dimarts, 31 de gener del 2012

NO PODEM VIURE AMB POR

Et fa por entrar, tens por que les meves paraules t'arrosseguin cap un precipici i no puguis dirigir la teva voluntat; tens por de sentir? Hi ha qui diu que sents por de viure, no vius; i aleshores aquesta es transfereix també en la por a morir.
Quan la mort s'apropa, pots fer dues coses: demanar-li que torni més tard, o cedir al seu desig.
Un dia, li vaig plantar cara, em va amenaçar, però la meva fermesa no li va ser pas indiferent; i em va indultar. Hi ha qui no té la mateixa sort.
Sé que algun dia tornarà, però vaig aprendre una cosa, i és que la vida, és per viure-la, no per témer-la; no per desaprofitar-la amb lamentacions.
La mort no es pot deslligar de l'aventura de la vida, extret de les paraules de Ramon Panikkar, descobert en el blog del Miquel Angel.

Així, que "No podem preveure el que és important a la vida. L'alegria més bonica s'experimenta sempre quan menys l'esperes" Antoine de Sant-Exupéry.

Deixa´t sorprendre, viu i gaudeix de tot el que sentis, sense por!!!

dissabte, 28 de gener del 2012

DESCOBRIM FOIX




Pensant com podia aportar el meu granet blogaire en aquest homenatge a J.V.FOIX,que des del blog del Víctor Pàmies vaig acceptar a participar, pensí que podia anar més enllà de fer un poema; més enllà de reescriure´n un d'ell; més enllà de parlar amb qui el coneixen, i el meu objectiu va ser: presentar el poeta català als meus alumnes de cicle superior.
Presentar-lo com a escriptor, sense entrar en el personatge; amb 11-12 anys encara és edat massa primerenca per comprendre idees que alguns pares podrien entendre com a lliçó de política i ni no de llengua; malgrat que una va lligada amb l'altra. I tal com està avui el tema de jutjats, més val abstenir-se de definir qui és qui, i què va ser ("dixi").
Així que el dilluns, la classe de català va ser totalment diferent de com estan acostumats. Els vaig demanar que només escoltessin, que no calia llibre, ni arxivador, ni res de res, només la seva atenció per conèixer un poeta català que fa 25 anys va morir.
Realment, quan presentem una activitat que surt del ritme, al qual estan acostumats, és un plaer comprovar que tenen curiositat, però que és necessari desvetllar-la. A la pissarra vam escriure dates, noms, perquè quan apareguessin al vídeo, els resultés més familiar. Així que gràcies al vídeo de http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18158, ells van anar escoltant,i en acabar, iniciàrem un torn de preguntes al voltant del poeta. El vídeo acaba amb unes imatges de Foix on demana que la llengua "ha de ser una actuació de cada català, en la seva vida personal, industrial i vida pública". Amb aquesta afirmació, vam entrar a parlar de la nostra identitat, de la nostra llengua, i de com n´és d'important defensar-la i estimar-la, perquè si els propis catalans no ho fem, ningú ho farà per nosaltres. L'endemà vaig fer dues propostes: una fer poemes a partir del que havien descobert amb Foix; i la segona realitzar una composició poètica a partir de 25 versos de l'antologia poètica de Foix. He fet una selecció per tal que formin part d'aquest homenatge.

 I. PART . POEMES D'ALGUNS ALUMNES DE CINQUÈ
         
                Quan estic a prop del mar
           em paro a pensar en la bellesa que tinc al costat
           i intento recordar-la tota l'eternitat.
           Perquè el mar m'inspira
           i mai em desanima;
           és el que em dóna ganes de viure
           i que conservi el meu somriure. (Ainoa Cervelló)
                              J
          Al taulell de la confiteria
          on la botiga semblava tranquil·la,
          a Foix, les ganes li venien d'escriure
          poemes tot el dia. (Núria Fernández) 
                              V
          Josep Vicenç Foix va ser un poeta català
          que va néixer i viure a Sarrià,
          fill de pastissers, sovint escrivia poemes
          i narracions a la seva pastisseria. (Aina Arias)
                              F
       Quan estic al costat del mar
         penso en els poemes
         que sempre seran vius
         ara i d'aquí molts segles. (Mireia Gasco)
                              O
          Quan vull pensar en una cosa,
          no és fàcil descobrir-la,
          perquè hi ha massa coses que em distreuen,
          i és quan tanco els ulls que ho veig clar. (Roger Borràs)
                               I
          Quan estic al costat de la mar
          penso en recitar
          alguna cosa que m'emocioni
          i tothom la pugui recordar.
     
