EN POLÍTICA NO TOT S'HI VAL!

Estem a les portes d'una nova etapa electoral, i cada partit treu o escull els seus millors candidats per tal d'aportar el bo i millor per la seva ciutat, fins aquí suposo que tots estareu d'acord amb les meves paraules. També crec que les persones que volen vincular-se en determinats partits ho haurien de fer pel sentiment d'estima a la seva ciutat i no pas pels guanys que n'obtindran si aconsegueixen alguna regidoria, amb dedicació exclusiva, òbviament. La política s'està convertint en aquell lloc de treball que molts busquen i procuren no retornar al seu, si és que en tenien , perquè els guanys que n'obtenen són molt més sucosos. Quina llàstima!
El que no entenc, i que em perdonin si molesto algú, és que la senyora Mansilla faci aquestes declaracions que he extret de la notícia que apareixia al delCamp.cat, dient que deixa tots els càrrecs comarcals i locals per dedicar-se únicament a la delegació d'Interior. Aleshores, la meva pregunta és: què hi fa al lloc número 2 de la llista de CiU de Valls; si plega, no acabo d'entendre que es torni a presentar. O bé, després al cap d'un temps, dimitirà i així les llistes es mouran i podran entrar altres persones. Diríem que és una estratègia política, basada en l'engany, al meu entendre.
Si jo vaig errada, que algú m'ho expliqui, que potser aleshores ho entendré, perquè ara de moment la meva única reflexió, és que en POLÍTICA NO TOT S'HI VAL!!!.
A continuació us deixo un fragment de la notícia que m'ha portat a escriure aquest post.
http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=15292#.this
Guillem RS - Valls (Alt Camp)

11 de març de 2011

"El Diari Més, en la seva edició d'aquest divendres, publica unes queixes anònimes d'alguns militants de CDC de Valls per la quantitat de càrrecs que acumula Carme Mansilla i el sou que retribueix la política vallenca. Mansilla és la nova Directora Territorial d'Interior, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, regidora de l'Ajuntament i membre del consell d'administració d'Unnim. Tot i així, la convergent va anunciar que el proper 22 de maig deixarà totes les responsabilitats a l'ens comarcal i a l'Ajuntament per dedicar-se només a Interior."

LES HORES

Sembla que era ahir, que maleïa el canvi d'hora del mes d'octubre, i ara ens trobem novament al canvi que ens portarà aquelles tardes llargues de llum; passejades fins més tard; sortides per la Verneda fins a Masmolets, suant la samarreta, si el peu ho permet; sopars un xic endarrerits perquè haurem estat jugant a "les pedretes", un lloc privilegiat per molts que tenim fills i necessitem un espai perquè terregin, es mullin, corrin, xutin, conversin...
Demà matarem una hora, no la viurem, perquè de2 a 3 les busques faran un gir de 360º, però no amb 60 minuts sinó en qüestió de segons, i per tant s'avançarà el temps. L'únic temps que transcorre sense viure´l.
Hi ha qui opina que no serveix de res, que ja ens podríem quedar sempre amb la mateixa. Jo dic que no, que la canviïn, i tant de bo pogués allargar-se tot l'hivern i tenir més claror.
De vegades parlem del temps, i titllem les hores amb qualificatius ben diversos ( hores mortes, hores crítiques, hores eternes, hores efímeres, hores baixes, hora punta, hora intempestiva, primera hora, fer hores, hora extra, tocar hores, hora santa, mala hora, hora festiva...)
Us convido a deixar qualsevol comentari o expressions relacionades amb les hores. Jo he fet un tast del què pot donar el concepte: HORA.

Per totes les hores que compartirem en aquest espai virtual!!!

LA PRIMAVERA

Ja fa dies que el sol ens aporta una llum que anuncia que ben aviat deixarem enrere l'hivern. Una estació necessària, però que a mi particularment em deprimeix molt; les tardes tristes, llargues, fredes, fosques... Serà que sóc terriblement mediterrània, i necessito alimentar la meva ànima amb la llum, l'escalf i l'alegria del bon temps; tot i que sabem que no hi ha cap estació ni millor ni pitjor, són únicament les circumstàncies que vivim, les que realment les converteixen en especials, o en devastadores.

Avui, acaba un cicle, i demà n'encetarem un altre; sense conèixer que ens oferirà. De vegades, esperem amb il·lusió que arribi, però el que ens aporta no és el que desitjàvem.
Des d'aquí m'agradaria que fos plàcida, sense res que la pertorbés més del necessari; però "qui lo sa". Tots anem en aquest tren, que de vegades s'atura en estacions que no toca; o que equivoca el rumb i ens condueix per túnels llargs i foscos, malgrat que fora brilli un sol intens.
Des d'aquí un desig per compartir amb tots vosaltres: que la primavera ens faci sentir vius i aprofitem cada instant, assaborint les bones estones amb els amics, amb la parella, amb els fills, i també, en solitud amb nosaltres mateixos!
No sé per què, però aquests dies, buscant aquesta cançó, vaig pensar en la primavera. I desitjo que els països àrabs puguin viure-la en llibertat, i nosaltres, els catalans també!

SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE. SQM

De vegades ens cal demostrar que som solidaris fent donatius, participant en maratons, esmorzars, dinars o sopars ... per recaptar euros per una bona causa, no dic pas el contrari. Però, aquesta vegada, no hem de fer res de tot això, només deixar la nostra firma en la pàgina que us adjunto:
http://www.peticionpublica.es/?pi=vidasana
i aconseguir que la SQM es reconegui com a malaltia, perquè és injust que les persones que la pateixen estiguin excloses del món, perquè no té més paraula que aquesta: EXCLUSIÓ TOTAL.
La malaltia, depenent del grau que es tingui, actua de maneres molt diverses, fins i tot convertint el teu propi habitatge en la presó més neta del món, com es referia, el periodista Juan Luis Sánchez, en un article sobre els afectats de SQM.
Ens podem imaginar que avui, ens dutxem amb sabons, ens perfumem amb cremes, desodorants, colònies, ens posem roba plena de suavitzants, espergim ambientadors per matar olors... i de cop i volta, sí, d'avui per demà, aquestes olors et maten; t'impedeixen respirar, menjar, escoltar música, prendre el sol, fins i tot, no pots ni anar a un hospital perquè aquella olor seria letal per al teu organisme. Què fas amb la teva vida? Qui t'ajuda? La primera cosa és prendre't per desequilibrat i enviar-te al psiquiatre o psicòleg.
DONCS NO, AMICS, això té nom, es diu SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE.
He conegut l'Eva Caballé, ella viu tancada i allunyada de la seva vida anterior; persona activa, emprenedora, treballava en el món de les finances, cantava en un grup, i un maleït dia, tot se li gira, i l'ofega. Si voleu podeu entrar al seu blog (http://nofun-eva.blogspot.com/)Si us interessa el tema, també ha escrit un llibre:"DESAPARECIDA. Una vida rota por la Sensibilidad Química Múltiple".Publicada per l'editorial EL Viejo Topo.
Ella, és un exemple, dels molts que la pateixen, que actualment són un 5% de la població.
Així, que aquí teniu la meva petició, signeu, si us plau!!!
Qui ens diu, que estem exempts de patir-la algun dia? És hora que es reconegui i que aquests malalts se´ls tracti amb dignitat, i no com a leprosos que han de viure aïllats de tot i de tothom.
Jo ja ho het, què esperes tu?