UN VENT FURIÓS. MAITIPS

"Però un dia un vent furiós
 per les muntanyes bramarà,
 i un país nou s'alçarà
 amb força mil·lenària i lluitarà!!!"



Avui, us vull apropar un grup del qual un dia ja vaig fer-ne un post, els MAITIPS.
Ells són joves, independistes, idealistes per què, no; intel·ligents, amants de la terra i lluitadors de la vida.
Alguns van ser exalumnes meus, però la meva estima és igual per a tot el grup.

Tant de bo no hi haguessin cançons de lluita, ni de protesta, ni clams de llibertat; però malauradament seguim reclamant allò que és nostre, allò que ho veiem a prop.

CATALANS/ES, que la por no ens venci, i puguem clamar amb força

I N D E P E N D È N C I A, 

C A T A L U N Y A,  NOU ESTAT D'EUROPA!!!

EL NOU CD "Inventa el món"(Maitips.cat)

                                             

   

BENVOLGUT/DA

Una cançó, i brolla això!

Benvolgut/da que passes per aquí, assegut/da contemples les meves paraules que endreçant el pensament he anat disposant per tal que quan tu arribis, trobis quelcom especial darrere del què dic, del què sento, i potser desvetlli dins teu quelcom que jeia mig abaltit en el teu cor.
No busco res, o potser cerco massa; no ho sé.
La necessitat d'escriure, com diu en Rafael Narbona, és el que dóna sentit a la vida.
Per què escrivim?
La meva pretensió no diré quina és, per no semblar arrogant, però tu saps quina és; ara la decisió és teva, dir o callar.

Gràcies als benvolguts que diuen, i als que callen; de vegades en fem cabòries del que no n' haurien de ser; pensem o creiem pensar els que altres barrinen, i ens equivoquem.
No tinguis por, passa tant com vulguis, sé que ho fas.
"Benvolgut que ha arribat i es vol quedar"
"Espero no haver-te emprenyat massa"
 QUEDA´T :)))

DANGEROUS MF

Tot i que és un diumenge particular, no m'he trastocat, si parlo de DANGEROUS.

Aquesta història pretén apropar-vos una iniciativa que va sorgir entre dos companys de feina, que un bon dia van pensar que podrien compartir estones del seu temps lliure (això de lliure, vol dir temps de família, ho dic perquè jo en sóc part afectada, jajaja), i fer música, o reproduir-la. Així que el Jordi i el Lluís, es van engrescar i van marcar uns dies per assajar i practicar, la guitarra i la bateria. En un principi, era en un pis, però molt aviat, van buscar un indret on el seu so no destorbés el descans del veïnat. Així, que van adequar una habitació de la masia del sogre del Lluís, i van començar a desfogar-se musicalment parlant.


Sense saber per què, en el bell mig dels actes de les Decennals, el Jordi es va retrobar amb el Tura, un amic que pertanyia a una època de joventut, amb el qual compartia el gust pel "Heavy Metall". Parlant de la vida, i de com passa; es va sentir atret per una afició compartida feia molts anys, i que ara podrien plasmar en directe. Tocant plegats.Els assajos han anat avançant, i també la il·lusió de fer un concert.Demà, dilluns 5 de desembre es presenten DANGEROUS MF, al local d'UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA dins dels actes de celebració de la festa anual de l'entitat.



Per a ells, és més que un concert, és la seva presentació oficial en públic; és veure consolidada la seva tenacitat i el seu treball, que essent un "hobby", volen compartir amb tots vosaltres.

Així, que si algú vol escoltar-los, demà en directe, a partir de les 12, DANGEROUS MF!!!

Us desitjo molta sort, i aquí hi ha la demostració que hi ha somnis que s'acaben realitzant.

Molta merda, i allí ens trobem!!!

EL FILL DEL MESTRE!