          Recordem en Josep Vicenç Foix,
          perquè va ser un escriptor important de les lletres catalanes
          i nosaltres des de l'aula
          volem recordar-lo
          amb poemes, rètols i cartells
          per tal de tenir-lo molt present. (Ivet Guasch)
                              X
       Navegant amb la barca,
         contemplant la immensa mar blava
         JV Foix mirava
         aquella preciosa nit estrellada.
         Que bonic estava pensant
         amb un somriure a la cara
         com m'agradaria estar allà dalt.
         Que orgullós n´estava!
         Quina emoció parlar amb les estrelles
         i brillar tant com elles,
         llàstima que la nit s'acaba
         i s'acomiaden de mi
         per anar a dormir
         i tornar demà, una altra vegada. (Mar Mateus)




          FOIX ENTRE COLORS PER ALGUNS ALUMNES CICLE SUPERIOR












II. PART. COMPOSICIÓ POÈTICA DELS ALUMNES DE 6è


 I per acabar, us deixo amb algunes composicions poètiques realitzades, per alumnes de 6è de primària, elaborades a partir de la selecció de 25 versos de diferents poemes,  per tal de commemorar els 25 anys de la seva mort, i així aportar amb aquest treball el nostre granet poètic.
Des de l'escola hem de treballar i mantenir viu tot allò que els grans homes i dones ens han aportat, malgrat els currículums vigents els tinguin completament oblidats.




LAIA CALBET


ARNAU AINSA


                             No teniu mans per aplaudir el miracle,
                             i el trofeu d'un és el trofeu de tots, 
                             ara tanquen les portes
                             els nois que ronden per les cales.
                             Del meu estil pogués fer presonera
                             aquestes veus, el mar i el moviment.
                                       GERARD DÍAZ


                              La lluna en mar naixent, m´és dolç trasbals,
                              ignoro els temps passats, els anys, els segles;
                              quina por d'ésser sols, 
                              és quan dormo que hi veig clar,
                              i el trofeu d'un és el trofeu de tots.
                              Rimar bells mots amb el ritme dels cors,
                              aquestes veus, el mar i el moviment
                              em torna estrany. Tantes veus no entenc.
                                      FRANCESC BONET
  
              
                              
     Hi ha qui no en parla, n'hi ha que el critiquen, n'hi ha que elogien; hi ha de tot. Però mentre el tenen present, per bé o per ce, ja fan que hi sigui.








































    

dijous, 26 de gener del 2012

LA GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA!





Benvinguts a Valls, lloc on podreu gaudir d'una menja especial, característica i ben diferent de la resta; els calçots.
Des de fa molt temps, quan dic que sóc vallenca, la resposta és: "ah el poble dels calçots i dels castells"!!!, com si només fóssim això; però bé, acabes per acceptar-ho i pensar, que si ja ens coneixen, tot això que tenim.
Aquest diumenge dia 29, la nostra ciutat s'omple a vessar; gent vinguda de tot arreu s'apropa a casa nostra, per gaudir de la festa, que aquest any celebra la seva 31a edició.
La calçotada no té unes arrels ancentrals, es remunta a finals del segle XIX, quan un pagès, conegut amb el renom "Xat de Benaiges", per atzar va coure un ceba grillada en una bona flama, no pas brasa; aquella dolçor escalivada va promoure el que avui coneixem com a Festa de la Calçotada.
A partir del mes de gener, és normal i habitual veure fumeres i ensumar la flaire del calçot escalivat, així que en la fredor del mes de gener, un àpat megacalòric, no pas per la ceba, sinó per la resta que complementa aquest menjar: salsa, cansalada, botifarra, fesols, carn, merengues, tortells... esdevenen característics, en masies, recers, i com no, en els restaurants de la comarca.
Si voleu venir podreu trobar una programació amb una mica de tot:

* Cercavila de la calçotada, una bona ocasió per veure ballar el gegant del calçot. Estrella indiscutible en aquesta jornada, i que molt probablement, ja no podreu tornar a veure fins la propera festa de la calçotada. Sempre amb la col·laboració de la meva estimada UAF (Unió Anelles de la Flama).


