Ahir, mentre tafanejava el facebook, algú recordava un escrit meu, i l'enllaçava. Vaig clicar i el rellegí novament. Que lluny em quedava tot. Han passat quatre anys d'aquelles paraules, quatre!!! I ara he obert el meu blog, aquest espai que tan m'agradava, però que en un moment determinat vaig deixar de banda, perquè ja no em calia escriure. Però l'he enyorat. De vegades, mentre seia en alguna sala d'espera, escrivia rengleres de pensaments, que hauria pogut transcriure al blog, però no....
Cada moment ens remet cap on i com.
No sé si hi vindré sovint, però almenys, avui hi he tornat. I mentre escric, m'envaeix l'emoció; aquella que sents quan has estat temps fora, i tornes a casa!!
A més no podem estar per tot, no sempre en tenim ganes, temps o mil històries més d'aquelles que ens ho compliquen tot. Sigui per l'escrit al facebook, sigui per l'enyor o pel que sigui, ben tornada!
ResponEliminaAferradetes, nina!
Doncs, sí, brn tornada a casa. Sempre fa alegria retrobar-nos. Una abraçada, Dafne!
ResponEliminaDoncs aquí seguim per si et ve de gust tornar. Mai és tard, i els blogs, de moment, no caduquen.
ResponEliminaÉs una curiositat rellegir algun pensament que vas fer fa anys. A vegades el toprnaríem a escriure idèntic i d'altres el canviaríem.
ResponEliminaEstic content de tornar a llegir-te.
Que bonic és tornar, i trobar novament persones que s'alegren del teu retorn!!! Una abraçada per a tots vosaltres: XeXu, Xavier, Carme i Sa Lluna!!!!
ResponEliminaGràcies!!!