Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESPRIU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESPRIU. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de gener del 2013

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, PER SEMPRE


El dia 18 de gener, tot just encetàvem un nou any, quan els deliris per fotre´ns, una mica més, augmentaven de forma indescriptible. A què em refereixo? Doncs, que en el consistori de Tarragona prosperava una moció presentada pel PP, on es demanava el canvi de nom de la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, per Universitat de Tarragona. I amics, molts ens temíem, que alguns regidors secundarien la moció, i efectivament el PSC, va votar a favor.  PSC i PP sumaven 17 vots a favor; CiU s'abstenia, i ICV votava en contra. Aprovada la moció, i adéu siau URV.
L'alcalde socialista defensava el vot del seu partit, argumentant que la finalitat darrera era portar el nom de Tarragona, i per la qual cosa, farien el que més convingués. A qui???

Mireu, només cal llegir el que pensava el Sr. Antoni Rovira i Virgili (President del Parlament a l'exili 1940-49; militant d'ERC) es comprendrà perfectament, on rau l'interès per canviar el nom.



I no m'allargo, perquè no cal, però sí que aprofito uns versos d'Espriu, abans no ens prohibeixin fins i tot els records d'aquells qui van lluitar i morir pensant en una terra lliure!

"Escolta, Sepharad: els homes no podem ser
si no són lliures, 
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures!"

"La pell de brau" (XXXVIII)

Orgullosa d'haver estudiat a la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, per a mi, sempre serà la URV!



dimecres, 9 de gener del 2013

ANY ESPRIU (1913-1985)



Crec que ens correspon ser justos amb aquells qui un dia amb la paraula van voler portar la nostra pàtria ben amunt; malgrat no assolir el repte de la llibertat.

SALVADOR ESPRIU esdevé un dels GRANS mestres de la literatura catalana; escriptor, poeta que amb el seu traç magistral composava versos amb un segell d'identitat nacional, per a ell i per a tots els qui també han anhelat la independència tant com nosaltres, els ho devem; per això ara, caminarem amb la ruta marcada i malgrat l'amor que sentim per aquesta terra nostra, plena de contrarietats, i dolors..."ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble"


                   EL CAMINANT I EL MUR


ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta pobra
bruta, trista, dissortada pàtria.