dilluns, 30 de juliol del 2012

FIRAGOST 2012

Enguany se celebra la 58 Fira Exposició del Camp Català, coneguda amb el nom de FIRAGOST.





El primer dimecres d'agost és la data assenyalada perquè la nostra ciutat, Valls, quedi totalment transformada en un immens aparador on s'hi exposen gran diversitat de productes. Un parell de setmanes abans, els carrers es cobreixen amb tendals per fer més suportable la passejada, i no malmetre el gènere exposat.
Els que no l'heu visitada mai, podreu trobar uns 350 expositors des de fruites, verdures, vins, olis, caves, herboristeries, flors (aquí us vull recomanar una visita als meus estimats amics, Lluís, Candelín i Heura) uns artistes en decoració floral i jardineria.





I si aneu seguint, l'ampli ventall de productes artesanals és llarguíssim. Varietat, i qualitat.
I si no us atureu, guiats, els que veniu de fora, arribareu al Passeig de l'Estació on hi ha la maquinària agrícola i el sector automobilístic,  i paradetes de tota mena...
I a la Placa del Quarter, un altra parada obligatòria, i així entre la multitud podreu anar trobant qualsevol cosa que només en 48 hores desapareixerà.



Hi ha espectacles destacats com:

XXVII Cursa-Concurs de Portadors de saques d'avellanes.*
 XXII Cursa Femenina de Portadores de mitja saca d'avellanes.
 Concurs Caní de totes les races.
 Exhibició de Doma.
XXXIII Concurs d'arrossegament de cavalleries amb trineu.
Passejades gratuïtes en carruatges i cavalls, per a nens/es.
Trobada de puntaires.
I entre moltes altres coses, la gran actuació castellera.

Des d'aquí vull agrair el gest altruista de la comissió de voluntaris que treballen i col·laboren en la Firagost. Gràcies per la vostra tasca desinteressada, i sempre vetllant i pensant en el nostre poble.
Podria detallar-vos més coses, però aleshores es fa carregós i avorrit. Si voleu venir, feu-ho ben d'hora, perquè Valls, queda colapsat des de qualsevol de les seves entrades.

Us deixo un enllaç on s'hi detalla tot i tot de la Firagost. CAMBRA DE COMERÇ


* Una saca equival a 58 kg

divendres, 27 de juliol del 2012

AMIC E AMAT

De sobte, trobo en el blog de la Carme COL·LECCIÓ DE MOMENTS, una bonica cançó que  dóna ànima als  fragments d' Amic e Amat de Ramon Llull; i l'escolto una, dues, i moltes vegades, i en el so de la cançó s'hi desprèn la veritable raó que ens mou a tots; sentir-nos amats. 
Potser perquè tinc temps; potser perquè veig un món que no m'agrada, que m'entristeix; potser perquè trobo persones que m'estimen i m'ho demostren; potser perquè tinc massa vacances i això em permet recrear-me en pensaments folls, potser...
Perquè em complau,  avui m'apropo a vosaltres de la mà de Llull.


"Digues, foll: quina cosa és meravella?
Respòs.
-Amar més les coses absents que les presents; e amar més les coses incorruptibles, que les vesibles corruptibles"







dimecres, 25 de juliol del 2012

ENS HEM DESVIRTUALITZAT!!!

