Hi ha "per quès" que no obtindran mai una resposta, com la que ahir va sotragar la ciutat de Valls.
Certament, hi ha moltes famílies que viuen a precari, però malgrat "passar-les magres", el caliu de la família i l'estima, omple llurs llars. Però, desgraciadament, ahir una nineta de 5 mesos va morir per asfixia; en un principi es va creure que va ser accidental, però l'autòpsia ha verificat tot el contrari. El company de la mare, va ser capaç d'aturar el batec d'aquesta criatura. PER QUÈ? Doncs, no hi ha cap resposta que pugui defensar un acte tan cruel. Ningú pot atemptar contra la llibertat d'altri, però en aquest món que vivim, tot s'està torçant.
No tinc paraules per poder expressar el que sento com a mare, i com a persona.
Des d'aquí vull felicitar la tasca dels serveis d'emergència, a la policia local, per la seva feina. En aquest cas amb una fi tan tràgica.
També a una persona amb la qual intercanvio missatges, al Pep Sánchez, que va viure en primera persona aquest succés; i des del meu blog, donar-li força per seguir amb la seva tasca de xofer d'ambulàncies, que tot i que ahir va ser molt dur, hi ha moltes persones que li resten molt agraïdes.
Dilluns, a la Plaça del Blat, a les 12 del migdia, es farà un minut de silenci per aquest angelet, que tot just havia arribat a la vida.
Incomprensible, esfereïdor, però real!
Ninona que et gronxin els estels, perquè malauradament, la teva mare ja no ho podrà fer!!!
Us acompanyo en el dolor, Dafne. Quan vaig saber-ne la notícia el meu pensament va anar de dret amb vosaltres i vaig pensar que en tindries més coneixença que no pas jo pels mitjans de comunicació.
ResponEliminaVaig assabentar-me pel facebook, que és on tinc l'amistat amb el Pep, el xofer de l'ambulància que estava de guàrdia, i al principi tot feia creure que era un accident, per tant el sentiment de l'amic Pep, era la ràbia de no haver arribat a temps per salvar-la. L'endemà, tot es capgirava, i ens portava la incredulitat d'aquest fet salvatge.
ResponEliminaRealment tot Valls està commocionat!!!
Gràcies Jordi per sumar-t'hi!!!
No entenc els pares que s'emocionen al saber que en seran, i després cometen aquesta salvatjada. No entenc res. T'acompanyo en el dolor, Dafne.
ResponEliminaQuè et puc dir que tu no diguis, Cantireta!!!
ResponEliminaVivim en un temps en el que es pot fer casi tot sense tenir fills, crec que si els tens es perquè estàs preparada, i ets prou responsable per cuidar-te d'ells i això implica saber en mans de qui els deixes. Tampoc entenc a aquest home,que li pot haver fet un bebè de 5 mesos? no s'ha de tenir cor per poder fer això...Suposo que ser mare deu ser dur, però també el fet més bonic i important d'una vida, estic molt indignada i a la vegada molt dolguda per aquest succés. Estic amb tu!
ResponEliminaJa ho veus Anna, quina desgràcia tan gran, i tan irreparable. La vida, joia preuada, i que algú la manllevi. Terrible!!!
ResponEliminaUna abraçada,.
Hola Dafne!
ResponEliminaNo sabia la notícia trista que ens expliques... i m'ha fet plorar. Però plorar de veritat. Salvatges, malalts o tot a la vegada. NO hi ha manera d'entendre com pot passar això i com poden seguir respirant i vivint.
Volia contestar-te el comentari al meu blog. Els teus globus ja estan penjats.
Ja pots considerar-te comptada i adherida a la trobada virtual blocaire del 2015 al Roda el món i torna la blog. A cadascun dels que s'han adherit he dedicat un post, tot "muntant" una conversa amb les paraules dels seus comentaris d'adhesió.
Poso la foto del perfil, l'enllaç del seu blog i la mini conversa o no tant mini.
Seria demanar molt que em deixessis un comentari allà? Gràcies... tindràs el teu posts d'adhesió.
Bona nit i bona setmana de començament de trimestre.
Bon dia Carme,
ResponEliminaAvui comença un nou trimestre, i amb la notícia de la mort de la nena, que he sabut que la germaneta ve a la nostra escola, i el seu germà n´és exalumne, si ja era prou tràgica la notícia, conèixer la família, encara ens deixa més corferits.
Gràcies per apropar-te.
Ho s'entén, no ho entenem; esclar que no ho entenem, no som monstres com el monstre capaç de fer una cosa així. Necessito creure per suportar coses com aquesta, pensar que tot té el seu què. Però em costa. Horrors. Quin què pot explicar coses com aquesta?
ResponEliminaPell de gallina. Ulls entelats.
No hi ha cap què Ferran!!! Només un dol terrible i la tristesa infinita!!!
ResponEliminaPer desgràcia hi ha persones que encara no són humanes hi es comporten com ho fan molts animals, per exemple els ossos, els mascles dels quals maten, si poden, les cries de la femella amb la qual volen procrear. Aquest ja era, pel que sembla, un mascle violent, la qual cosa demostra que ens queda encara un llarg camí d'evolució i deixar enrere aquesta etapa de la més pura animalitat.
ResponEliminaGràcies Joan per apropar-te. Desconeixia el teu blog, i si mai necessito un pedacet, ja sé on trucar!!!! Una abraçada i benvingut en aquest racó, malgrat l'assumpte d'aquesta entrada.
ResponElimina