LA MARIA DE CAL GUARDA

El dia 16 de febrer de 1938, en plena guerra, va arribar la meva mare. La filla del Joan de cal guarda i la Trini; i la història em remet a les vivències que expliquen com la iaia al refugi rebia aliments per tal de poder alletar la mama, perquè l'escassetat era majúscula.
Han passat 80 anys, i com ella mateix sempre diu: "la vida és com una cinta mètrica, de cop t'adones que s'escurça", però sempre li dic, que ella té sort de veure com va passant, d'altres van marxar.... I tot i que celebrar aquest aniversari és motiu de joia, hi ha el regust amarg per la pèrdua del teu fillol, el meu cosí de l'ànima, el Carlos, un 16 de febrer, de ja fa cinc anys.

Dues germanes que heu hagut d'acomiadar els vostres fills, ben joves! I tot i així, malgrat els cops de la vida que són veritables destructors, hi ha hagut una força que novament ha fet sorgir belles emocions i permetre´t seguir gaudint dels petits moments que són els que realment ens aporten la felicitat.

Picamoixons i Valls dues poblacions que formen part de les vuit dècades, i des de fa uns anys, hi has afegit Barcelona, perquè com deia Heràclit "Tot flueix, tot canvia".










La teva infància lligada al petit poble amb mossèn Enric, els belgues, i les teves amistats de la fàbrica.

Després el casament amb el papa, i l'arribada del Xavi i més tard jo. I poc després el trasllat a Valls, on temporalment et va suposar un canvi brusc; però que amb els anys vas acabar lloant!!!
Les malalties, els comiats dolorosos, i els moments de gresca amb la colla, no els podem oblidar, i el naixement del Pol i la Jana.

I des de fa uns anys, un nou amor: l'Eladi!

Un dia algú em va dir, "si demanes amb força un desig, s'acaba complint"; doncs la veritat és que un dia totes dues soles, ens lamentàvem de la solitud, de com la nostra família s'havia escurçat... Suposo que algun estel va traslladar a l'univers el nostre sentiment, i a poc a poc vàrem anar augmentant i augmentant el nostre cercle més proper; l'Agustí i la Carme; l'Eladi i la Marisol; el Bernat i la Montse... I per la meva banda una collada, fins i tot un "besnet"!!!!

Què dir-te mama? Que la vida no ens ho ha posat fàcil, som guerreres nates. Hem vençut batalles, en algunes ens han derrotat les adversitats, però sempre ens hem aixecat; malgrat les contrarietats, malgrat el caràcter de totes dues, malgrat que la falca surti, malgrat els malgrats....N'hem sortit enfortides i victorioses.
Ara gaudim de la placidesa merescuda; i per tant, projectarem per molts i molts anys la bonança que tenim, perquè ens la mereixem!!!!






          FELIÇOS 80 AL COSTAT DE TOTS ELS QUI T'ESTIMEM, I T'HAN ESTIMAT !

                                              AVUI I SEMPRE "SIGUES FELIÇ"!

16 PRIMAVERES, POL

 Aquesta matinada de fa 16 anys vaig experimentar
tot un món nou, el món del meu fill Pol que iniciava el camí de sortida. Al llarg dels nou mesos vaig sentir com la vida creixia dins meu, i que amb uns dolors indescriptibles demanava per eixir.

 I va ser a dos quarts de quatre de la tarda quan finalment vaig poder veure el teu rostre, i sentir que la meva vida mai més seria com abans, perquè tu eres part de la meva vida.
Han passat 16 anys d'ençà, hem viscut de tot, i ara ets una persona que creix emocional i físicament; malgrat aquesta etapa d'adolescent estic contenta de la teva maduresa, i de com t'allunyes d'amistats tòxiques, i com valores les persones que vols tenir a prop malgrat això et comporti ruptures.
Gràcies per la comprensió, i gràcies per tot el que ens transmets.


Pol, recordo quan estenia les primeres robetes i pensava que algun dia, aquells pantalonets tocarien a terra; així és, ara tot és gran, perquè tu t'has fet gran.
T'estimem Pol, i t'entenem més del que et penses...
"Sigues feliç" de part de tots!!!!