Avui ha estat un dia molt especial per molts motius.
Avui, fa 9 anys, era un divendres, i a les 8 del matí entrava en un quiròfan de l'hospital CLÍNIC amb un diagnòstic molt desesperant. Sortosament, la vida em va somriure, i m'ha permès seguir aquí, escrivint aquell malson, que anys després recordo com una anècdota, que m'ha marcat per sempre, donant-me més força i ganes per gaudir de la vida, sempre lliure.
El meu marit i una amiga, em feliciten, perquè el 25 de juliol esdevé el meu segon aniversari.
Però, com tot, la vida avança, ens porta records, celebracions, patiments, i coneixences.
Fa un temps, vaig conèixer una persona encantadora, educat, respectuós, i amb una càrrega emocional molt gran. Vam fer amistat pel facebook, i avui, arran de l'operació de la meva sogra, aprofitant que jo em trobava a Barcelona; ens hem conegut, ens hem desvirtualitzat.
He conversat amb ell, m'ha regalat un llibre que és la seva història, dedicat amb tant d'afecte que no he pogut evitar l'emoció envers el seu gest.
Avui, dia de records, del sotrac per l'operació de la meva sogra, enmig d'una angoixa que s'ha anat dissipant, he conegut, l'Eladi.
Aquest post, te´l dedico a tu, Eladi. Per formar part d'una generació nascuda en temps de guerra; per viure el trasbals de la pèrdua dels fills, pel coratge que tens i ser la memòria de qui la va perdent dia a dia.
El dia 29, sé que alguns us trobareu, a mi no em serà possible: tot i que m'agradaria ser-hi, però les circumstàncies personals, no m'ho permeten.
Per tots els moments que compartim, que ens apropen, malgrat no tenir l'ocasió de veure´ns, però que d'alguna manera, fa que formem part de la nostra història personal; no són casualitats, és la pròpia vida que ens apropa o ens allunya. Per què?  No ho sé, però és meravellós trobar-te bona gent.
Bona nit amics virtuals, i també aquells que ens anem trobant, i descobrint!!!
Gaudim de la vida, com diu la Violeta!!!


dilluns, 23 de juliol del 2012

EL FOC QUE MATA

Quan explicava la prehistòria, el gran descobriment, era el foc. Aquells homes que el necessitaven per protegir-se, per alimentar-se, per poder tenir un temps de llum entre tanta foscor; poc podien imaginar, que l'home seria tan animal que l'utilitzaria per matar, per destruir, per ferir, per desesperar la seva pròpia espècie "lupus homini lupus est".
Ara des del meu balcó, puc respirar una olor de cremat, que porta el dolor per la pèrdua de quatre vides; que arrossega l'esforç dels bombers i voluntaris que lluiten per sufocar les flames; que deixa el cel entelat amb una grisor esfereïdora.
Només puc desprendre la ràbia que porta la impotència, i dir-los: "Colla de mal parits. Cremeu-vos les entranyes"!!!
Des d'aquí, poca cosa puc fer, parlava amb els meus fills, i no entenien el PER QUÈ??? Jo tampoc ho entenc!!!


                                     




La Marta plora pel cel que veu tacat de cendres; pel foc que li crema la seva terra, que també és la nostra, i ens apropa imatges. Jo també les vull compartir. http://paraulespertu.blogspot.com.