* A la plaça del pati, XXVII Concurs de menjar calçots.
* A la plaça de la Zeta i de l'Oli degustació (12 calçots,terrina amb salsa, vi de Valls, pitet de roba, taronja i avellanes torrades), el preu no el sé.
* Si teniu bon estómac, animeu-vos i participeu en el XXVII Concurs de Menjar calçots ( a veure si sou capaços de menjar i menjar calçots durant 45 minuts).
* XXV concurs de cultivadors de calçots (IGP "Calçot de Valls)

* Després a la Plaça del Blat, hi haurà degustacions de salsa, i el punt de trobada de totes les persones que vulguin participar en la XXI Concurs de Salsa de la Calçotada. Us passo la recepta, per si en voleu fer, és tan gustosa que també serveix per acompanyar un bon tall a la brasa, o escarola, o senzillament amb una bona torrada.
Ingredients:
Per a 4 persones:
100 gr d'ametlles torrades.
30 gr d'avellanes torrades
4 o 5 tomacons escalivats
1 cabeça d'alls escalivats
80 cl d'oli d'oliva (a casa sempre el de Picamoixons, és exquisit, opinió personal, òbviament)
1 nyora escalivada
Sal, una mica de julivert, i vinagre (la mare diu, que s'ha d'anar tastant, que no té mesura perquè hi ha qui li agrada més avinagrada).
Es pot fet amb batedora, la mare la fa amb mà de morter, i és deliciosaaaaaaaa!!!!





(aquesta és la meva marona, que sempre col·labora en tot el que pot, altruistament)

Les calçotades són una excusa per convidar amics i parents, perquè persones amb renom, apareguin un dia com aquest per publicitar-se, per interès professional, per interès polític, econòmic, de tot. Et pots trobar personatges de tota mena!!





(El cuiner José Andrés, l'any 2008 amb les salseres més canyeres) 


Espero que amb aquest post, us entrin moltes ganes d'assaborir una bona calçotada, i penseu que a banda d'una festa, és un celebració que fa que ens apleguem les famílies, els amics, els companys de feina... sempre amb la mirada posada al cel, perquè els vallencs tenim tres motius que ens obliguen a mirar-lo: quan mengem calçots, quan veiem l'enxaneta coronar el castell, i quan alcem els ulls per gaudir del nostre campanar, el més alt de Catalunya.



                                          (l'àvia amb el Pol i la Jana, també l'any 2008)

Sigueu benvinguts, i gaudiu de la nostra vila, de la nostra terra i de la nostra gent. I sobretot no us quedeu només amb aquest menjar, Valls és molt més. Aquí us adjunto un vídeo per si la voleu descobrir.

divendres, 20 de gener del 2012

CANÇONS O QUELCOM MÉS

Què té aquesta???
Hi ha dies que sento una cançó, i de cop i volta m'estremeixo; experimento una emoció, que no sé ben bé per què succeix; tanco els ulls, i deixo que la màgia d'aquella melodia m'abraci i em permeti desprendre tot allò que em fa feliç, pensant que viure és meravellós, i que malgrat les sotragades, et trobo i m'ajudes a seguir; que tot pot solventar-se; que no vull atabalar-me més per coses que sé que em desgasten; que he de trobar aquesta llum interna i deixar-la sortir més sovint.
Potser les cançons, les bones cançons tenen una missió que només de tant en tant som capaços t'entendre; i en altres ocasions no les permetem passar.
Aquestes vacances de Nadal, he tingut uns regals meravellosos, que no portaven llaços, ni papers de colors, ni provenien de cap establiment. Eren descobertes blogaires, i entre elles, aquesta cançó en el blog del Ferran http://invarietateferran.blogspot.com/



Gaudiu de cada instant, feu-lo únic, perquè no tornarà (recordant, més o menys el que deien els Lax´n).
Per tot el que hem de compartir i viure!!! CARPE DIEM

TENIM LA CLAU, PERÒ NO ENS DEIXEN OBRIR!


