Quan vaig ser a casa, vaig pensar que havia de trobar el moment per començar sense interrupcions, la meva lectura. Quan el silenci va imperar, vaig començar a llegir amb una emoció que feia que cada pàgina em provoqués un delit de saber-ne més, no podia parar, aquella història d'uns amics que anava entrellaçant les seves vides, desvetllava un neguit que només podia satisfer, llegint.
Així que el dia de la Candela, va ser un no parar de llegir, fins i tot com deia la Núria Cisa, "et sap greu que el llibre s'acabi", i també em vaig guardar, el tram final per al dia de Sant Blai.
Si us he de descriure el que vaig sentir, m'endinsaria massa en l'obra, i no es tracta de desvetllar el contingut d'aquesta novel·la, que és realment una joia.
Descobrir en Llach, en el vessant literari, el converteix encara més, en un referent que ara va més enllà de la cançó, i reivindica amb les paraules escrites un tram de la història que va marcar a moltes generacions, encara avui nosaltres en som hereus de les brutalitats comeses.Vaig començar la novel·la amb emoció i quan vaig tancar la darrera pàgina no vaig poder contenir les meves llàgrimes, com en d'altres moments de la novel·la, quan empatitzes amb els personatges, i fins i tot pots sentir el seu dolor, el seu amor, la seva lluita.
Enhorabona Lluís Llach, sé que ets gran, però ara ho demostres amb una obra que encara te´n fa més.
Podríem dir que amb el somriure i la paraula escrita, la revolta!!!
Llegiu-lo, és un plaer!!!
