostres lletres.


Dirigim la vida, però de vegades hi ha canvis de rumb, i avui "ANTÒNIA FONT", ha posat el fre de mà, i s'ha aturat. Baixen d'aquest viatge de més de 16 anys, però en el maleter hi haurà sempre un equipatge ple de records de les seves cançons, i de tot allò que ens ha fet vibrar.

US ENYORAREM!!!!

dimecres, 14 de juliol del 2010

EL ROS DE CAL GUARDA

Quina tristesa tan gran escriure avui sobre el meu germà, ell que ja no hi és, que ens ha deixat sense poder-hi fer res, tan sols acompanyar-lo en aquest camí de la mort, que a tots ens vindrà a buscar, però quan s´acosta espanta.
Tenia 46 anys, i encara que sembli mentida havia recuperat la il·lusió per moltes coses, després de les bategades que havia viscut. Ara quan semblava que la calma estava en ell, apareix el càncer i sense cap mirament, el va fulminar.
Aprofito aquest espai per agrair a totes les persones que ens heu fet costat amb les vostres paraules, abraçades, missatges, silencis en aquests darrers dies tan dolorosos.
El Ros de cal Guarda amb aquest sobrenom era conegut el Xavi, pel seu cabell panotxa i perquè els nostres avis ja eren de cal Guarda.
Per acabar, vull compartir l'escrit que la nostra amiga Anna Martín va llegir el dia del seu comiat, només els qui el van conèixer van entendre el fons de les paraules que tan acuradament va saber escollir l'Anna.
Afegeixo una cançó que reflecteix molt bé, com era el Xavi i com vivia. "My way de Frank Sinatra"

En la memòria i en el nostre cor per sempre. Un petonàs Xavi!!!




TEXT DE L'ANNA

Diu Lluís Llach versionant al poeta Kavafis:


“Més lluny, sempre aneu més lluny

Més lluny de l’avui que ara us encadena

I quan sereu deslliurats

Torneu a començar noves passes.”


Podem dir, sens dubte, que aquestes paraules són les que defineixen tota la trajectòria vital del ROS DE CAL GUARDA, fins el seu darrer alè.


Ell ha estat una persona que va escollir sempre anar molt més lluny de l’avui que l’encadenava i per això va perseguir fins el deliri l’ideal, potser utòpic, de l’autèntica llibertat amb un coratge i un valor que el van dur a viure la vida tal i com ell desitjava en cada moment, desafiant , si calia, les convencions socials, les prohibicions i les fórmules de conducta preestablertes amb una sinceritat i noblesa que si alguns cops van generar incomprensió, (perque no és fàcil entendre la realitat verge i primitiva, fora del vel de la hipocresia tal com ell la manifestava) també ens han provocat sentiments d’admiració, ja que el van ajudar a afrontar i superar les dificultats i obstacles que d’una forma o altra van enterbolir el seu camí.

El ROS no ens deixarà mai perquè queda viu per a tots nosaltres el seu esperit coratjós, inconformista i rebel que no el va abandonar ni davant de la malaltia ni del seu moment final.

La seva fidelitat i generositat vers els amics que van saber tractar-lo amb comprensió i respecte.

I principalment quedarà el gran amor que sentia per la seva família que l’ha recolzat en les etapes més dures, i molt especialment pels seus nebodets- el Pol i la Jana- i la seva mare que sempre li ha fet costat.


(Maria, no en va el teu fill ha volgut trencar les cadenes que el lligaven a aquest món amb la seva mà enllaçada amb la teva).


El ROS, a hores d’ara , ja ha aconseguit la pau i segurament ens deu mirar amb el seu gest tímid i irònic al mateix temps… per això aquestes últimes paraules van per a ell:


Ei, Xavi!

Tots recordem el que tu ens deies sempre que parlaves del teu darrer viatge, amb aquelles paraules que brollaven segures en el teu somriure d’infant una mica trapella i que ens feien riure molt.

Tots sabem també que en aquest moment no volies un comiat entre planys i plors. Per això i malgrat la foscor que ens deixa la teva absència i el dol que ens amara el cor, els qui t’estimem alçarem les nostres copes plenes de bons desitjos (tal com tu volies) per brindar per tu, per la teva utopia, per la llibertat i per la nova vida que has iniciat en un espai sense cadenes, més feliç i més humà.


NO T’OBLIDAREM MAI!!!


La llibertat és un luxe que no tothom es pot permetre, només els éssers privilegiats com tu.


Picamoixons, 10 de juliol 2010

MY WAY