AMICIS AEQUA IBIT HORA!

Ja hem encetat un nou any, esperant, desitjant, planificant, imaginant... Però de vegades, quan menys t'ho esperes, apareix l'alegria més gran, com diria, Exupéry!!! Hi ha persones o instants viscuts amb aquestes persones que fan que l'inici del 2013 tingui un gust especial, amb matisos infinits.
Un regal avui, amb una cita del meu estimat Petit Príncep: "Quan tu, amic meu, reps de mi alguna cosa plena d'amor, és com si donessis la benvinguda al missatger del meu regne interior. I el tractes amablement, i li demanes que segui, i l'escoltes. I així, som feliços" esdeven un tret de partida, immillorable; amb reptes que assolirem, amb emocions que compartirem!!!
Per tots els instants que ens fan sentir l'essència de nosaltres mateixos; perquè de vegades som presents en el lloc i hora precisa, sense previ avís; perquè ens emocionem esperant trobar-nos; o veient un whatsapp que ens dóna energia per avançar.
Omplim-nos d'aquest moments, i vivim sense esperar res a canvi,  perquè en qualsevol revolt, ens apareixerà l'alegria més gran!!!

BON ANY 2013!!!
Pot semblar estrany que comenci amb Raphael, però avui toca així, i no oblideu el títol de la cançó!!!

Aquesta cançó és per a tu!

 T'estimo!!!

DESITJOS I PROPÒSITS

" Si no desitges massa coses fins i tot les més petites et semblaran grans" (Plató)
Avui llegia aquesta cita en el mur de l'amiga Júlia, i després he entrat al blog d'una exalumna, la Marta, on parlava de 12 propòsits per al 2012. Així que he aprofitat el que deia l'una i l'altra, per començar aquest nou any, amb un escrit que va més enllà del material, cerca l'essència que ens permet ser especials per aquells que tenim a prop, lluny, els coneixem o senzillament ens llegim, i ens apropem d'una manera màgica, gairebé, i ens desvetllen emocions.
Des de fa anys, el meu món va canviar, una enorme sotragada va paralitzar el meu jo, es va calar foc dins meu, i va ser quan vaig entendre que havia de modificar, i arreglar la meva vida. Sembla una paradoxa, només quan la vida em va fuetejar, vaig començar a adonar-me de tot el que em perdia pel camí, no percebia les emocions, no m'ho permetia, silenciava el que necessita explicar, creient-me així més forta. Un error, rere un altre. Però finalment, vaig tenir l'oportunitat d'iniciar una nova etapa.
Ahir m'emocionava, en llegir un desig meu dins del globus de la Mar, una blocaire, que no conec, però que em transmet molta vitalitat. Ella celebra l'entrada de l'any penjat globus escrits amb desitjos que rep de la gent que se li apropa, o que ella mateixa espera assolir. En un menjador desconegut, hi havia un desig meu!
Així, que els desitjos, els propòsits han de ser aquells que ens permetin riure, compartir, donar el caliu de la nostra amistat, no esperar res a canvi, i viure amb el desig de poder somriure cada dia.
"No podem pactar amb les dificultats, o les vencem, o ens venceran", quan era petita un mossèn em va regalar un pòster amb aquesta cita, i una nena que intentava fer-se els cordons. Avui aquesta nena, s'ha fet gran, i davant dels entrebancs, demana ajuda, parla, s'emociona, i se sent feliç amb les paraules, les trucades telefòniques, els missatges...
Corre, seu, parla, escriu,menja, riu, estima, crida, plora.. però sobretot engresca´t, il·lusiona´t amb tot el que facis i no deixis de somriure, potser hi ha algú, que espera això!!!