81 ANYS, FELIÇ ANIVERSARI PAPA!

Gestat en temps pau i nascut a les portes d'una guerra; un 2 de juny d'un any sagnant, un any que marcaria la història, la teva i la del món.
Ja han passat 81 anys, i novament, un aniversari marca el calendari, que fa més de dues dècades no podem celebrar amb la teva presència, perquè emprengueres aquest llarg viatge massa d'hora. Però el record perdura en les ensenyances, en l'afecte, en l'empatia, en l'amor del pare que vaig tenir, que tant enyoro i que avui evoco en aquest petit espai.

Passen els anys i no envelleix el record, perquè el temps roman perenne en el teu darrer aniversari, en els teus 59 acabats de fer; i així quan acluco els ulls només veig aquell home que pensava jubilar-se i que no se li concedí el desig.

Amb la cançó que el Jordi C. em va cantar un dia i que em va emocionar et desitjo un feliç aniversari entre estels, records i pensaments!

CAT STEVENS "Father and son"

"La gent té estrelles que no són iguals" Papa, tu ets la meva estrella enmig de la immensitat!

RECORDANT-TE!!!

Avui en la nit fosca, evoco els teus records, i les taques dels estels m’apropen la vida que junts vam compartir. Ara em resten els bocins de temps compartits,  i els petits fars de la nit m’il·luminen l’ànima, i em permeten recordar que demà faries anys...

I quan la tristesa assota, esperem una nova posta de sol perquè dissipi i allunyi les llàgrimes, i així ens deixi mirar el cel, i preguntar-nos: “ Les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva”?

 Jo tinc la teva!

Un altre 1 de marc; un altre aniversari, Xavi!

FELIÇ ANIVERSARI LLUÍS!

Fa molt que no escric, no per manca de ganes; sinó perquè ara el temps gira d'una manera molt més dolça i tranquil·la, i per tant, sense voler... M'he anat allunyant d'aquest espai que tantes hores em va fer sentir que valia la pena escalar; m'acollia i m'animava.
Avui, entro per fer una CRIDA, a tots els bloggers, a tots els lectors, a tots els amics, a tots els coneguts, a tots els qui no conec... Avui crido pel Lluís, per un nen de l'edat del meu fill que fa ben poc he descobert és l'alumne que formava part de la mateixa aula que el Pol, però que no podia anar a classe, perquè tenia una malaltia estranya. Un nen que viu atrapat en una distròfia muscular congènita, un nen que no perd el somriure, un nen que es mereix sentir i viure com un nen amb una projecció a llarg plaç.
Avui, aquesta malaltia té el nom de laminopatia, amb pocs casos al món; per la qual cosa les farmacèutiques consideren que no val la pena invertir-hi. Quin horror saber que la nostra espècie pot ser tan fastigosament ambiciosa!
Avui, tots podem col·laborar esdevenint FANS DEL LLUÍS!
Al meu blog hi ha un enllaç per poder formar part del teaming del Lluís, i clicant sobre FANS DEL LLUÍS també hi trobareu la informació que ens pot fer obrir ales d'esperança a totes les famílies que pateixen aquesta malaltia tan estranya, però real!
No sé ben bé com puc ajudar, però no puc passar de llarg.

Moltíssimes felicitats per aquests 13 anys que celebres avui!!!!
Una abraçada Lluís, avançarem amb tu!!!

FEU-VOS FAN, EN NECESSITA MOLTS!!!!

FORTY YEARS BUTTERFLY!!!!

Avui és per a tu, petita papallona!
Avui les paraules queden impreses amb la nostra marca,
la que ens manté vives,
la que ens desperta cada matí,
i ens acompanya cada nit!









BUTTERFLY ARANTXA, 
PER MOLTS ANYS!!!!

Caminem de costat per avançar juntes. Sentim les petjades de les persones que ens acompanyen, i de vegades, quan sembla que el pas defalleix, trobem una mà que ens agafa per l'espatlla, i ens ajuda a seguir. O ens allarga un mocador, o ens deixa una carta, o un sobre, o ens abraça... o ens porta una capsa de croquetes!!!
Quants plors, quantes rialles, quantes complicitats han segellat la nostra amistat que cada dia es fa més i més gran.
Aquesta intensitat de les emocions compartides ens ha permès creure que tot és possible, malgrat les adversitats que hem anat trobant, i amb el coratge de tants i tants que ens envolten i tants i tants que vetllen per nosaltres... Tornem a renéixer!!!