Avui aquest post té un doble significat, i una doble dedicatòria.
L'escric principalment per a la Suli, perquè amb ella vaig descobrir un cantant que no sabia que existia:El fill del mestre.
Un dia entre tots els correus electrònics, va aparèixer una petició per part de la Suli perquè votés el Fill del mestre en la convocatòria del Disc català de l'any 2007 de Ràdio 4. Primer vaig pensar, i aquest qui és??? Però fent cas de la seva recomanació , vaig escoltar-lo i acte seguit vaig entrar; el vaig votar. I per què? Doncs perquè era diferent, era natural, era sensual, i tenia quelcom d'especial, i m'agradava.
Així, que vam ser molts els que el votàrem ja que aconseguí trobar-se entre els 10 finalistes , tot i que els guanyadors van ser uns altres.
I ara, des d'aquí us vull apropar aquest artista que el dissabte 2 d'abril s'acomiadava en un concert privat a casa de la Suli. Crec que hi ha poques coses que puguin ser tan autèntiques com aquell vespre asseguts al menjador de casa de la Suli i del Jordi, escoltant en directe, i gairebé tocant-lo amb el meu peu, perquè entengueu com era d'íntim.
Ens deia adéu com a "Fill del mestre", un nom que l'ha acompanyat des de sempre i que ara ha decidit tancar aquesta etapa i seguir com a Gasion, el seu cognom; per tant l'essència serà la mateixa, però molt més personal perquè el nom que l'ha donat a conèixer era de préstec, ja que provenia d'una cançó d'en Sisa.
De la seva trajectòria musical en destaquen 3 discs:
L'any 2006 va gravar el seu primer disc "78" (l'any que va néixer), com a El Fill del Mestre.
El 2007, el segon: "Aquella estranya mania de creure en la vida".
I el 2010, el tercer :"Ha calat foc a la casa".
Amb aquest darrer treball conclou la seva trajectòria amb el nom "El fill del mestre" que és com nosaltres l'hem conegut fins ara, i a més el títol del seu darrer treball fa incís al Fill del Mestre de Sisa, que en la cançó diu: "El fill del mestre ha calat foc a la casa"; i així amb Sisa com a punt de partida també ho fa com a punt d'arriba d'una etapa.
Suli, ens has fet conèixer el Jordi Gasion, aquest músic nat Alpicat, amb un accent inconfusible de la seva terra; amb aire de rebel i apassionat, que toca la guitarra, l'harmònica, i canta a la vegada; que emociona amb cançons com "Cançons de bressol" al primer disc, i "Omaita" al segon, per esmentar-ne algunes.
La seva música arriba i et desvetlla emocions!
Amb la seva veu i amb la teva generositat en convidar-nos a casa teva, vàreu convertir una tarda de dissabte, d'aquelles que passen sense ni pena ni glòria, en una tarda gairebé màgica. Gràcies per un capvespre autèntic, diferent i molt especial.
Mentre vivim atrafegats, necessitem trobar escapaments per alliberar les cabòries, renovar energies i fer-nos sentir més vius, perdent les pors i assolint reptes que, abans eren impensables.
Per a tu Suli, per ser la "fan" més incombustible que conec del Gasion, perquè ets una molt bona persona i perquè potser com que totes dues som "taure" i tenim moltes històries que ens lliguen, necessito dir-te per escrit "mil gràcies"! PER QUÈ, em diràs? Doncs perquè vull!!!
I concloc desitjant a en Gasion molts èxits i molts moments per seguir compartint. Segur que amb la Suli en seran molts més!!!

Us deixo un vídeo del moment que vam viure aquell vespre. Increïble i irrepetible!

MAITIPS

Hi ha moments en la vida que fan retrobar les persones, aquest és el cas que em pertoca a mi personalment, a la Montse Melgosa i al Josep Senserrich, que ahir i gràcies als Maitips ens vàrem retrobar , després de més d'una dècada, a Montblanc per tal de gaudir del concert que oferia aquest grup vallenc, que arran d'una bona amistat, s'ha acabat constituint en una banda de músics excepcionals, amb una complicitat dins i fora de l'escenari que fa que el públic s´embriagui amb les seves notes, i vibri amb les lletres que denoten la seva passió per la terra, per la llibertat, i denunciïn les injustícies i les opressions dels pobles.
I com és que ens trobem a Montblanc??? Doncs, fa uns quants anys (no cal dir quants, jejeje), el Josep,la Montse i jo estàvem en el mateix claustre al col·legi Lledó, i teníem al David, al Xavi i al Roger d'alumnes; ells sentien ja una necessitat per aprendre música, i el Josep,de forma voluntària i desinteressada els ensenyava a tocar la guitarra en hores extraescolars. El temps va passar, el Josep i la Montse van marxar a altres centres, i aquells nens es van fer grans, però també creixia la seva passió per la música. Així a l'estiu del 2001 iniciaven la seva trajectòria amb el grup MAITIPS (amb una barreja de reggae, ska i rock) i tocant al costat de grups com: Obrint Pas, Dr. Calypso, Discípulos de Otília, Betagarri, Banda Bassotti, La Thorpe Brass, Mesclat, Trikizio...
Així, va sorgir la idea de buscar un dia que actuessin per tal de presentar-nos al concert i demostrar-los que estàvem molt satisfets de veure com aquella il·lusió de nens, s'havia projectat en el seu futur, i a nosaltres ens enorgullia enormement. Vàrem tenir una primera planificació després de molt de temps de programar-ho, però el concert no es va arribar a fer; així que sense pressa, ja no venia d'un mes, vam esperar la propera actuació, i era el 30A a Montblanc. Els correus tornaven a anar a dojo, per tal que tots tres poguéssim comparèixer a la tant esperada cita dels MAITIPS!!!.
Finalment, dins dels actes de la setmana Medieval van actuar els nostres amics, i exalumnes, juntament amb el Jaume, el Maxi i l'Albert, que conformen el grup.
Ens vam fotografiar, i requetefotografiar, per immortalitzar aquest moment que tant ens havia costat; després de parlar amb ells, pujaren a l'escenari i amb una mostra d'estima envers nosaltres, els seus antics mestres, ens dedicaren una cançó; la versió ska del Far West de la Trinca ( que la vàrem sentir a TV3 en el concurs "Buscant la Trinca"). Nosaltres ens vam mirar, i sense dir ni piu sentírem una emoció que era recíproca.
Una menció especial també als acompanyats nostres; el Rafel i al Jordi que es va passar tota la nit fent fotografies. I els fills del Pep, el Martí i el Pau que varen aguantar ferms tot el concert.

David, Xavi, Roger, Maxi, Albert i Jaume, sou fantàstics,i en nom de tots tres, us hem de dir que ahir vam viure una nit molt especial, i esperem que formi part de la vostra història, a igual que ja ho és de la nostra.
MOLTS ÈXITS, MAITIPS!!!!