Vaig iniciar una escalada en solitari, i ara puc dir que ja sóc a dalt al cim.
Respiro i albiro un horitzó completament diferent, serà per l'alçada, o per tot el que he après mentre pujava que ara em permet veure´l amb molts més matisos, que abans em passaven desapercebuts.
Sé que quan faci el descens puc ensopegar i rodolar, però no em fan por les nafres perquè ara ja sé com guarir-les; sé que potser em costarà posar-me dempeus perquè tindré el cos masegat; sé que la motxilla ara força buida l'he d'emplenar; sé que el més important és sentir-se lliure i feliç; sé que tot això ho puc vèncer gràcies a la força de l'amistat, de la vostra!
Gràcies per ser-hi quan toca!!!
Sóc afortunada perquè el millor tresor, a banda dels meus fills, és que la vida m'ha permès caminar al costat de gent meravellosa, i aquells amics que un dia ens vam separar, avui ens hem retrobat.
Les mostres d'afecte i estima fan brollar llàgrimes mentre escric aquestes paraules, que no sé com disposar perquè...
LA VOSTRA AJUDA NO TