Feia anys que em rondava pel cap aprendre a cosir, però com sempre, les excuses prevalien per sobre de tot. I en una FIRAGOST vaig veure l'estand de
DRAPETS DE COTÓ. Era una cucada, amb tantes coses fetes a mà, i amb una elegància, que no em van deixar indeferent. Així, que pel facebook vaig enviar un missatge a l'Anna Nuet, la que avui és la meva mestra de patchwork, la que em guia els repunts, i m'encara les robes, la que amb paciència i diligència mostra les formes per assolir resultats bellíssims.
Anar a cosir em permet desconnectar, o com em va dir l'altre dia, una bona terapeuta, em permet meditar. Els dimecres, quan la música de l'escola sona a les 5, acaba la meva jornada escolar, i comencen les classes de patchwork; i això em fa feliç.
Per això avui, no vinc a escriure sobre el que faig, sinó sobre el que sento; aquí hi he trobat un grup de persones extraordinàries: la Sacra, la Lia, la Roser, l' Anna, la Montse i ara la Jèssica.
Amb elles, comparteixo trossets de temps que han nascut entre fils, retalls, bobines, canilles... I cadascuna va deixant sobre cada peça la seva història personal; ens anem descobrint, i sense saber ben bé com, ens endinsem en cada món particular, i compartim tot allò que ens neguiteja o bé, riem i ens enriquim mútuament.
El nostre grup, som "les tietes de patchwork", perquè hem viscut tres embarassos, el del Martí, el del Jordi i ara el de la Pau.
Estem contentes d'haver compartit tota aquesta etapa amb tu, Roser; hem sentit el batec de la petita Pau en la teva emoció de mare; amb la il·lusió de l'àvia Mercè; i ara amb el nostre entusiasme per conèixer la Pau.
No hi ha res més bonic que caminar amb gent com vosaltres, aprendre a cosir envoltada de l'afecte de totes, és la creació més important que mai podré fer.
Amb la complicitat de totes, hem fet aquest coixí; amb bocinets de roba que sols no representaven res, però amb puntades d'afecte, han esdevingut un regal exclusiu; perquè la teva petitona tingui un present de totes nosaltres, i recordi sempre aquest viatge uterí que nosaltres, podrem dir que hem compartit!!!
I la P, que t'ha fet el Jordi, de color verd, no pas rosa!!!!
Pau, t'esperem!!!
I seguirem, rient, plorant, cosint, desfent, creant, regalant.... Vivint amb plenitud les nostres històries!!!
