EL FILL DEL MESTRE!

Avui aquest post té un doble significat, i una doble dedicatòria.
L'escric principalment per a la Suli, perquè amb ella vaig descobrir un cantant que no sabia que existia:El fill del mestre.
Un dia entre tots els correus electrònics, va aparèixer una petició per part de la Suli perquè votés el Fill del mestre en la convocatòria del Disc català de l'any 2007 de Ràdio 4. Primer vaig pensar, i aquest qui és??? Però fent cas de la seva recomanació , vaig escoltar-lo i acte seguit vaig entrar; el vaig votar. I per què? Doncs perquè era diferent, era natural, era sensual, i tenia quelcom d'especial, i m'agradava.
Així, que vam ser molts els que el votàrem ja que aconseguí trobar-se entre els 10 finalistes , tot i que els guanyadors van ser uns altres.
I ara, des d'aquí us vull apropar aquest artista que el dissabte 2 d'abril s'acomiadava en un concert privat a casa de la Suli. Crec que hi ha poques coses que puguin ser tan autèntiques com aquell vespre asseguts al menjador de casa de la Suli i del Jordi, escoltant en directe, i gairebé tocant-lo amb el meu peu, perquè entengueu com era d'íntim.
Ens deia adéu com a "Fill del mestre", un nom que l'ha acompanyat des de sempre i que ara ha decidit tancar aquesta etapa i seguir com a Gasion, el seu cognom; per tant l'essència serà la mateixa, però molt més personal perquè el nom que l'ha donat a conèixer era de préstec, ja que provenia d'una cançó d'en Sisa.
De la seva trajectòria musical en destaquen 3 discs:
L'any 2006 va gravar el seu primer disc "78" (l'any que va néixer), com a El Fill del Mestre.
El 2007, el segon: "Aquella estranya mania de creure en la vida".
I el 2010, el tercer :"Ha calat foc a la casa".
Amb aquest darrer treball conclou la seva trajectòria amb el nom "El fill del mestre" que és com nosaltres l'hem conegut fins ara, i a més el títol del seu darrer treball fa incís al Fill del Mestre de Sisa, que en la cançó diu: "El fill del mestre ha calat foc a la casa"; i així amb Sisa com a punt de partida també ho fa com a punt d'arriba d'una etapa.
Suli, ens has fet conèixer el Jordi Gasion, aquest músic nat Alpicat, amb un accent inconfusible de la seva terra; amb aire de rebel i apassionat, que toca la guitarra, l'harmònica, i canta a la vegada; que emociona amb cançons com "Cançons de bressol" al primer disc, i "Omaita" al segon, per esmentar-ne algunes.
La seva música arriba i et desvetlla emocions!
Amb la seva veu i amb la teva generositat en convidar-nos a casa teva, vàreu convertir una tarda de dissabte, d'aquelles que passen sense ni pena ni glòria, en una tarda gairebé màgica. Gràcies per un capvespre autèntic, diferent i molt especial.
Mentre vivim atrafegats, necessitem trobar escapaments per alliberar les cabòries, renovar energies i fer-nos sentir més vius, perdent les pors i assolint reptes que, abans eren impensables.
Per a tu Suli, per ser la "fan" més incombustible que conec del Gasion, perquè ets una molt bona persona i perquè potser com que totes dues som "taure" i tenim moltes històries que ens lliguen, necessito dir-te per escrit "mil gràcies"! PER QUÈ, em diràs? Doncs perquè vull!!!
I concloc desitjant a en Gasion molts èxits i molts moments per seguir compartint. Segur que amb la Suli en seran molts més!!!

Us deixo un vídeo del moment que vam viure aquell vespre. Increïble i irrepetible!