LA FILLA ESBORRADA DE MARGARIDA ARITZETA

Fa molts anys, quan vaig començar el primer curs de batxiller, una de les lectures obligatòries era "Grafèmia" de la Margarida Aritzeta, i només obrir el llibre ja em va captivar la dedicatòria que no vaig entendre fins anys més tard, quan la pròpia autora me n'explicà el significat.
I per què ho dic ara això, doncs perquè dimarts al vespre al Teatre Principal de Valls, es produí un acte únic, com mai havia vist: la presentació de la darrera novel·la de la Margarida Aritzeta, presentada per la Isabel-Clara Simó, escriptora i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'aquest any.
Dues escriptores que comparteixen quelcom més que la literatura, i que evidencia l'estima que se senten; igual que la dedicatòria del meu primer llibre de l'Aritzeta.

Un nou llibre on el personatge masculí parla com a home, i el femení com a dona; lloava la Simó, aquesta destresa de l'escriptora vallenca, ja que no resulta fàcil fer parlar els homes essent dona, i a l'inrevés.
Un llibre que crea atmosferes, un llibre que ens transporta al passat d'unes generacions que van lluitar per un present que ara nosaltres en som hereus.
Un llibre on la música hi sona, igual que sonà el dia de la presentació amb la magnífica interpretació de la mezzosoprano, Elena Gragera i el pianista vallenc, Anton Cardó. (amics de la Margarida Aritzeta i del seu espòs, Jordi Castells).

Només us puc dir que el teatre era a vessar, la gent espectant sentia fragments de la novel·la amb la veu del Marc Ayala i l'Ariadna Mariné, i mentre, entre lectura i lectura, la música impregnava les nostres ànimes, i creava una nova atmosfera que ens permetia gaudir d'una nit espectacular.

Margarida, gràcies per una presentació tan elegant, tan ben organitzada.
Agrair també la col·laboració dels Amics de la Música.
Que mai ningú esborri el que som, o el que hem estat!