LIEBSTER BLOG!!!

"L'alegria més bonica s'experimenta sempre 

com menys l'esperes"!

A. de Saint-Exupéry.

Avui, com en un conte de fades, la Ventafocs del blog (Interessant...shhhhhhh(silenci)) amb la màgia de les seves paraules ha convertit en realitat, quelcom que no tenia previst; m'ha provocat un mar d'emocions, perquè no m'espera formar part de les persones que tenen aquest guardó.

M'he emocionat, sí, perquè negar-ho; i ha fet que avui el dia tingués una lluïssor especial, que m'arribava de ses illes.

Una vegada, em van dir que davant d'un regal, s'ha de mostrar generositat i transmetre l'agraïment perquè la persona que te´l fa, cerca la teva alegria.

Gràcies, gràcies i mil gràcies, Ventafocs!!!

Ara em neguiteja qui nominar, perquè em sento molt bé entrant a casa vostra, i rebent les vostres carícies, compartint amb vosaltres, moments complicats, divertits i especials.

Així que decideixo compartir aquest reconeixement amb:

1. Bocins de lluna. Mar

2. Espai de Galionar. Montse

3. Garbí24. Joan

4. Adverbia. Jordi

5.In varietate concordia. Ferran

Aquests 5 blogs, van ser els que inicialment, quan vaig entrar a la catosfera, se´m van apropar més, i em van fer sentir molt bé. Amb el temps, entrant i sortint, n'he conegut molts més, que ja formeu part del meu dia dia blogaire!!!

Us estimo!!!

He començat i acabo amb una de les cites del meu llibre de capçalera: 

"La veritable alegria és alegrar-se amb l'altre"

NORMES:

1. Copiar i enganxar el premi al bloc, i enllaçar al blogaire que te l'ha concedit.

2. Nominar 5 blogs preferits (han de tenir menys de 200 seguidors), i deixar un comentari en llur blogs, per fer-los coneixedors d'aquest guardó.

3. Esperar que els blogaires, comparteixen aquest reconeixement (5 blogs).

Des del meu petit racó, espero fer-vos arribar una espurna d'emoció, i seguir compartint molts moments amb tots vosaltres.

                                        

aPARAULA´m: 9 de maig

Potser el dia 9 de maig serà una data insignificant per a molts, d'altres ho celebraran escrivint en el seu blog algun escrit que faci esment la celebració dels actes de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'ANY DE LA PARAULA VIVA; i "aPARAULAUrant" algun mot que sigui significatiu, o que els inquieti, o senzillament els agradi.




Jo he escollit: EMOCIÓ!


M'emociono amb facilitat, els que em coneixen, ho saben molt bé.
Però l'emoció que avui descriuré, és la de sentir-me viva; la d'agrair a la vida poder ser aquí; la de plorar i riure; la de sentir-me estimada, i potser també maleïda (va per a tu, que fas escriure el que no és); la de poder sentir la meva veu, ofegada durant tant temps; la de de respirar i no pensar que no em queda alè; la de menjar i assaborir tot el que poso a la boca, perquè puc mastegar i deglutir; la de sentir la meva llengua moure´s, i fer-me entendre que a poc a poc puc parlar sense "esclafir la veu"; puc cridar amb mesura, i tot això em desboca una GRAN EMOCIÓ; perquè demà faig anys, i en un dia tan assenyalat, també vaig rebre una de les pitjors notícies, un diagnòstic que em va fer emmudir, però la lluita ha valgut la pena, i des de fa uns anys no necessito logopeda, i les PARAULES surten soles, sense ensinistrar-les; sense conduir-les amb tanta mesura, sense crosses, com deia el poeta. 
Avui les paraules són lliures, amb alguna lesió, que a poc a poc, he après a dissimular, podríem dir que hi ha paraules que sempre van ben maquillades, perquè sonin amb elegància.


Així, que aprofito aquest dia per celebrar el meu aniversari, i paradoxalment, va lligat amb la paraula.
Siguem capaços de sentir les emocions més insignificants, perquè un dia, sense adonar-nos-en, poden desaparèixer!!!

ENTRE FLORS I GRUNYS!!!

Aquí hi ha la invitació més orginal que mai he tingut a les mans, feta amb tot l'amor que pot sentir un pare envers la seva filla, plasmant el món de tots dos; el de la granja i el de les flors.

Lluís, és una meravella plena de sentiment!!!!

Anys enrere, penso que queda.... diu la cançó de ELS PETS, "Pantalons curts i genolls pelats", una de les cançons que més li agraden,  a la persona que avui li dedico aquest post, i que està en temps de descompta per dir: "sí, consento"!!!
Dissabte, en aquesta hora, la que per nosaltres era aquella nena rosseta, inquieta, que va anar sempre trencant esquemes; tatuatges, rapades impressionants, rebel, independentista fins al moll de l'os.... Dissabte es casa!!!!
Heura, estimada, és increïble veure com han  passat els anys, i la vida t'ha portat a conèixer un home encantador d'un poble que encara que sembli mentida, fa més especial la vostra història. És com el retorn de la vostra família; tornar a casa, tornar a Bràfim.
Et vull fer sentir el molt que us estimem.
Per nosaltres sou part de la nostra família, més enllà dels vincles de sang.
Els teus pares, els nostres GRANS amics amb qui hem compartit el millor i també, el més dolorós; amb qui ens queden moltes coses per viure, i reviure; amb ells, i amb tu i l'Isidre, el dissabte viurem el vostre enllaç.
T'estic escrivint, i l'emoció m'atrapa les paraules, però les deixo anar perquè t'arribin i perquè vull que les sentis tal i com em brollen.
Tenim moltes coses per recordar, la darrere amb el bou!!! Aquesta serà memorable!!!
Isidre i Heura, busqueu l'equilibri, entre els grunys de la granja, i les aromes de les flors, que tan bellament  disposa la teva futura esposa; gaudiu de tots els moments sempre en harmonia, i quan de vegades, es trenquin, apedaceu-los ràpidament, perquè no en quedin rastres.

QUE CADA INSTANT US FACI SENTIR LA NECESSITAT DE COMPARTIR-LO PLEGATS!!!

 "Allò sublim, porta el sentiment de la immensitat" A.de Saint-Exupéry.