BON NADAL!

 AMICS I AMIGUES MEVES, malgrat:

Que tu no hi ets!

Que ja no somrius!

Que tens por de dir que tot s'ha acabat!

Que tens molts dubtes!

Que et costi seguir endavant!

Que enyoris la teva filla i esposa!

Que ploris per l'amor perdut!

Que passat Sant Esteve tinguis una nova sessió de químio!

Que no trobis feina!

Que pensis que res té sentit!

Que...

Malgrat tot això val la pena per-:

            Què ens diem "t'estimo" molt sovint!

   Què ens necessitem!

     Què creiem en un demà millor!

          Què aviat passarà la tempesta, almenys així ho esperem!

Què ens hem descobert!
Què a la catosfera he trobat GRANS persones!

   Què ens sentim afortunats de compartir molts instants!

      Què esdevenim confidents!

Què ens il·lusiona saber què hi som!

 Què cada dia, ens trobem en algun moment o altre!

Què els meus fills m'omplen el cor amb noves il·lusions!

                       Què els sento cantar les nadales i m'emociono!

 Què el calendari no es pot aturar!

                      Què cada dia hem de trobar un motiu per seguir caminant!

Què malgrat tot, val la pena lluitar i no defallir!!!

                            
                                    MALGRAT TOT, M'AGRADA EL NADAL!

       

NADAL, TAMBÉ PER A TU!!!

No vull semblar insensible, perquè no en sóc, però no entenc aquest món en què vivim. Per què hi ha gent capaç d'enviar o reenviar correus amb un poema, de Segarra, Joana Raspall... sense ni un sol mot acompanyat. De què serveix reenviar poemes, que un cop els has llegit, aquell qui te'ls'envia, no t'ha aportat ni una sola engruna de la seva estima. Per fer això, més val no fer res, al meu entendre. Hem de quedar bé, desitjant el que no sentim.
M'agrada apropar-me als qui aprecio, estimo, els qui em fan sentir bé, els qui compartim les alegries i les penes, els qui en un moment donat, apareixen en el teu correu, i esmolen un somriure. Aquest és el veritable sentit del Nadal. I per tant, cada dia pot ser-ho.
Em sento complaguda, quan rebo felicitacions amb ànima, siguin en paper, verbals o electròniques. Quan algú m'aporta el seu escalf amb paraules que fan que m'arribin al cor, i em donen energia.
El Nadal, no és aquell dia que tots simulem una alegria, el Nadal és la llum que tots tenim i que no podem retenir-la dins nostre, l'hem d'escampar i fer que aquells que senten la foscor, per instants s'enlluernin amb la nostra força.
Aquest any, percebo les festes amb un aire diferent, tot i que com deia la Mati, és important posar coberts nous a taula, i no treure´n. Ells tampoc hi seran presents a l'hora de dinar, però jo sé que m'acompanyen, i quan brindo, ho faig pels que tinc al costat, i pels que són un xic més amunt.
Espero seguir retrobant-vos moltíssim, i us agraeixo de tot cor, el que em transmeteu.

Nadal ets tu,
sóc jo,
pentinats o amb perruques,
engalanats o amb penúries,
amb treball o a l'atur,
amb silencis o xivarris,
amb càncer o salut,
malgrat tot,
sou dins la meva bossa
que amb fermesa porto
ben agafada,
i només desitjo
retrobar-vos molts anys
i seguir plegats llur camí.

Per tots els que feu possible la meva vida, amb tots els obstacles, dreceres i recers per reposar,
Us estimo i aquest és el meu desig: SEGUIR PLEGATS EN AQUEST NOU ANY!

TRUCA A LA PORTA!

Sempre he sentit una passió per les paraules, per tot el que hi trobo, perquè m'aporten pau i serenor, i amb elles em vull apropar a vosaltres, i donar-vos les gràcies per la força, l'energia i la il·lusió per seguir caminant, malgrat tots els contratemps que he trobat. Un any molt difícil, però em sento feliç de tenir tan a prop persones que malgrat la distància, les sento al meu costat.
La meva manera de desitjar-vos BONES FESTES!

Aquest any
arribes altra volta,
voldria foragitar-te,
apartar-te;
però el calendari
marca indiscutiblement
el teu retorn.
Plors pels que ja no hi són,
enyorança i desconsol,
tan sols la força dels meus fills
m'empeny a obrir-te
de bell nou
la porta de casa meva,
i amb les llàgrimes amagades
oferir-te la meva rialla,
i viure aquestes festes,
perquè ja és NADAL!