PER A VOSALTRES!!!

Avui 19 d'octubre se celebra el dia Mundial del Càncer de Mama, i m'agradaria que el meu escrit servís per fer un petit homentatge a totes les dones, que en un dia qualsevol, d'una setmana aparentment normal, la seva vida va fer un gir de 180º, perquè els havien detectat un càncer de mama.
Un dia, va sonar el telèfon, era ella, volia quedar tant sí com no, per dinar el proper diumenge. Jo vaig accedir, tot i que suposava canviar els nostres plans familiars.
"Amb les coses que havíem de fer, ara quedem a Tarragona, ni a Barcelona ni a Valls". Jo esbufegava, pensant que seria un dinar més; però de vegades, quan algú ens demana que vol parlar, no podem fer pronòstics anticipats, perquè ens podem equivocar i molt.
Així que, vinga cap a Tarragona, un diumenge amb un sol magnífic, el dia no augurava pas el desenllanç. Van arribar amb el tren, petons, salutacions, i de cop i volta, en quedar-nos soles, la "PUTA" notícia; tinc càncer de mama, i m'han d'operar. Llàgrimes als ulls, un tremolí que no saps d'on neix, si de les cames, del cap, del cor... Una impotència, i a la vegada una bufetada en el meu interior, fent-me sentir malament, perquè jo tenia feina aquell diumenge, i gairebé dic per no quedar. Sé que se sent, quan et comuniquen el diagnòstic, per tant la por a morir, l'he viscuda, i empatitzo a la perfecció amb la persona que li passa alguna cosa així. "Estic espantada, no tant per mi, sinó per ell. Què farem?"-em deia.
Avui, han passat els mesos d'espera, l'operació va ser un èxit, però la quimio és de les més dures que hi ha; el cabell va començar  a debilitar-se, i a caure, com si fos un avanç de la tardor. Ella, amb una integritat esfereïdora, va demanar que li rapessin el cap, i iniciar aquest camí del tractament. Porta perruca, i comença a notar els efectes del tractament; però està guapíssima, tot i que ella diu que no.
Les ganes per superar-ho hi són i nosaltres també.
Difícils moments, però amb optimisme.Va per a tu estimada, Amèlia; i també per a tu Cèlia, que ja ets una veterena d'aquest afer; i per totes les dones que lluiten, han lliutat, i també per les que van ser vençudes, malgrat la seva força!
 També per a tots aquells homes que acompanyen les seves parelles en aquest trajecte tan complicat, i fer-les sentir belles, malgrat les mutilacions sofertes.