dijous, 28 de febrer del 2013

UN ALTRE ANY, XAVI!


Demà, 1 de març de fa 49 anys vas arribar tu!!!
Em vas donar la mà per aprendre a caminar, i vaig pensar que no calia patir.
Però un bon dia, amb el teu estil particular, em vas venir a dir: "Busca´t la vida, nena. Jo me n'he d'anar"!!! Quina putada!
Ai, Xavi, tant que ens les fotíem, i ara, com t'enyoro!!!
Perdona que no estigui massa eufòrica, però et prometo, que amb una miqueta de temps, ho podré solventar.
La Marta em deixà en un comentari, el que cito d' Eduardo Galeano: "L'oblit és l´única mort que mata de debò"!!!

F E L I C I T A T SN E N!!!



Demà estigues atent, veuràs llumetes des de casa, serem nosaltres. El Pol i la Jana amb els seus lots t'enviaran milers de besades!!!

dilluns, 18 de febrer del 2013

ADÉU ESTIMAT!

Fa dies que no entro als vostres blogs, no perquè no m'interessin sinó perquè la meva tristesa m' impedeix fins i tot llegir.
Avui, us deixo l'escrit que vaig llegir, amb feines i treballs, el diumenge dia 17 en l'enterrament del meu cosí Carles, per als amics; però per a casa era el "Carlos".
La vida ens fa passar proves de resistència, i certament som capaços d'aguantar-les, però en cada assalt anem deixant bocins de la nostra ànima.
Des d'aquí aprofito per donar les gràcies a tots els qui us vau atansar al tanatori, als qui m'heu escrit missatges, als qui amb una abraçada m'heu alleugerit el dolor d'aquest trasbals tan gran. En nom meu i de la tota la família. MOLTES GRÀCIES!!!



ADÉU ESTIMAT!

Avui poso veu a les meves paraules, les que sovint escric i comparteixo amb aquells qui les volen llegir. Avui, són per a tu Carlos. Cosí i germà meu, perquè has estat com el meu germà gran que vetlla perquè la seva germana petita estigui bé. Som moltes les persones que t’hem conegut i encara que sembli un tòpic, tu eres una gran i bona persona; tothom et recorda amb el teu somriure, amb les teves sortides còmiques, amb les anècdotes tan ben contades que esdevenien una teràpia per als qui et teníem a prop.
Eres el maquinista incansable que amb una artesania magistral confeccionaves juntament amb el teu fill, una maqueta fèrria meravellosa; la darrera cosa que vas compartir amb els meus fills.
La teva passió pel món del ferrocarril ens l’encomanaves a tots, i no cal dir que la vivies amb els teus amics del Ferrocarril. Però malauradament, vas pujar en un tren que s’aturava a mig camí, pensant que anaves en bona direcció. En aquest recorregut has estat un fill exemplar, un espòs fidel,  un pare extraordinari, un nebot modèl·lic, un cosí que no podré oblidar mai, un amic autèntic, un regidor modest… I així aniria engruixint els vagons d’aquest tren que ha estat la teva vida, però que avui les vies han fet un canvi d’agulles i puges cap al cel.
Descansa, estimat, que la teva ànima esdevingui lliure, i de ben segur que serem molts els qui et portarem en el cor, i quan sentim el xiulet del tren, ens aturarem i et sentirem molt endins.
Avui tot un poble, Picamoixons, plora la teva partença!

T’estimarem sempre, Carlos!



Picamoixons, 17 de febrer de 2013

Els seus amics de l'AAFVAC també li han fet un homentatge, clicant les sigles el podreu llegir!


dijous, 14 de febrer del 2013

POL, PER MOLTS ANYS!!!

"Com us ho podria dir perquè em fos senzill..."de la mà de Lluís Llach aprofito aquestes paraules per iniciar aquest post tan sentit per a mi, és l'aniversari del meu fill Pol. 
Amb ell he començat un viatge ple d'emocions que he anat canalitzant amb el pas del temps; he descobert un món que em quedava llunyà, i que amb ell l' he tornat a viure.
El dia 15 de febrer, tot just la nit començava a tancar les finestres, a treure els carrers, i a desar-ho tot, esperant un nou dia; tu, fill meu vas començar a picar perquè volies sortir. Moltes hores d'espera, però finalment, vas arribar i l'emoció de sentir-te entre els meus braços va esborrar "ipso facto" tot el periple del teu naixement.

