Avui el cel s'ha enterbolit, com si d'alguna manera volgués replegar tota la llum que ha desprès al llarg d'aquest tòrrid estiu; on les llargues passejades per la platja, el banys tebis a la mar, lectures sense pressa, rellotges sense busques, àpats a deshores... Esdevenien petits tresors del solstici, que ja comença a allunyar-se.I el mes d'agost ja tanca la seva pàgina, i anuncia que demà un nou setembre arriba; tot torna i nosaltres també.
Demà tornem a la feina, els mestres; i els pares somriuen perquè veuen a prop el retorn dels seus fills a les aules. Però el que em sembla més ridícul és que amb sorna ens recordin que se´ns acaba la "bona vida"; i potser no saben que els mestres per vocació, tornem amb il·lusió, amb ganes d'iniciar un curs amb reptes, amb alumnes nous, amb eslògans, amb problemes, amb rialles, amb plors, amb tantes coses que formen la nostra vida... Perquè un bon dia, vam sentir que volíem ser mestres.
Així, que des d´aquí tot l'entusiasme renovat per afrontar un nou curs: 2015-16.
Tot torna, com ha de ser!!
I amb orgull vull compartir amb vosaltres el meu 25è curs, amb un gran desig: compartir amb els meus alumnes una lliçó d'història escrita per nosaltres, i que amb els anys veuran en els llibres. La del 27 S, on tot un poble va esdevenir un estat lliure, respectat i admirat.
No em digueu que no tenim coses per aprendre, sentir i gaudir!!!!
Que tingueu un curs ple d'experiències bones i no tant bones i aquestes serveixin per engrandïr els cors.
ResponEliminatant de bo els llibres d'història ens parlin d'això, de república catalana a partir de ben poc. Ser mestre, és com en tots els oficis, si es fa amb devoció esdevé una bona tasca, però deixem dir que en tots els oficis estic notant una falta cada cop més greu de motivació. La gent va a fer unes hores i no a fer una feina.
ResponEliminaD'acord amb el primer punt i seguit. El segon també, però jo sóc mestra per devoció, i sovint acabo amb la llengua baldada i l'orgull de la mida d'un punt volat, quan defenso la feina i els motius.
EliminaGràcies, però, per tenir-nos en compte, a tots dos.
I felicitats, nena....25 anys sent una gran mestra no es diu alegrement!
Espero de tot cor que les lliçons d'història contemporània canviïn d'ara endavant, que haguem d'afegir un tema nou al programa docent: la independència de Catalunya (2015). Ànims amb el nou curs.
ResponEliminaFeliç tornada al cole! La meva tornada a la feina no ho ha estat, només m'esperaven problemes...
ResponEliminabona sort i segueix amb el mateix entusiasme! jo també he començat avui , també faig de profe encara que mai he sigut mestra ( vull dir que no he estudiat magisteri) els meus alumnes són majors d'edat , jo ara estic a cicles de formació professional .....
ResponEliminaL'entusiasme i la vocació són indispensables per fer bé la vostra feina. Veig que tu vas sobrada de les dues coses.
ResponElimina25é curs, una fita! Que vagi molt bé!!!