dimecres, 24 d’octubre del 2012

PER SEMPRE JOVES

Des del meu sentiment de pertinença i estima envers la colla JOVES; avui us escric el que encara sento dins meu, una emoció que comprenen perfectament totes les persones que pertanyen a alguna colla castellera, o s'hi senten identificats.
La diada de Santa Úrsula, Valls viu  cada any el punt àlgid de la temporada, i aquest any, encara més, venint del concurs.
A casa, som un dualisme, el meu marit de la Vella, i jo de la Joves, realment complex; però a Valls, ja passen aquestes coses.
Aquest diumenge, Xavi, la nostra colla va fer història; tants records de diades que venies emprenyat o content, i ho compartíem; aquest cop, et vaig enyorar encara més, perquè ho hauríem celebrat moltíssim i amb ton cunyat, poca cosa puc celebrar!!!
Així, que amb el 9 de 8 (d); el 5 de 9 (d) i el 4 de 9 net (c), vam fer una jornada de gamma extra històrica.
El divendres abans de la diada, vaig anar a l'assaig,  i em vaig impregnar de la força dels meus castellers; segurs, convençuts i decidits a fer història. Així ha estat i només us puc dir que és una alegria infinita i que la vull compartir.
A Valls tenim tres motius per girar els ulls envers el cel; quan mengem calçots, quan gaudim del campanar i quan veiem els nostres castellers enfilant-se amunt, ben amunt, gairebé amb els dits acaronen el cel.





Marta Ferré, exalumna i gran persona!



PER SEMPRE JOVES!!!



divendres, 19 d’octubre del 2012

PER A VOSALTRES!!!

Avui 19 d'octubre se celebra el dia Mundial del Càncer de Mama, i m'agradaria que el meu escrit servís per fer un petit homentatge a totes les dones, que en un dia qualsevol, d'una setmana aparentment normal, la seva vida va fer un gir de 180º, perquè els havien detectat un càncer de mama.
Un dia, va sonar el telèfon, era ella, volia quedar tant sí com no, per dinar el proper diumenge. Jo vaig accedir, tot i que suposava canviar els nostres plans familiars.
"Amb les coses que havíem de fer, ara quedem a Tarragona, ni a Barcelona ni a Valls". Jo esbufegava, pensant que seria un dinar més; però de vegades, quan algú ens demana que vol parlar, no podem fer pronòstics anticipats, perquè ens podem equivocar i molt.
Així que, vinga cap a Tarragona, un diumenge amb un sol magnífic, el dia no augurava pas el desenllanç. Van arribar amb el tren, petons, salutacions, i de cop i volta, en quedar-nos soles, la "PUTA" notícia; tinc càncer de mama, i m'han d'operar. Llàgrimes als ulls, un tremolí que no saps d'on neix, si de les cames, del cap, del cor... Una impotència, i a la vegada una bufetada en el meu interior, fent-me sentir malament, perquè jo tenia feina aquell diumenge, i gairebé dic per no quedar. Sé que se sent, quan et comuniquen el diagnòstic, per tant la por a morir, l'he viscuda, i empatitzo a la perfecció amb la persona que li passa alguna cosa així. "Estic espantada, no tant per mi, sinó per ell. Què farem?"-em deia.
Avui, han passat els mesos d'espera, l'operació va ser un èxit, però la quimio és de les més dures que hi ha; el cabell va començar  a debilitar-se, i a caure, com si fos un avanç de la tardor. Ella, amb una integritat esfereïdora, va demanar que li rapessin el cap, i iniciar aquest camí del tractament. Porta perruca, i comença a notar els efectes del tractament; però està guapíssima, tot i que ella diu que no.
Les ganes per superar-ho hi són i nosaltres també.
Difícils moments, però amb optimisme.Va per a tu estimada, Amèlia; i també per a tu Cèlia, que ja ets una veterena d'aquest afer; i per totes les dones que lluiten, han lliutat, i també per les que van ser vençudes, malgrat la seva força!
 També per a tots aquells homes que acompanyen les seves parelles en aquest trajecte tan complicat, i fer-les sentir belles, malgrat les mutilacions sofertes.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

TORNAREM A VÈNCER

"A tots els que m'han agraviat, perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l'ombra d'un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d'aquesta placidesa i serenitat que m'omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor. Lluís Companys"
 LA MORT DEL PRESIDENT de Josep Benet.

Cada 15 d'octubre sonen les salves per la seva mort, ens apleguem a la Plaça del Blat, i després anem a fer l'ofrena floral i lectura d'algun text o poemes, per tal de fer més solemne l'acte d'homentatge. És molt d'hora, amb la foscor de la nit, que comença a perdre la seva intensitat, perquè la llum del dia, l'empeny. Nosaltres el recordem, els vallencs, i molts altres de diferents indrets de Catalunya, perquè el nostre president, va morir en mans d'un govern que ens odiava, i no n'estem massa lluny, actualment.
Avui, a les portes de molts canvis, cal que ens unim, amb la mateixa força que desprenen les darreres paraules del testament del President Companys.
Que no prevalguin els interessos, sinó l'estima d'una terra lliure; que l'esforç de tots els qui ens han precedit tingui sentit, que no mori la seva lluita, nosaltres en som els hereus.


"... res de venjances, recollim les lliçons de l'experiència... TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A VÈNCER!!!"

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
VISCA EL PRESIDENT COMPANYS!!!