dilluns, 16 de juliol del 2012

UNA HARLEY, QUELCOM MÉS QUE UN SOMNI

Fa uns mesos, vaig aparaular, l' EMOCIÓ, i avui m'agradaria traspassar aquesta pantalla, i fer-vos-la arribar, tal i com la vàrem viure una vuitantena d'amics i familiars, però especialment el meu marit, el Jordi.
Aquest post, va per a tu, per tot el que hem compartit, per tots els moments que ens han esquerdat l'ànima, per tots els instants de felicitat i perquè el teu aniversari volia que fos, un somni fet realitat.
Fa gairebé un any, vaig començar a planificar la festa del 40 aniversari del Jordi. Ell sempre havia dit que el seu somni era tenir una Harley, i se la va comprar. "Et voilà", el somni ja s'havia acomplert. Però, en el fons, els humans, sempre cerquem més, i quan tenim, seguim anhelant somnis, que de vegades, queden en això, com bé diu la literatura.
Així, que en secret, gairebé en solitari, vaig idear una megafesta, però el cap em bullia, perquè no trobava el que jo volia. Però, quan les coses vénen rodades, no cal res més, i així va sorgir la màgia i comencí la programació del dia 30 de juny. Com?
Vaig descobrir el Richard Fleix, l'artífex de la materialització del meu somni; volia una festa "Harley"!!!
Trucades, mails, i fil a l'agulla, s'encetava el procés.
Em calia un lloc, i com no podia ser d'altra manera, el millor espai que ens aporta molts bons moments, va ser la sala d'actes de la UAF,  transformant la seva austeritat i senzillesa,  i esdevenint un bar típicament americà. Una barra, tirador de cervesa, taules plenes de detalls, que no explico, perquè les imatges que us adjuntaré, parlen per sí soles. En definitiva, màgia autèntica, sense trucs, palplable i emociant. 
Però, calia més, així, que vaig contactar amb el grup "Dangerous", fàcil, perquè és el grup del Jordi, i ells també van organitzar la part musical. Més coses, volia la seva moto a l'escenari de la sala; i aquí, el gran amic, Manolo, se´n va encarregar, entre d'altres coses de portar-la. Gràcies Manolo, per la teva ajuda, tenim un tresor de veí, d'amic i de persona!!!
Tot això, es va posar en marxar el dia 28 de juny, i no us podeu imaginar, el meu mòbil com anava (el Millan, per la nevera, tirador, barrils de cervesa, i refrescos; el gran cuiner vallenc, Àngel Solé, amb els cheffings i el segon plat; la meva cunyada amb el primer plat; els amics músics; la Neus, LA GATA GOLOSA, amb el pastís; el cava, el vi, els gelats, els sacs de glaçons, les brotxetes de fruita.... buffffff, BRUTAL!!!).
El divendres 29, començava les vacances, i l'esgotament era palpable. No podia més. Les taules, com agrupava tota la colla, els parents, oooooooh my god!!! Finalment tot a punt.
Dia 30, no dino, no menjo, només vaig i vinc, i el Jordi, no entén res, només sap que fem un sopar amb la colla i els seus pares, però desconeix l'embalum del què li espera.
Arriba l'hora d'anar-lo a buscar, però el Richard m'ha demanat que entrem a les 22.00, perquè els canons il·luminin plenament la sala; així, que agafo el cotxe, i me l'emporto a donar tombs per Valls, i només pujar al cotxe sonava aquesta cançó:


A mi, em tremolaven les cames, i el cor em bategava, ell anava amb els ulls tancats, perquè jo li havia demanat; "we are young"!!! per sempre sonarà com l'inici d'una nit màgica.
Vaig avançar per carrers, i ell reia, perquè em deia si era per despistar: "hahahhaaha", i jo li vaig dir que  sí.
Arribem davant del local, el vaig fer anar amb els ulls clucs, perquè no pogués veure els cotxes dels seus amics. Ell obeïa, sense entendre res. Dins la sala, silenci.
Dos cops a la porta, i només li vaig dir amb veu tremolosa: "Desitjo que t'agradi"!!!
En obrir la porta, es va fer palesa la màgia. El seu astorament va ser indescriptible, i l'emoció esdevenia la gran protagonista: SOR-PRE-SAAAAAAAAAA!!!!
I sonava...


A partir d'aquí, un somni, esdevenia una realitat, en forma de màgia que ens embolcallava a tots, i ens submergíem en un espai, convertit en un món real i no pas oníric.
Bé, no us vull atabalar, aquí les imatges que perduraran per sempre en la nostra memòria, i formen part d'un bell record!!!

EL LOCAL ABANS QUE LA MÀGIA ENTRÉS!!!








ELS MEUS AJUDANTS, GRÀCIES MANOLO I POL!!!




LA MÀGIA ENTRAVA LENTAMENT AL LOCAL!!!










                            EL PASTÍS EXCEPCIONAL, A IMATGE I SEMBLANÇA, hahaaha!!!!

 




Els amics, la música, la màgia!!!




L'ÈXTASI FINAL



El cuiner Àngel Solé i el Jordi

En Richard Fleix, i nosaltres

Amb tots ells, vaig aconseguir una festa única, que encara avui el Jordi va assaborint, malgrat tot el que vivim.
Gràcies a tots/es els qui ens acompanyàreu; realment vàreu fer sentir plenament feliç al Jordi!!!

G R À C I E S !!!

"Només hi ha una alegria veritable: la relació amb les persones" A. de Saint-Exupéry.