Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SENSE PARAULES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SENSE PARAULES. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 d’octubre del 2012

PER A VOSALTRES!!!

Avui 19 d'octubre se celebra el dia Mundial del Càncer de Mama, i m'agradaria que el meu escrit servís per fer un petit homentatge a totes les dones, que en un dia qualsevol, d'una setmana aparentment normal, la seva vida va fer un gir de 180º, perquè els havien detectat un càncer de mama.
Un dia, va sonar el telèfon, era ella, volia quedar tant sí com no, per dinar el proper diumenge. Jo vaig accedir, tot i que suposava canviar els nostres plans familiars.
"Amb les coses que havíem de fer, ara quedem a Tarragona, ni a Barcelona ni a Valls". Jo esbufegava, pensant que seria un dinar més; però de vegades, quan algú ens demana que vol parlar, no podem fer pronòstics anticipats, perquè ens podem equivocar i molt.
Així que, vinga cap a Tarragona, un diumenge amb un sol magnífic, el dia no augurava pas el desenllanç. Van arribar amb el tren, petons, salutacions, i de cop i volta, en quedar-nos soles, la "PUTA" notícia; tinc càncer de mama, i m'han d'operar. Llàgrimes als ulls, un tremolí que no saps d'on neix, si de les cames, del cap, del cor... Una impotència, i a la vegada una bufetada en el meu interior, fent-me sentir malament, perquè jo tenia feina aquell diumenge, i gairebé dic per no quedar. Sé que se sent, quan et comuniquen el diagnòstic, per tant la por a morir, l'he viscuda, i empatitzo a la perfecció amb la persona que li passa alguna cosa així. "Estic espantada, no tant per mi, sinó per ell. Què farem?"-em deia.
Avui, han passat els mesos d'espera, l'operació va ser un èxit, però la quimio és de les més dures que hi ha; el cabell va començar  a debilitar-se, i a caure, com si fos un avanç de la tardor. Ella, amb una integritat esfereïdora, va demanar que li rapessin el cap, i iniciar aquest camí del tractament. Porta perruca, i comença a notar els efectes del tractament; però està guapíssima, tot i que ella diu que no.
Les ganes per superar-ho hi són i nosaltres també.
Difícils moments, però amb optimisme.Va per a tu estimada, Amèlia; i també per a tu Cèlia, que ja ets una veterena d'aquest afer; i per totes les dones que lluiten, han lliutat, i també per les que van ser vençudes, malgrat la seva força!
 També per a tots aquells homes que acompanyen les seves parelles en aquest trajecte tan complicat, i fer-les sentir belles, malgrat les mutilacions sofertes.

dilluns, 23 de juliol del 2012

EL FOC QUE MATA

Quan explicava la prehistòria, el gran descobriment, era el foc. Aquells homes que el necessitaven per protegir-se, per alimentar-se, per poder tenir un temps de llum entre tanta foscor; poc podien imaginar, que l'home seria tan animal que l'utilitzaria per matar, per destruir, per ferir, per desesperar la seva pròpia espècie "lupus homini lupus est".
Ara des del meu balcó, puc respirar una olor de cremat, que porta el dolor per la pèrdua de quatre vides; que arrossega l'esforç dels bombers i voluntaris que lluiten per sufocar les flames; que deixa el cel entelat amb una grisor esfereïdora.
Només puc desprendre la ràbia que porta la impotència, i dir-los: "Colla de mal parits. Cremeu-vos les entranyes"!!!
Des d'aquí, poca cosa puc fer, parlava amb els meus fills, i no entenien el PER QUÈ??? Jo tampoc ho entenc!!!


                                     




La Marta plora pel cel que veu tacat de cendres; pel foc que li crema la seva terra, que també és la nostra, i ens apropa imatges. Jo també les vull compartir. http://paraulespertu.blogspot.com.

dissabte, 25 de febrer del 2012

SOS, UN FAVOR

Benvolguts amics/amigues que em seguiu, i que deixeu els vostres comentaris, he patit unes atrocitats verbals molt desagradables tretes de context del post que jo havia deixat. Com que em reconec ignorant informàtica, he volgut treure totes aquelles paraules, i per error he tret les que m'havíeu deixat en el post del meu fill. Aquestes són les que realment em dolen haver perdut.
Així, que si no us sap greu, jo aniré entrant els vostres comentaris i vosaltres quan pugueu els entreu des del vostre blog, perquè per a mi van ser com un regal especial per al aniversari del Pol, i m'agradaria conservar.
Gràcies i perdoneu!!!

dissabte, 7 de gener del 2012

PER QUÈ?

Hi ha "per quès" que no obtindran mai una resposta, com la que ahir va sotragar la ciutat de Valls.
Certament, hi ha moltes famílies que viuen a precari, però malgrat "passar-les magres", el caliu de la família i l'estima, omple llurs llars. Però, desgraciadament, ahir una nineta de 5 mesos va morir per asfixia; en un principi es va creure que va ser accidental, però l'autòpsia ha verificat tot el contrari. El company de la mare, va ser capaç d'aturar el batec d'aquesta criatura. PER QUÈ? Doncs, no hi ha cap resposta que pugui defensar un acte tan cruel. Ningú pot atemptar contra la llibertat d'altri, però en aquest món que vivim, tot s'està torçant.
No tinc paraules per poder expressar el que sento com a mare, i com a persona.
Des d'aquí vull felicitar la tasca dels serveis d'emergència, a la policia local, per la seva feina. En aquest cas amb una fi tan tràgica.
També a una persona amb la qual intercanvio missatges, al Pep Sánchez, que va viure en primera persona aquest succés; i des del meu blog, donar-li força per seguir amb la seva tasca de xofer d'ambulàncies, que tot i que ahir va ser molt dur, hi ha moltes persones que li resten molt agraïdes.
Dilluns, a la Plaça del Blat, a les 12 del migdia, es farà un minut de silenci per aquest angelet, que tot just havia arribat a la vida.
Incomprensible, esfereïdor, però real!

Ninona que et gronxin els estels, perquè malauradament, la teva mare ja no ho podrà fer!!!