Fa dies que no entro als vostres blogs, no perquè no m'interessin sinó perquè la meva tristesa m' impedeix fins i tot llegir.
Avui, us deixo l'escrit que vaig llegir, amb feines i treballs, el diumenge dia 17 en l'enterrament del meu cosí Carles, per als amics; però per a casa era el "Carlos".
La vida ens fa passar proves de resistència, i certament som capaços d'aguantar-les, però en cada assalt anem deixant bocins de la nostra ànima.
Des d'aquí aprofito per donar les gràcies a tots els qui us vau atansar al tanatori, als qui m'heu escrit missatges, als qui amb una abraçada m'heu alleugerit el dolor d'aquest trasbals tan gran. En nom meu i de la tota la família. MOLTES GRÀCIES!!!
ADÉU ESTIMAT!
Avui poso veu a les
meves paraules, les que sovint escric i comparteixo amb aquells qui les volen
llegir. Avui, són per a tu Carlos. Cosí i germà meu, perquè has estat com el meu
germà gran que vetlla perquè la seva germana petita estigui bé. Som moltes les
persones que t’hem conegut i encara que sembli un tòpic, tu eres una gran i bona
persona; tothom et recorda amb el teu somriure, amb les teves sortides
còmiques, amb les anècdotes tan ben contades que esdevenien una teràpia per als
qui et teníem a prop.
Eres el maquinista
incansable que amb una artesania magistral confeccionaves juntament amb el teu
fill, una maqueta fèrria meravellosa; la darrera cosa que vas compartir amb els
meus fills.
La teva passió pel
món del ferrocarril ens l’encomanaves a tots, i no cal dir que la vivies amb
els teus amics del Ferrocarril. Però malauradament, vas pujar en un tren que
s’aturava a mig camí, pensant que anaves en bona direcció. En aquest recorregut
has estat un fill exemplar, un espòs fidel, un pare extraordinari, un nebot modèl·lic, un cosí que no
podré oblidar mai, un amic autèntic, un regidor modest… I així aniria
engruixint els vagons d’aquest tren que ha estat la teva vida, però que avui
les vies han fet un canvi d’agulles i puges cap al cel.
Descansa, estimat,
que la teva ànima esdevingui lliure, i de ben segur que serem molts els qui et
portarem en el cor, i quan sentim el xiulet del tren, ens aturarem i et
sentirem molt endins.
Avui tot un poble,
Picamoixons, plora la teva partença!
T’estimarem sempre, Carlos!
Picamoixons, 17 de febrer de 2013
Els seus amics de l'AAFVAC també li han fet un homentatge, clicant les sigles el podreu llegir!