LA MARIA DE CAL GUARDA

El dia 16 de febrer de 1938, en plena guerra, va arribar la meva mare. La filla del Joan de cal guarda i la Trini; i la història em remet a les vivències que expliquen com la iaia al refugi rebia aliments per tal de poder alletar la mama, perquè l'escassetat era majúscula.
Han passat 80 anys, i com ella mateix sempre diu: "la vida és com una cinta mètrica, de cop t'adones que s'escurça", però sempre li dic, que ella té sort de veure com va passant, d'altres van marxar.... I tot i que celebrar aquest aniversari és motiu de joia, hi ha el regust amarg per la pèrdua del teu fillol, el meu cosí de l'ànima, el Carlos, un 16 de febrer, de ja fa cinc anys.

Dues germanes que heu hagut d'acomiadar els vostres fills, ben joves! I tot i així, malgrat els cops de la vida que són veritables destructors, hi ha hagut una força que novament ha fet sorgir belles emocions i permetre´t seguir gaudint dels petits moments que són els que realment ens aporten la felicitat.

Picamoixons i Valls dues poblacions que formen part de les vuit dècades, i des de fa uns anys, hi has afegit Barcelona, perquè com deia Heràclit "Tot flueix, tot canvia".










La teva infància lligada al petit poble amb mossèn Enric, els belgues, i les teves amistats de la fàbrica.

Després el casament amb el papa, i l'arribada del Xavi i més tard jo. I poc després el trasllat a Valls, on temporalment et va suposar un canvi brusc; però que amb els anys vas acabar lloant!!!
Les malalties, els comiats dolorosos, i els moments de gresca amb la colla, no els podem oblidar, i el naixement del Pol i la Jana.

I des de fa uns anys, un nou amor: l'Eladi!

Un dia algú em va dir, "si demanes amb força un desig, s'acaba complint"; doncs la veritat és que un dia totes dues soles, ens lamentàvem de la solitud, de com la nostra família s'havia escurçat... Suposo que algun estel va traslladar a l'univers el nostre sentiment, i a poc a poc vàrem anar augmentant i augmentant el nostre cercle més proper; l'Agustí i la Carme; l'Eladi i la Marisol; el Bernat i la Montse... I per la meva banda una collada, fins i tot un "besnet"!!!!

Què dir-te mama? Que la vida no ens ho ha posat fàcil, som guerreres nates. Hem vençut batalles, en algunes ens han derrotat les adversitats, però sempre ens hem aixecat; malgrat les contrarietats, malgrat el caràcter de totes dues, malgrat que la falca surti, malgrat els malgrats....N'hem sortit enfortides i victorioses.
Ara gaudim de la placidesa merescuda; i per tant, projectarem per molts i molts anys la bonança que tenim, perquè ens la mereixem!!!!






          FELIÇOS 80 AL COSTAT DE TOTS ELS QUI T'ESTIMEM, I T'HAN ESTIMAT !

                                              AVUI I SEMPRE "SIGUES FELIÇ"!

16 PRIMAVERES, POL

 Aquesta matinada de fa 16 anys vaig experimentar
tot un món nou, el món del meu fill Pol que iniciava el camí de sortida. Al llarg dels nou mesos vaig sentir com la vida creixia dins meu, i que amb uns dolors indescriptibles demanava per eixir.

 I va ser a dos quarts de quatre de la tarda quan finalment vaig poder veure el teu rostre, i sentir que la meva vida mai més seria com abans, perquè tu eres part de la meva vida.
Han passat 16 anys d'ençà, hem viscut de tot, i ara ets una persona que creix emocional i físicament; malgrat aquesta etapa d'adolescent estic contenta de la teva maduresa, i de com t'allunyes d'amistats tòxiques, i com valores les persones que vols tenir a prop malgrat això et comporti ruptures.
Gràcies per la comprensió, i gràcies per tot el que ens transmets.


Pol, recordo quan estenia les primeres robetes i pensava que algun dia, aquells pantalonets tocarien a terra; així és, ara tot és gran, perquè tu t'has fet gran.
T'estimem Pol, i t'entenem més del que et penses...
"Sigues feliç" de part de tots!!!!