dilluns, 31 d’octubre del 2011

REPIQUEN CAMPANES

Repiquen campanes,
plenes de tristor,
anuncien que Tots Sants
i el dia dels morts
tornen una altra vegada.
Repiquen campanes
en el cor de la mare,
que frisa per deixar
ben lluenta la llosa blanca
amb lletres argentades.
Repiquen campanes,
i el dol es fa més fort
desencaixa les entranyes
malgrat han cessat
els retrets,
i els turments inexplicables.
Repiquen campanes,
cementiris plens de flors,
de silencis inacabables,
patiments emmudits,
i famílies desolades
per aquells que tant estimàvem.
Repiquen campanes,
no les vull sentir;
són per tu,
no les puc aturar
i ella segueix preguntant:
"El tiet Xavi, quan tornarà"?

divendres, 14 d’octubre del 2011

LLUÍS COMPANYS, PRESIDENT MÀRTIR


Fa anys, la meva estimada Marta, em va fer un regal molt especial, un llibre ple d'història viscuda per un home que ho va donar tot; fins i tot la vida.
"La mort del president Companys" de Josep Benet, i la dedicatòria em deia "Persegueix els teus somnis"!!!
Gairebé dues dècades després d'aquell regal, després d'una experiència personal a nivell de política local, jo segueixo cercant la llibertat de la meva pàtria, la mateixa que la del nostre president afusellat al Castell de Montjuïc la matinada del dia de Santa Teresa, de fa 71 anys.
"Sigui la que es vulgui l'eixida d'aquesta guerra, no serà la de la mort de Catalunya, si cada català, o almenys els millors, saben enfortir la fe en ells mateixos i ofrenar-la a la resistència i a l'acció patriòtica", escrivia Companys.
Després de tants anys, encara restem en el mateix punt; som molts els catalans que ens sentim de debò, però què ens manca? Estem emmanillats a un govern que no ens representa, que ben segur demà honorarà la memòria del president assassinat, i seguidament continuarà la nostra peregrinació.
Avui, des del meu blog vull enaltir la fortalesa del president Companys, al qual admiro i respecto des que tinc ús de raó.
La vida passa i la llibertat no arriba.
"No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs. Lluís" Aquestes van ser les darreres paraules dirigides a la seva esposa, Carme Ballester.
Algú que mor amb aquesta dignitat, i orgull per la seva pàtria, no es mereix el que ara ens toca viure.
Catalans i catalanes, som els/les millors, per tant, ens mereixem el millor: LA LLIBERTAT!!!
VISCA CATALUNYA LLIURE, VISCA EL PRESIDENT COMPANYS!!!

divendres, 7 d’octubre del 2011

CORNUTS I PAGAR EL BEURE


Darrerament vaig d'una emprenyada a una altra; i sé que no aconsegueixo res fent-ho, però permeteu-me que ho digui grollerament, "n'estic fins els collons"!!! (i no en tinc), de veure com em refrega aquest "puto govern" la gran notícia que es treuen la paga extra. Com en saben!!! Ara fan d'abanderats, encapçalen el gran sacrifici, que a poc a poc aniran estenent a la resta de desgraciats, que no volem acatar, que ens queixem a la paret, perquè no hi ha ningú que reculli el nostre esgotament, i que d'aquí un dies anunciaran que els funcionaris se´ls treu la paga. I aquí entro jo, i tot el col·lectiu de la concertada, que no tenim cap consideració com a funcionaris, però sí que la té el nostre sou. I aleshores, haurem de continuar treballant amb aquella il·lusió que hom espera de nosaltres, amb uns nens cada cop més mimats, més dèspotes, més dictadors; anirem de colònies i cantarem "Vella xiruca"!!! Amics, comença a ser hora de plantar-nos. Un govern que pretén acabar la crisi amb retalles, cap on anem???
Quanta gent se li ha cancel·lat la seva visita mèdica perquè l'especialista no el visitarà; quanta gent teníem l'esperança de saber el per què de malalties que es repeteixen en el sí de la mateixa família, i ara no hi ha diners per fer cap seguiment; quanta gent segueix sense feina perquè tenim un govern que no fa res per generar-ne; i anem sumant el desencís; fins que la merda ens ofegui a tots plegats.
Els números canten, cada dia 60 milions d'euros se´n van cap a Madrid. (Una escola amb tots els equipaments costa 4 milions d'Euros, un hospital comarcal sobre uns 15 milions, i així podria anar detallant tot allò que no tenim ni tindrem perquè seguim, escanyats amb corda ben curta a aquesta realitat que és coneix amb ESPANYA)!!!
Bé, acabo perquè per avui ja n'hi ha prou!!!