LA PRIMERA MONA

Fa uns dies vaig trobar la fotografia que avui comparteixo amb tots vosaltres, la meva primera mona. I és clar, la nostàlgia del temps viscut amb els iaios es fa palesa, i em trasllada als meus primers anys a Picamoixons, on els carrers eren pedruscams, la vida tranquil·la, i la mirada de nen feia encara més plàcida tota aquesta etapa.
Ara, la vida és atrafegada, tot és alfat, i els iaios ja no hi són, però queda el millor d'ells;

l'amor que em van oferir. El iaio era el meu padrí.
Potser la mona esdevé un gest més del què podem fer els padrins, quan adquirim la responsabilitat d'esdevenir uns éssers especials per als infants. I com diu el petit príncep "totes les persones grans han començat essent nens". Aquesta tarda, el meu fillol de 25 anys m'ha abraçat i m'ha demanat la mona.

A tots els padrins i padrines, no oblidem que som especials, i que amb el pas dels anys, els records perduren sempre amb la dolça mona, o amb l'abraçaca, el dibuix, el somriure... o senzillament, pel fet de ser el millor padrí i padrina que podrien tenir els nostres fillols i filloles.
BONA PASQUA!