Quan la mort s'apropa, pots fer dues coses: demanar-li que torni més tard, o cedir al seu desig.
Un dia, li vaig plantar cara, em va amenaçar, però la meva fermesa no li va ser pas indiferent; i em va indultar. Hi ha qui no té la mateixa sort.
Sé que algun dia tornarà, però vaig aprendre una cosa, i és que la vida, és per viure-la, no per témer-la; no per desaprofitar-la amb lamentacions.
La mort no es pot deslligar de l'aventura de la vida, extret de les paraules de Ramon Panikkar, descobert en el blog del Miquel Angel.
Així, que "No podem preveure el que és important a la vida. L'alegria més bonica s'experimenta sempre quan menys l'esperes" Antoine de Sant-Exupéry.
Deixa´t sorprendre, viu i gaudeix de tot el que sentis, sense por!!!
no viure la vida per por a perdre-la es realment estupid perque no pots perdre allo que mai as tingut, els plaers de lavidaestan en les coses i els detalls mes petits, els millors moments son els no planegats, perque son irrepetibles, i les millors sensesions son les que al principi et crean dubtes... (esta escrit des del mobil, perdoneu-me per les faltes
ResponEliminaAnna, la vida sí que la tenim, el que passa és que de vegades ens aferrem a coses que no són necessàries, i no veiem més enllà!!! Petons bonica, per ser per aquí!!!
EliminaLa mort és només una part de la vida, l'única certesa que tenim. No triem quan arriba, ni l'esquivem quan volem. Hi ha persones més fortes que tenen més resistència, i de ben segur que la voluntat de tirar endavant hi ajuda. Més enllà, si la mort et ve a buscar, ja pots ser optimista i tenir moltes ganes de viure, que se t'emporta segur. Però això no sabem quan serà, pensar-hi és absurd, com tantes altres coses. Mentre no arriba, més val aprofitar el temps. No hi ha pitjor desgràcia que estar mort en vida.
ResponEliminaPlantar cara la mort, suposo que ho entens com a expressió, no sóc tant il·lusa per creure´m superior. No em va prendre perquè no em tocava; el meu germà no va tenir la meva sort, tot i que ell es va rendir davant de la brutalitat de la malaltia; veus quan la lluita s'acaba perquè la mort té rostre, i la veus venir, oi tant que la veus!!!
EliminaLa Por es Una P i Una O :es una il·lusio . La Por va trucar a la porta , La Fe va anar a obrir la porta :ni hi havia ningú.
ResponEliminaTant de bo, tothom pogués esvair la por, i no trobar res de res, quan aquesta truqués. Ets àgil de paraula, amic Miquel Àngel!!!
EliminaSi aprenem a esquivar la por ens serà molt més fàcil viure amb la intensitat que hem de fer-ho.
ResponEliminaEl dia d'avui no el viurem mai més, gaudim-lo!!!!
Certament, avui, és avui, perquè demà torna a ser avui!!!
EliminaGràcies per ser aquí avui!!!
Només en el silenci, la paraula /
ResponEliminaNomés en la foscor, la llum /
Només en la mort, la vida /
El vol del falcó sobre el cel blau.
M'has tocat la fibra!!! Només amb les paraules fas possible una llum especial en aquest caminar per la vida!!! Gràcies Alyebard!!!
EliminaUn tema genial, Dafne! Pel que fa a la por... butifarra de pagès, a ella i als qui ens la volen inocular per tenir-nos garratibats i control.lats. Butifarra de pagès, i a viure i disfrutar tant com sigui possible!
ResponEliminaSaps que vaig pensar en tu!!! Fa temps que l'escolto, però no l'associava a ningú.
EliminaUna abraçada!!!
Potser el dia que aprenguem a pensar en la mort sense que ens faci por, començarem a gaudir de la vida. De vegades va bé tenir algun ensurt vital per apreciar millos allò que hem estat a punt de perdre. Però bé, en aquests temes tothom fa allò que pot, de la millor manera possible...
ResponEliminaUna abraçada.
De vegades ho entens, però d'altres no hi ha enteniment possible. Sobretot quan arrasa dins a casa teva!!!
EliminaPetons!!!
A mi em serveix Epicur que va dir que no ens hem d'amoïnar per la mort perquè quan ella arriba tu ja no hi ets i quan hi ets la mort no hi és...gran tema i complicat Dafne!
ResponEliminaPotser estem massa lligats al cos que tenim, i no atenem la nostra ànima, que en definitiva és la nostra essència. M'has recordat Epicur, que el tenia oblidat!!!
EliminaLa por (cadascú té les seves) la por en petit i en minúscula, ens avisa dels perills, no podem menysprear la por, la por ens ajuda a viure també. Com totes les coses en la seva mesura justa ens pot ser útil... però la por de viure ens bloqueja i la por de sentir també i això no ens ho podem permetre. La vida és massa curta. Vèncer la por és tota una apassionant aventura!
ResponEliminaUna abraçada, Dafne... no hi ha manera que em quedi el teu enllaç a la barra lateral. L'he posat 36 vegades... ;) i alguns altres de nous també i no me'ls guarda. Catxís el Blogger, que s'està posant pesadet!
Que em tinguis o no al lateral, és el de menys, perquè acabis essent-hi!!!
ResponEliminaGràcies per tot!!!