Dissabte passat, vaig fer una passejada per un lloc que el coneixia de paraula, l'havia llegit, fins i tot maleït per ser el punt final, d'algú que va donar la seva vida per la nostra terra, però que no l'havia visitat mai.
Així que de forma improvisada, sortint amb la meva filla i la meva sogra vam anar al Castell de Montjuïc, i a mesura que anàvem pujant entre els crits de la Jana, per l'emoció de veure que anava tan amunt, i balancejant-se dins la cabina del telèferic, no podia deixar de pensar en aquell paisatge que tenia enfront meu i de tot el que havia significat i suposat.
Quan vam ser davant de la porta d'entrada, em quedí palplantada, vaig treure la meva càmera petitona i vaig començar a fer fotografies, talment semblava una "guiri" més, però en el fons, era una patriota dolguda per la pèrdua de temps que estem vivint, per les ferides que la política m'ha deixat a l'ànima; per tots els ideals que un dia van ser el meu veritable motor, i que tot i marejar la perdiu, em queda l'anhel de llibertat més viu que mai.
Sentint les llambordes a la sola de les botes, anava passant lentament, pensant en aquell darrer viatge del president, que faria que el dia 15 d'octubre l'afusellessin per "Adhesión a la rebelión militar" i així aniquilessin qualsevol esperit amb pretensions que poguessin anar més enllà de les permeses.
Han passat molts anys d'ençà, però encara avui, hi ha qui ens odia pel sol fet de ser catalans; nosaltres hem nascut en aquesta terra, i no en podem estimar d'altra. Només demanem que ens permetin la llibertat de viure com volem, organitzar-nos com sabem i gaudir en plenitud dels nostres recursos.
Fa dies que segueixo l'Uriel Bertran al Parlament, avui us deixo aquest enllaç, que només amb un minut, podreu escoltar el què podríem fer, si d'una vegada, s'obrís aquesta porta!!!

dimecres, 11 de gener del 2012

TENS 3 MINUTS I 40 SEGONS?

Acabo de rebre un correu, que m'ha portat al pensament molts moments d'hospital viscuts en primera persona i d'altres patint per terceres persones. Veure un nen/a malalt, lluitant, i necessitant dels serveis mèdics cada dia, no admet retallades de cap tipus. L'enviament m'ha arribat per part d'una companya de feina, que em demana que visioni el vídeo fins que arribi al final perquè es comptabilitzi, i així aconseguir 5 cèntims per cada click.
Malbaratem moltes estones, de ben segur que podem aturar-nos, i empatitzar amb aquells qui avui necessiten de qualsevol activitat per tal de poder seguir teràpies, o tractaments. I a sobre es tracta d'infants, no crec que hi pugui haver negativa possible.
SI TU VOLS, CLICA I AJUDARÀS ALS NENS DE L'HOSPITAL INFANTIL DE SANT JOAN DE DÉU (jo ho faig perquè crec que no és cap presa de pèl, perquè amb el tema que es tracta, seria de molt mal gust vendre´ns gat per llebre).
Per tots aquests nens i nenes que viuen hospitalitzats, perquè aviat puguin refer la seva infantesa, i viure el que realment és la vida; per totes les famílies que pateixen la malaltia dels seus fills, nebots, amics; per totes les persones que davant d'un prec, cliquen!!!

dissabte, 7 de gener del 2012

PER QUÈ?

Hi ha "per quès" que no obtindran mai una resposta, com la que ahir va sotragar la ciutat de Valls.
Certament, hi ha moltes famílies que viuen a precari, però malgrat "passar-les magres", el caliu de la família i l'estima, omple llurs llars. Però, desgraciadament, ahir una nineta de 5 mesos va morir per asfixia; en un principi es va creure que va ser accidental, però l'autòpsia ha verificat tot el contrari. El company de la mare, va ser capaç d'aturar el batec d'aquesta criatura. PER QUÈ? Doncs, no hi ha cap resposta que pugui defensar un acte tan cruel. Ningú pot atemptar contra la llibertat d'altri, però en aquest món que vivim, tot s'està torçant.
No tinc paraules per poder expressar el que sento com a mare, i com a persona.
Des d'aquí vull felicitar la tasca dels serveis d'emergència, a la policia local, per la seva feina. En aquest cas amb una fi tan tràgica.
També a una persona amb la qual intercanvio missatges, al Pep Sánchez, que va viure en primera persona aquest succés; i des del meu blog, donar-li força per seguir amb la seva tasca de xofer d'ambulàncies, que tot i que ahir va ser molt dur, hi ha moltes persones que li resten molt agraïdes.
Dilluns, a la Plaça del Blat, a les 12 del migdia, es farà un minut de silenci per aquest angelet, que tot just havia arribat a la vida.
Incomprensible, esfereïdor, però real!

Ninona que et gronxin els estels, perquè malauradament, la teva mare ja no ho podrà fer!!!