Petita butterfly, entres en una nova dècada, i les germanes grans t'hi esperem!!!

I com que cal ser agraït, donem gràcies a la vida que ens ha posat en aquest camí, que ens permet sentir la immensitat de l'amor que ens professem.
Quan et despertis ja hauràs entrat a la nova dècada, i mentre et desvetlles... sent dins teu tot el que mai ningú ens podrà esborrar, i serem per sempre: BUTTERFLIES!

T'ESTIMEM!!!!!!

 

                                    

    

                                      

 

 

                                     

ROGER & NATÀLIA

Caminant al llarg d'un any sota l'aliança que es us vàreu prometre, el dia 16 de novembre de 2013; entro en aquest espai tan meu, i tan vostre, per compartir un aniversari molt i molt especial. El primer any de casats; dotze mesos que ens han permès viure moments de màxima intensitat, el darrer amb el comunicat de l'arribada el proper mes de març, del nostre ja estimat, Àlex.

El dia 16 de novembre va començar gris, plujós, ple d'adversitats meteorològiques, però poc preveia la lluminositat que esclataria en unes hores, malgrat entestar-se la pluja a ser convidada de la celebració. Endarrerint l'entrada, esperant que l'aigua cessés, va començar la cerimònia en la petita i acollidora església de Santa Maria de Tamarit on hi vàreu dir: el vostre "Sí". I aleshores tot va fluir, a fora el temps no canviava, no hi havia treva amb el sol, però a l'interior de cadascú de nosaltres brollava la felicitat de veure-us somrients, i sobretot irradiant una bellesa natural, pròpia d'aquells qui estimen i veuen en llur parella, el seu univers.
Personalment, ser entre la família Climent em va fer viure molts moments d'emoció; imagineu-vos doncs la que van sentir tota aquesta gran família, que en aquest dia celebraven el primer enllaç dels hereus d'aquesta nissaga.
Avui, les meves paraules volen esdevenir un regal en nom de tota la família, però especialment, Roger, arriben del cor del teu pare, que es complau en veure que has trobat una dona extraordinària amb la qual has emprès un vida en comú, la teva estimada Natàlia.
I al mateix temps, us vull fer arribar la meva estima, i agraïment perquè en aquell dia vaig ocupar un lloc molt especial, honorant el record de la mare; la seva absència era present; la recordem i parlem d'ella, en el nostre dia a dia, perquè romangui per sempre entre nosaltres.
Moltes felicitats, Roger, Natàlia!

 

"ESTIMAR significa abstreure´s. Arriba un moment(...)que el que t'uneix amb la teva estimada no és aquest gest seu o aquell altre, ni aquest detall, ni aquesta paraula que pronuncia o aquella altra, sinó la teva estimada mateixa" A.Saint-Exupéry

US ESTIMEM!

ELS TEUS 50, XAVI

Que agosarats podem ser els humans pensant que podem planificar la vida amb tanta antelació; vaig creure que per llei de vida podríem celebrar el teu 50 aniversari, i et prometí que ho faríem amb una gran festa. Avui i des de farà quatre anys, aquesta promesa es va esvair! Se´n va anar amb tu, tot i que jo la tinc molt present; com t'hi tinc a tu!

Encetaves el mes de març d'un any de traspàs, per poquet no arribes el dia 29, crec que t'hi esqueia, perquè és un dia poc usual en el calendari, especial i autèntic, com tu; però vas preferir començar el mes, era diumenge, i amb una força gegantina vas arribar al cor de casa.

Aquest dissabte celebraries 50 anys, Xavi, però ja no hi ets. I t'enyorem molt; i enyoro no haver-te dit que t'estimava. Aquelles paraules que hauríem de dir-nos més sovint, i mantenim tancades en el pensament; se sobreentenen però cal sonoritzar-les de tant en tant, perquè enforteixen l'esperit.

