Avui en la nit fosca, evoco els teus records, i les taques
dels estels m’apropen la vida que junts vam compartir. Ara em resten els bocins
de temps compartits, i els petits fars de la nit m’il·luminen l’ànima, i
em permeten recordar que demà faries anys...
I quan la tristesa assota, esperem una nova posta de sol perquè
dissipi i allunyi les llàgrimes, i així ens deixi mirar el cel, i
preguntar-nos: “ Les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia
pugui trobar la seva”?
Un altre 1 de marc; un altre aniversari, Xavi!
Un any més en el teu record. Recordo els 46 + 2 aue vaig posar al pastís de joguina, ara ja deuen ser 46 + una pila... però els germans mai no s'obliden. Una abraçada, Dafne!
ResponEliminaQue per molts anys puguis recordar en Xavi.
ResponEliminaDafne, el vent li portarà el teu missatge.
Una abraçada per tu, hi ha dies que no podrem oblidar mai, malauradament.
ResponEliminaRecordar reconforta i ajuda a tirar endavant. Una abraçada i que perduri el record sense fer gaire mal.
ResponEliminaenvio una abraçada, ben segur des d'on estigui sap molt bé que el recordes!
ResponEliminaGràcies a tots per acompanyar-me en aquest nou aniversari. Les absències són ferides que aparentment no es veuen, però degotegen sempre dins de l'ànima.
ResponEliminaCarme, ja són 46+7!
Una abraçada per a tots vosaltres!!!
Una abraçada xls nostres Xavis ☺️
ResponElimina