CANVIS

No us penséssiu que el meu blog s'ha tornat boig, que canvia constantment; el que passa és que fa temps que vull modificar el format i no en sé, què voleu que us digui? Així, que m'agradaria aportar un aire renovat en aquest començament d'any, ja que en el 2011 ja ho volia fer, i ja veieu que ens l'hem ventilat.
També, si sabés com es fa perquè jo pogués fer-los, sense que aparaguessin, (com fer una paradeta), doncs, avui és lila-blau, demà potser serà vermell, "qui lo sa"!!!
Ja veus Cantireta, si tingués uns plastidecor, seria més fàcil!!!
Espero no marejar-vos massa!!!

divendres, 6 de gener del 2012

ELS NOSTRES PASTORETS


(La foto és del Magí Mallorquí, capturada del facebook)
Avui dia de reis, hem anat al Teatre Principal, perquè ens quedava fer una cosa, que marca la tradició: anar als Pastorets.
Recordo de petita que ja hi havia els Pastorets, tot i que els meus pares mai m'hi van portar, perquè per les vacances de Nadal sempre anàvem a Picamoixons, i per tant, em perdia tot el que es feia a Valls. Després amb els anys, i quan els fills ens vam fer grans, vàrem canviar costums, i n'adquirírem de noves. La cita amb els Pastorets.
Cada any, anem algun dia o altre a veure´ls, i avui he gaudit d'una forma extraordinària perquè la meva filla de 4 anys, reia i mig entenia el que allí, dalt de l'escenari s'hi deixava anar. Òbviament, no comprèn la sàtira que caracteritza el text dels nostres pastorets, però sí que percebia l'humor que se´n desprenia.
Vull compartir amb ells, moments que el dia de demà configurin els seus records d'infantesa, amb els seus pares, i se´n sentin orgullosos, i a la vegada que aprenguin a formar part de la seva ciutat, que en siguin partíceps, i no mers espectadors, rondinaires, d'aquells que tot ho troben malament, però que desconeixen l'essència del seu poble.
Per tant, pensareu, carai que rebuscat. Doncs, jo crec que cal conèixer per estimar, i ara em toca fer-los descobrir aquests moments, i quan siguin grans, ells també formin part activa de la vida de la seva ciutat.
Els Pastorets són un punt a part de la tradició clàssica del que hom entèn com a representació dels Pastorets. Però, amics meus, els que no sou de Valls, heu de saber que nosaltres som un món a banda, i per tant, com marca la tradició, tenim uns pastorets molt especials!!!
S'acaben les festes, i tornarem a la rutina, però amb l'esperança de tenir l'ànima més enfortida i anar avançant en aquest any 2012.

dilluns, 2 de gener del 2012

DESITJOS I PROPÒSITS


" Si no desitges massa coses fins i tot les més petites et semblaran grans" (Plató)
Avui llegia aquesta cita en el mur de l'amiga Júlia, i després he entrat al blog d'una exalumna, la Marta, on parlava de 12 propòsits per al 2012. Així que he aprofitat el que deia l'una i l'altra, per començar aquest nou any, amb un escrit que va més enllà del material, cerca l'essència que ens permet ser especials per aquells que tenim a prop, lluny, els coneixem o senzillament ens llegim, i ens apropem d'una manera màgica, gairebé, i ens desvetllen emocions.
Des de fa anys, el meu món va canviar, una enorme sotragada va paralitzar el meu jo, es va calar foc dins meu, i va ser quan vaig entendre que havia de modificar, i arreglar la meva vida. Sembla una paradoxa, només quan la vida em va fuetejar, vaig començar a adonar-me de tot el que em perdia pel camí, no percebia les emocions, no m'ho permetia, silenciava el que necessita explicar, creient-me així més forta. Un error, rere un altre. Però finalment, vaig tenir l'oportunitat d'iniciar una nova etapa.
Ahir m'emocionava, en llegir un desig meu dins del globus de la Mar, una blocaire, que no conec, però que em transmet molta vitalitat. Ella celebra l'entrada de l'any penjat globus escrits amb desitjos que rep de la gent que se li apropa, o que ella mateixa espera assolir. En un menjador desconegut, hi havia un desig meu!
Així, que els desitjos, els propòsits han de ser aquells que ens permetin riure, compartir, donar el caliu de la nostra amistat, no esperar res a canvi, i viure amb el desig de poder somriure cada dia.
"No podem pactar amb les dificultats, o les vencem, o ens venceran", quan era petita un mossèn em va regalar un pòster amb aquesta cita, i una nena que intentava fer-se els cordons. Avui aquesta nena, s'ha fet gran, i davant dels entrebancs, demana ajuda, parla, s'emociona, i se sent feliç amb les paraules, les trucades telefòniques, els missatges...
Corre, seu, parla, escriu,menja, riu, estima, crida, plora.. però sobretot engresca´t, il·lusiona´t amb tot el que facis i no deixis de somriure, potser hi ha algú, que espera això!!!