dilluns, 31 d’agost del 2015

TOT TORNA!

Avui el cel s'ha enterbolit, com si d'alguna manera volgués replegar tota la llum que ha desprès al llarg d'aquest tòrrid estiu; on les llargues passejades per la platja, el banys tebis a la mar, lectures sense pressa, rellotges sense busques, àpats a deshores... Esdevenien petits tresors del solstici, que ja comença a allunyar-se.
I el mes d'agost ja tanca la seva pàgina, i anuncia que demà un nou setembre arriba; tot torna i nosaltres també.
Demà tornem a la feina, els mestres; i els pares somriuen perquè veuen a prop el retorn dels seus fills a les aules. Però el que em sembla més ridícul és que amb sorna ens recordin que se´ns acaba la "bona vida"; i potser no saben que els mestres per vocació, tornem amb il·lusió, amb ganes d'iniciar un curs amb reptes, amb alumnes nous, amb eslògans, amb problemes, amb rialles, amb plors, amb tantes coses que formen la nostra vida... Perquè un bon dia, vam sentir que volíem ser mestres.
Així, que des d´aquí tot l'entusiasme renovat per afrontar un nou curs: 2015-16.

Tot torna, com ha de ser!!
I amb orgull vull compartir amb vosaltres el meu 25è curs, amb un gran desig: compartir amb els meus alumnes una lliçó d'història escrita per nosaltres, i que amb els anys veuran en els llibres. La del 27 S, on tot un poble va esdevenir un estat lliure, respectat i admirat.

No em digueu que no tenim coses per aprendre, sentir i gaudir!!!!

dijous, 27 d’agost del 2015

FELIÇ ANIVERSARI LLUÍS!

Fa molt que no escric, no per manca de ganes; sinó perquè ara el temps gira d'una manera molt més dolça i tranquil·la, i per tant, sense voler... M'he anat allunyant d'aquest espai que tantes hores em va fer sentir que valia la pena escalar; m'acollia i m'animava.
Avui, entro per fer una CRIDA, a tots els bloggers, a tots els lectors, a tots els amics, a tots els coneguts, a tots els qui no conec... Avui crido pel Lluís, per un nen de l'edat del meu fill que fa ben poc he descobert és l'alumne que formava part de la mateixa aula que el Pol, però que no podia anar a classe, perquè tenia una malaltia estranya. Un nen que viu atrapat en una distròfia muscular congènita, un nen que no perd el somriure, un nen que es mereix sentir i viure com un nen amb una projecció a llarg plaç.
Avui, aquesta malaltia té el nom de laminopatia, amb pocs casos al món; per la qual cosa les farmacèutiques consideren que no val la pena invertir-hi. Quin horror saber que la nostra espècie pot ser tan fastigosament ambiciosa!
Avui, tots podem col·laborar esdevenint FANS DEL LLUÍS!
Al meu blog hi ha un enllaç per poder formar part del teaming del Lluís, i clicant sobre FANS DEL LLUÍS també hi trobareu la informació que ens pot fer obrir ales d'esperança a totes les famílies que pateixen aquesta malaltia tan estranya, però real!
No sé ben bé com puc ajudar, però no puc passar de llarg.

Moltíssimes felicitats per aquests 13 anys que celebres avui!!!!
Una abraçada Lluís, avançarem amb tu!!!

FEU-VOS FAN, EN NECESSITA MOLTS!!!!