Pol, fill meu, el teu aniversari arriba tal i com marca el calendari, potser no en el millor moment de la meva vida, perquè és clar, el món dels adults és molt complicat.
Amb tu he après a no disfressar-lo, i tot i la teva curta edat, em comprens i vull agrair-t'ho, aquí amb paraules, i en el dia a dia amb totes les mostres d'afecte  i estima que puc oferir-te.
POL, amor meu, desitjo que siguis feliç, i que aquest nou any que encetes, t'apropi molts moments plens de somriures; estones amb els teus amics que tant estimes; i sobretot que conservis la teva generositat, i sensibilitat que tan bé et caracteritzen.
Bé, les teves disfresses em superen, però alguna cosa havies de tenir!!!! :)
Només puc dir: "L'amor és" A.Saint-Exupéry.
I tu ets!!!











MOLTES FELICITATS, POL!!!! 
T'ESTIMEM MOOOOLTÍSSIM

divendres, 8 de febrer del 2013

DEIXA QUE M'ATURI

Feia temps que notava que les forces minvaven, potser els tràfecs del dia a dia, la feina, els fills, les reunions, la casa, la roba... Excuses per no entendre, i no escoltar el seu propi jo.
De cop i volta, arribà ella, amb una força que arrasava amb tot, fins i tot amb la pròpia ànima.
No volia aturar-se, perquè no hi havia temps, i s'equivocava. Doncs, era la tristesa! La mateixa que feia anys va amagar per no decebre, per no amoïnar, per no esdevenir un problema; la que va aparedar entre els seus secrets per fer veure que res pertorbava aquell rostre sempre feliç i content;  però va errar.
Les aigües no es poden frenar, ni canviar de curs, perquè a la llarga quan hi ha una riuada, es desborden... i ho aneguen tot. I aleshores cal aixecar tot allò que ha quedat malmès per no preveure l'inevitable; per no escoltar el cor, per no comprendre que la vida és una, i cal viure-la sense antifaços, ni cuirasses; perquè amb el temps, esdevenen una càrrega insuportable.



 


Així, un dia enmig d'una reunió va exclamar: "Deixa que m'aturi"! Es va aixecar i comunicà que havia rebut una visita. I va plorar!

divendres, 1 de febrer del 2013

69 ANYS!!! FELICITATS, LLIBRERIA ROCA


Avui és un dia especial, és l'inici del mes de febrer, i pels vallencs, demà és un dia festiu, la celebració de la Mare de Déu de la Candela; per aquest motiu són moltes les persones que volem emmarcar dins d'aquestes dates, actes, inauguracions... que marcaran la història personal i col·lectiva del poble.
Fa 69 anys, al carrer de la Cort, s'obrien les portes d'una llibreria, que després de tres generacions segueixen oferint el bo i millor per a la gent amant de la lectura, és la LLIBRERIA ROCA.
Recordo el teu pare i la teva mare, sempre atents, i pendents de la parròquia, tal i com tu ens anomenes avui. De ben segur que el llegat que has heretat és un tresor que et porta a compartir-lo amb tots nosaltres.
 Gràcies Júlia Secall Roca, que malgrat la crisi que pateix el sector, i el tancament de llibreries importants, segueixes batallant per mantenir-te en el mercat i seguir oferint-nos les novetats, els clàssics, els grans poetes, o senzillament novel·les que ens permeten obrir un canal de conversa, i ens transporten a móns, on tot és possible, i on podem crear el nostre imaginari i esdevenir qui vulguem ser.

Júlia, t'he anat descobrint, i he pogut compartir molt bones estones, de vegades gràcies al fil conductor d'algun protagonista sorgit d'una novel·la; d'altres, arran de les nostres pròpies vivències personals!

Desitjo que la llibreria ROCA segueixi per molts anys, i que els meus fills en siguin clients en el futur. Bé, de fet ja ho són!!!















       PENSA UN DESIG, BUFA-LES BEN FORT!!!
       PER MOLTS ANYS LLIBRERIA ROCA!!!
LA JÚLIA I  EL POL
ELS GEGANTS ATURATS DAVANT CA ROCA
GALZERAN DIRIGINT-SE A CA ROCA
PASTÍS D'UNA PARROQUIANA,  LA NÚRIA CISA!


I per acabar, tanco aquesta felicitació, amb les paraules de qui tu ja saps: "L'amic és la persona que és aquí per tu i que t'obre una porta que potser no obrirà a ningú més" A.Exupéry.

Gràcies per obrir-me aquesta porta!!!