diumenge, 30 de juny del 2013

RECORDS DE COMBAT. VISCA CATALUNYA LLIURE!


 

"Construir el FUTUR significa construir el present, És crear un desig que valgui per avui que estigui orientat cap al demà" A. de S-E.





Ahir, ben d'hora, empreníem una marxa des de Valls cap a Barcelona. L'autobús desprenia aquella energia pròpia dels qui van a cercar la glòria; no hi ha aturador, i amb el convenciment, que ara som a un metre del que ens pertoca, no podem defallir.
Van comptabilitzar 815 autobusos vinguts d'arreu!!!


Mireu, no sé expressar el que vaig sentir; les emocions d'ahir eren tan exageradament frapants, que ho vaig viure, permetent que el meu cos reflectís tot allò  del què la meva ànima s'anava impregnant. Traspuava el sentiment de catalana, que vol i necessita trobar el final del camí d'un trajecte que fa massa que dura, però que tot i així, evidencia que no estem esgotats, ans al contrari; ens hem omplert d'optimisme, i sabem que entre tots, pot ser possible.

No us detallaré el programa, però sí que vull deixar aquí, en el meu CARPE DIEM (que cada cop el comprenc millor), el que per a mi va ser el més emotiu.
  • Sentir com la poesia dels nostres era enaltida i cada vers cobrava força, Joana Raspall, Estellés, Miquel Martí i Pol, Espriu, l' Ovidi...
  • La música, aquelles cançons que anem repetint i repetint i que formen part del nostre disc dur, que semblen d'un temps llunyà, però que són totalment actuals.
  • La cridòria, els brams de milers de persones amb IN-INDE-INDEPENDÈNCI-A!!!
  • El tremolor de les grades cada cop que s'acostava l'onada, que llavors en aixecar-nos, ens queia el paper, o el mòbil, o li foties cop de bossa al davant, però no passava res.
  • O quan l'Elèctrica Dharma ens va fer aixecar i saltar i bramar i bramar... INDESCRIPTIBLE.
  • I a tall personal algunes cançons van irrompre d'una forma especial i diferent i us puc dir que les llàgrimes m'entelaven la vista, però l'oïda afinava totes les emocions, i permetia entrar dins del cor tot el que allí s'hi expressava. 
    • Abril del 74 per Alessio Lega (gràcies a tu, per fer-la tan especial)
    • Amor particular amb David Alegret (a vosaltres Butterflies i vida)
    • Viatge a Ítaca (I-II) amb Cris Juaniaco i Gorka Knörr. ( per a tu Xavi)
    • Que volen aquesta gent amb la Dharma i la Maria del Mar Bonet (per a tots)
  • El mosaic i ELS SEGADORS, penso que mai havia sentit el cant amb tanta intensitat, allí la gent manifestava tots els seus sentiments.
 Ahir, vam escriure una pàgina en la nostra història; un missatge al món, un clam per la pau d'un poble que va recordar aquells qui ja no hi són i que també van cavar aquesta terra amb el convenciment d'assolir un país lliure.
Salvador Puig Antich, Guillem Agulló i tants i tants que ahir segur que van sentir que el seu poble seguix la lluita.

Els mòbils encesos en la fosca nit, esborronava, us asseguro. Les bateries exhaurides, però no pas la nostra empenta, malgrat les hores, la frescor de la nit que en tot moment ens abraçava i ens feia sentir, sentir, sentir profundament.
Tinc moltes fotos, però no n'hi ha cap on pugui encabir tot el que vaig viure. Romandrà en el cor per sempre més!!!

No puc dir més, que és un orgull ser catalana, i tal i com ahir ens van encomanar; transmetem a tots i totes, el que vam viure els qui hi vam ser presents. Que les generacions que ara creixen, els meus fills Pol i Jana, per exemple, entenguin per què fem el que fem.

"I passaran els anys i vindrà l' adéu, com així ha de ser..." però amb el desig que sigui un adéu lliure en una terra que batega sense cadenes, ni opressors.

Sentir i veure el CAMP NOU ple de guerrers de la pau; de combatents per la llibertat em feia sentir immensament feliç.

No m'allargo, perquè no puc, us ben asseguro, que no puc seguir escrivint.
Esperarem la propera primavera, i amb ella caminarem cap a la LLIBERTAT!!!

"Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible" MMiP

 









  "...A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
"

Per als qui no hi vàreu ser, us deixo dues frases de magnitud extrema.
En la part més institucional, Muriel Casals va dir:

"Sapiguem estar a l'altura del repte que ens hem marcat"
i
"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força"    


I TAMBÉ LES PARAULES D'EN TITOT:

 "Tenim un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa, i aquest exèrcit es diu Cultura, i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit està arreu desplegat, a punt i armat arreu dels PPCC. I amb aquest exèrcit farem de la nostra nació una terra lliure"


                  VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!



7 comentaris:


  1. Dafne volguda: Ahir a la nit l’emoció es va aposentar al cor de mils i mils de persones, saps que a mi no em va sorprendre gens. El teu escrit plasma perfectament els fets que es varen viure la nit passada, jo hi vaig ser com a participant-observador, i vaig sentir de prop l’emoció col•lectiva que va existir, penso que aquest poble no havia estat mai tan madur com ara, queda un camí molt llarg, però val a dir que es un camí amb moltes esperances.

    ResponElimina
  2. I els que no poderem ser-hi varem sentir el vostre crit, compartin l'enyorança de la nostra absència!

    ResponElimina
  3. Dafne, m'hagués agradat a mi també fer un post tan complet... però estava segura que em passaria molt i molt...

    Tantes coses, tantes, per comentar que no acabaríem... estàs molt guapa!!!

    Sabia que hi series... o al menys ja m'ho pensava.

    Una abraçada immensa, després de compartir tantes emocions, som més a prop que mai.

    ResponElimina
  4. VISCA!
    Ho vaig seguir per la televisió, però amb els teus comentaris sento encara més emoció.
    Gràcies, Daphne!

    ResponElimina
  5. Gràcies per pensar en nosaltres, després de no poder ser a Barcelona l'Onze de setembre, per mi era molt important ser al Camp Nou, en la teva foto m'he vist la cara de felicitat. Sempre endavant, ni un pas enrere!!!

    ResponElimina
  6. fas uns reportatges magnífics!
    i molt sentits!

    ResponElimina
  7. Una bona crònica teixida d'emoció i desig de canvi.

    ResponElimina