NADAL, TAMBÉ PER A TU!!!

No vull semblar insensible, perquè no en sóc, però no entenc aquest món en què vivim. Per què hi ha gent capaç d'enviar o reenviar correus amb un poema, de Segarra, Joana Raspall... sense ni un sol mot acompanyat. De què serveix reenviar poemes, que un cop els has llegit, aquell qui te'ls'envia, no t'ha aportat ni una sola engruna de la seva estima. Per fer això, més val no fer res, al meu entendre. Hem de quedar bé, desitjant el que no sentim.
M'agrada apropar-me als qui aprecio, estimo, els qui em fan sentir bé, els qui compartim les alegries i les penes, els qui en un moment donat, apareixen en el teu correu, i esmolen un somriure. Aquest és el veritable sentit del Nadal. I per tant, cada dia pot ser-ho.
Em sento complaguda, quan rebo felicitacions amb ànima, siguin en paper, verbals o electròniques. Quan algú m'aporta el seu escalf amb paraules que fan que m'arribin al cor, i em donen energia.
El Nadal, no és aquell dia que tots simulem una alegria, el Nadal és la llum que tots tenim i que no podem retenir-la dins nostre, l'hem d'escampar i fer que aquells que senten la foscor, per instants s'enlluernin amb la nostra força.
Aquest any, percebo les festes amb un aire diferent, tot i que com deia la Mati, és important posar coberts nous a taula, i no treure´n. Ells tampoc hi seran presents a l'hora de dinar, però jo sé que m'acompanyen, i quan brindo, ho faig pels que tinc al costat, i pels que són un xic més amunt.
Espero seguir retrobant-vos moltíssim, i us agraeixo de tot cor, el que em transmeteu.

Nadal ets tu,
sóc jo,
pentinats o amb perruques,
engalanats o amb penúries,
amb treball o a l'atur,
amb silencis o xivarris,
amb càncer o salut,
malgrat tot,
sou dins la meva bossa
que amb fermesa porto
ben agafada,
i només desitjo
retrobar-vos molts anys
i seguir plegats llur camí.

Per tots els que feu possible la meva vida, amb tots els obstacles, dreceres i recers per reposar,
Us estimo i aquest és el meu desig: SEGUIR PLEGATS EN AQUEST NOU ANY!