FIRAGOST 2012

Enguany se celebra la 58 Fira Exposició del Camp Català, coneguda amb el nom de FIRAGOST.

El primer dimecres d'agost és la data assenyalada perquè la nostra ciutat, Valls, quedi totalment transformada en un immens aparador on s'hi exposen gran diversitat de productes. Un parell de setmanes abans, els carrers es cobreixen amb tendals per fer més suportable la passejada, i no malmetre el gènere exposat.
Els que no l'heu visitada mai, podreu trobar uns 350 expositors des de fruites, verdures, vins, olis, caves, herboristeries, flors (aquí us vull recomanar una visita als meus estimats amics, Lluís, Candelín i Heura) uns artistes en decoració floral i jardineria.

I si aneu seguint, l'ampli ventall de productes artesanals és llarguíssim. Varietat, i qualitat.

I si no us atureu, guiats, els que veniu de fora, arribareu al Passeig de l'Estació on hi ha la maquinària agrícola i el sector automobilístic,  i paradetes de tota mena...

I a la Placa del Quarter, un altra parada obligatòria, i així entre la multitud podreu anar trobant qualsevol cosa que només en 48 hores desapareixerà.

Hi ha espectacles destacats com:

XXVII Cursa-Concurs de Portadors de saques d'avellanes.*

 XXII Cursa Femenina de Portadores de mitja saca d'avellanes.

 Concurs Caní de totes les races.

 Exhibició de Doma.

XXXIII Concurs d'arrossegament de cavalleries amb trineu.

Passejades gratuïtes en carruatges i cavalls, per a nens/es.

Trobada de puntaires.

I entre moltes altres coses, la gran actuació castellera.

Des d'aquí vull agrair el gest altruista de la comissió de voluntaris que treballen i col·laboren en la Firagost. Gràcies per la vostra tasca desinteressada, i sempre vetllant i pensant en el nostre poble.

Podria detallar-vos més coses, però aleshores es fa carregós i avorrit. Si voleu venir, feu-ho ben d'hora, perquè Valls, queda colapsat des de qualsevol de les seves entrades.

Us deixo un enllaç on s'hi detalla tot i tot de la Firagost. CAMBRA DE COMERÇ

* Una saca equival a 58 kg

LA MONA. TRADICIÓ HERETADA

Quan era petita veia la mare com feia el pa de pessic, i guarnia les mones de casa. Jo passava de tot, ni m'importava com es feia, ni com es deixava de fer.
Amb els anys, la tradició m'ha estat traspassada; a mi, que en ma vida havia fet res de dolços, ni res de receptes culinàries perquè ja tenia la iaia, i la mama; a mi, que fins que no em vaig casar no vaig posar mai una rentadora, ni havia fet mai res de res;  perquè jo vivia com una reina, republicana, però com una reina!
Doncs, els temps canvien, i nosaltres també, i tot allò que abans m'era indiferent, ara em suposa un repte, i ho faig amb il·lusió. Ja demano a la Jana que s'hi impliqui. Ella, encantada!!!
L'any passat, després dels tràfecs familiars, la mare em va dir que estava cansada, que es veia una muntanya fer les mones. "Ja les comprarem!"- va dir.
I va ser, quan vaig agafar el relleu. Una llibreta, i apuntar tot el que la mare em deia. Potser no m'han quedat com les seves, però crec que amb el temps aniré perfeccionant-les, i així, el meu fillol, i la fillola del Jordi, els meus fills, amics, tenen mones.
Aquelles que un dia, fa molts anys es feien en cuina econòmica, i avui són en forn elèctric; aquelles que aplegaven una collada, i avui ja no som tants; aquelles mones plenes de dolçor pels continguts, i perquè mai m'hauria imaginat que regalar-les, em complagués tant.
Per tots els qui estimo, em sento feliç de continuar una tradició que he heretat, encara amb el vist-i-plau, de la "jefa".

Avui, és tan fàcil trobar els ingredients, les blondes, les capses, els aneguets, les plomes de coloraines, les "kitty", els conillets, tooooooot!! Només cal temps i ganes! Qui té padrí menja mona, diu la dita, però qui no en té, també!!!

XeXu, aquí tens una mostra, sé que no he de demostrar res, però ja saps, que si les vols tastar, encara que sigui fora de temporada, aquí en tens una!!!