dijous, 23 de febrer del 2017

REPUNTS D'EMOCIONS

Feia anys que em rondava pel cap aprendre a cosir, però com sempre, les excuses prevalien per sobre de tot. I en una FIRAGOST vaig veure l'estand de DRAPETS DE CO. Era una cucada, amb tantes coses fetes a mà, i amb una elegància, que no em van deixar indeferent. Així, que pel facebook vaig enviar un missatge a l'Anna Nuet, la que avui és la meva mestra de patchwork, la que em guia els repunts, i m'encara les robes, la que amb paciència i diligència mostra les formes per assolir resultats bellíssims.
Anar a cosir em permet desconnectar, o com em va dir l'altre dia, una bona terapeuta, em permet meditar. Els dimecres, quan la música de l'escola sona a les 5, acaba la meva jornada escolar, i comencen les classes de patchwork; i això em fa feliç.
Per això avui, no vinc a escriure sobre el que faig, sinó sobre el que sento; aquí hi he trobat un grup de persones extraordinàries: la Sacra, la Lia, la Roser, l' Anna, la Montse i ara la Jèssica.
Amb elles, comparteixo trossets de temps que han nascut entre fils, retalls, bobines, canilles... I cadascuna va deixant sobre cada peça la seva història personal; ens anem descobrint, i sense saber ben bé com, ens endinsem en cada món particular, i compartim tot allò que ens neguiteja o bé, riem i ens enriquim mútuament.
El nostre grup, som "les tietes de patchwork", perquè hem viscut tres embarassos, el del Martí, el del Jordi i ara el de la Pau.
Estem contentes d'haver compartit tota aquesta etapa amb tu, Roser; hem sentit el batec de la petita Pau en la teva emoció de mare; amb la il·lusió de l'àvia Mercè; i ara amb el nostre entusiasme per conèixer la Pau.

No hi ha res més bonic que caminar amb gent com vosaltres, aprendre a cosir envoltada de l'afecte de totes, és la creació més important que mai podré fer.

Amb la complicitat de totes, hem fet aquest coixí; amb bocinets de roba que sols no representaven res, però amb puntades d'afecte, han esdevingut un regal exclusiu; perquè la teva petitona tingui un present de totes nosaltres, i recordi sempre aquest viatge uterí que nosaltres, podrem dir que hem compartit!!!
I la P, que t'ha fet el Jordi, de color verd, no pas rosa!!!!

Pau, t'esperem!!!




I seguirem, rient, plorant, cosint, desfent, creant, regalant.... Vivint amb plenitud les nostres històries!!!



6 comentaris:

  1. P de pau. Quina lletra més escaient per a un nom amb dos significats. Verd d'esperança.

    ResponElimina
  2. a seguir vivint i sobretot cosint i descosint i rien!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí!!!! L'entusiasme de cada dimecres, no té preu!!!

      Elimina
  3. les petites coses....que són molt grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida és plena de petites grans coses, només cal saber-les viure!!!! :)

      Elimina