La vida és tan efímera, i plena de canvis inesperats que ens alteren per sempre la nostra rutina. De vegades són sorprenents i fantàstics, només faltaria! Però d'altres són destructius i cruels.

Quan reps la sotragada, i t'aixeques, és quan t'adones que fas tard; que mai hem de posposar el que tenim pensat fer; mai hem de creure que ens queda molt de temps; mai hem de pensar-nos que som amos del temps, perquè únicament en som fills. Cal aprendre a viure el moment, i planificar el present amb il·lusió perquè és la millor garantia per a un futur excel·lent, Horaci ja ho deia!

Xavi, un any més brindarem per tot el que ens uneix; i a la nit, una vegada més estirarem els 

braços per tocar aquest estel que ens il·lumina, i que ens dóna força; aquest estel que ets tu!!!

Sovint quan sento el vent, penso en tantes coses que no únicament les coneixia Èol, sinó que nosaltres les vàrem compartir i en vam ser còmplices; i ara amb aquesta cançó m'emociono, et recordo i evoco tot allò que hauríem pogut fer, però la vida és així...
Això germà meu, no només ho sap el vent!

FELICITATS, ESTIMAT!!! 

UN ANY MÉS

Fa anys, quan la meva àvia em parlava de la gent que celebrava els aniversaris sempre deia que fer-ne 44 era posar les dues cadires.
Doncs iaia, aquesta primavera m'ha portat les cadires que tu deies i possiblement tot el que ara visc, tots els canvis que van sorgint en aquest pas d'anar-me fent gran,  tot allò que em fa feliç o bé m'inquieta; tot allò que m'esclata un somriure o bé m'envaeix el plor; tot allò que necessito dir i ja no vull callar... Tot  ha de ser en aquest nou any.




Dues cadires, però no són tan sols per a mi, sinó també per a tu; per quan tinguis un moment t'asseguis al meu costat i em puguis contar com et va tot, sense pressa; i després per a tu, perquè riguis o ploris amb mi; i per a tu que sé que m'estimes; i per a tu que no tens mai temps i per a tu que...

Ahir, 9 de maig encetava un nou any tan ple de felicitacions, que crec que he de ser immensament feliç, per tots els bons auguris, flors, pensaments, cançons, records, butterflies... Que em vàreu fer arribar.


Gràcies per fer-me sentir tan bé en un moment tan complicat.
Gràcies per fer-me emocionar amb els vostres desitjos.
Gràcies per donar-me aquesta energia tan exclusiva i tan ben canalitzada.
Gràcies per la vostra generositat.
Gràcies per tenir un moment per compartir.
Gràcies per enfortir el meu cor i oxigenar-me per l'ascens que em porta cim amunt.
Gràcies per aquesta mà que trobo en el camí i m'ajuda a avançar.

"Allò sublim porta el sentiment de la immensitat"!!! (ja sabeu qui ho diu, no?)

GRÀCIES per fer-me immensament FELIÇ!

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Avui, dues dècades de la mort del gran poeta valencià, cal fer-lo present entre nosaltres.
La lluita, la terra, l'amor, la mort, i la llibertat... SEMPRE EN LA MEMÒRIA!!!

 Si algú pot posar veu en aquestes paraules tan belles, crec que és l'Ovidi; revivint així, dues grans persones, dos defensors de la nostra volguda pàtria!!!

UN ALTRE ANY, XAVI!

Demà, 1 de març de fa 49 anys vas arribar tu!!!
Em vas donar la mà per aprendre a caminar, i vaig pensar que no calia patir.
Però un bon dia, amb el teu estil particular, em vas venir a dir: "Busca´t la vida, nena. Jo me n'he d'anar"!!! Quina putada!
Ai, Xavi, tant que ens les fotíem, i ara, com t'enyoro!!!
Perdona que no estigui massa eufòrica, però et prometo, que amb una miqueta de temps, ho podré solventar.
La Marta em deixà en un comentari, el que cito d' Eduardo Galeano: "L'oblit és l´única mort que mata de debò"!!!

F E L I C I T A T S,  N E N!!!

