divendres, 6 de gener del 2012

ELS NOSTRES PASTORETS


(La foto és del Magí Mallorquí, capturada del facebook)
Avui dia de reis, hem anat al Teatre Principal, perquè ens quedava fer una cosa, que marca la tradició: anar als Pastorets.
Recordo de petita que ja hi havia els Pastorets, tot i que els meus pares mai m'hi van portar, perquè per les vacances de Nadal sempre anàvem a Picamoixons, i per tant, em perdia tot el que es feia a Valls. Després amb els anys, i quan els fills ens vam fer grans, vàrem canviar costums, i n'adquirírem de noves. La cita amb els Pastorets.
Cada any, anem algun dia o altre a veure´ls, i avui he gaudit d'una forma extraordinària perquè la meva filla de 4 anys, reia i mig entenia el que allí, dalt de l'escenari s'hi deixava anar. Òbviament, no comprèn la sàtira que caracteritza el text dels nostres pastorets, però sí que percebia l'humor que se´n desprenia.
Vull compartir amb ells, moments que el dia de demà configurin els seus records d'infantesa, amb els seus pares, i se´n sentin orgullosos, i a la vegada que aprenguin a formar part de la seva ciutat, que en siguin partíceps, i no mers espectadors, rondinaires, d'aquells que tot ho troben malament, però que desconeixen l'essència del seu poble.
Per tant, pensareu, carai que rebuscat. Doncs, jo crec que cal conèixer per estimar, i ara em toca fer-los descobrir aquests moments, i quan siguin grans, ells també formin part activa de la vida de la seva ciutat.
Els Pastorets són un punt a part de la tradició clàssica del que hom entèn com a representació dels Pastorets. Però, amics meus, els que no sou de Valls, heu de saber que nosaltres som un món a banda, i per tant, com marca la tradició, tenim uns pastorets molt especials!!!
S'acaben les festes, i tornarem a la rutina, però amb l'esperança de tenir l'ànima més enfortida i anar avançant en aquest any 2012.

6 comentaris:

  1. jejjee, tu també hi eres???? No me n'havia adonat!!!!

    ResponElimina
  2. Jo no hi era. Ni a Valls ni als Pastorets. Però els he representat unes quantes vegades. Com a actor, vull dir. O com a actoret, vaja.
    De fet, et podria dir -cosa curiosa!- que no els he acabat d'entendre mai fins que no hi he estat a dins.
    Salut i mots, Dafne.

    ResponElimina
  3. Ets realment sorprenent, fins i tot "pastoret"!!!
    Són maneres d'entendre les tradicions, i sentir-les més vives!!!!
    Salut i mots, que bonic!!!!

    ResponElimina
  4. Hola, Dafne, de segur que ho devíeu passar la mar de bé, tant tu com la teva filla. A cada ciutat els Pastorets tenen les seves particularitats, les aportacions de collita pròpia, i això els fa inigualables.
    Bon any i a començar a preparar els del 2013.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Galionar, em complau moltíssim que siguis al meu blog.
    Els reis m'han portat moltes coses, però sobretot nous amics, que estic segura que les seves paraules em reconfortaran en molts moments d'aquest nou any!!!
    Gràcies!!!

    ResponElimina