Demà estigues atent, veuràs llumetes des de casa, serem nosaltres. El Pol i la Jana amb els seus lots t'enviaran milers de besades!!!

POL, PER MOLTS ANYS!!!

"Com us ho podria dir perquè em fos senzill..."de la mà de Lluís Llach aprofito aquestes paraules per iniciar aquest post tan sentit per a mi, és l'aniversari del meu fill Pol. 

Amb ell he començat un viatge ple d'emocions que he anat canalitzant amb el pas del temps; he descobert un món que em quedava llunyà, i que amb ell l' he tornat a viure.

El dia 15 de febrer, tot just la nit començava a tancar les finestres, a treure els carrers, i a desar-ho tot, esperant un nou dia; tu, fill meu vas començar a picar perquè volies sortir. Moltes hores d'espera, però finalment, vas arribar i l'emoció de sentir-te entre els meus braços va esborrar "ipso facto" tot el periple del teu naixement.

Pol, fill meu, el teu aniversari arriba tal i com marca el calendari, potser no en el millor moment de la meva vida, perquè és clar, el món dels adults és molt complicat.

Amb tu he après a no disfressar-lo, i tot i la teva curta edat, em comprens i vull agrair-t'ho, aquí amb paraules, i en el dia a dia amb totes les mostres d'afecte  i estima que puc oferir-te.

POL, amor meu, desitjo que siguis feliç, i que aquest nou any que encetes, t'apropi molts moments plens de somriures; estones amb els teus amics que tant estimes; i sobretot que conservis la teva generositat, i sensibilitat que tan bé et caracteritzen.

Bé, les teves disfresses em superen, però alguna cosa havies de tenir!!!! :)
Només puc dir: "L'amor és" A.Saint-Exupéry.
I tu ets!!!

MOLTES FELICITATS, POL!!!! 
T'ESTIMEM MOOOOLTÍSSIM

69 ANYS!!! FELICITATS, LLIBRERIA ROCA

Avui és un dia especial, és l'inici del mes de febrer, i pels vallencs, demà és un dia festiu, la celebració de la Mare de Déu de la Candela; per aquest motiu són moltes les persones que volem emmarcar dins d'aquestes dates, actes, inauguracions... que marcaran la història personal i col·lectiva del poble.
Fa 69 anys, al carrer de la Cort, s'obrien les portes d'una llibreria, que després de tres generacions segueixen oferint el bo i millor per a la gent amant de la lectura, és la LLIBRERIA ROCA.
Recordo el teu pare i la teva mare, sempre atents, i pendents de la parròquia, tal i com tu ens anomenes avui. De ben segur que el llegat que has heretat és un tresor que et porta a compartir-lo amb tots nosaltres.

 Gràcies Júlia Secall Roca, que malgrat la crisi que pateix el sector, i el tancament de llibreries importants, segueixes batallant per mantenir-te en el mercat i seguir oferint-nos les novetats, els clàssics, els grans poetes, o senzillament novel·les que ens permeten obrir un canal de conversa, i ens transporten a móns, on tot és possible, i on podem crear el nostre imaginari i esdevenir qui vulguem ser.

Júlia, t'he anat descobrint, i he pogut compartir molt bones estones, de vegades gràcies al fil conductor d'algun protagonista sorgit d'una novel·la; d'altres, arran de les nostres pròpies vivències personals!

Desitjo que la llibreria ROCA segueixi per molts anys, i que els meus fills en siguin clients en el futur. Bé, de fet ja ho són!!!















       PENSA UN DESIG, BUFA-LES BEN FORT!!!
       PER MOLTS ANYS LLIBRERIA ROCA!!!

LA JÚLIA I  EL POL

ELS GEGANTS ATURATS DAVANT CA ROCA

GALZERAN DIRIGINT-SE A CA ROCA

PASTÍS D'UNA PARROQUIANA,  LA NÚRIA CISA!

I per acabar, tanco aquesta felicitació, amb les paraules de qui tu ja saps: "L'amic és la persona que és aquí per tu i que t'obre una porta que potser no obrirà a ningú més" A.Exupéry.

Gràcies per obrir-me aquesta porta!!!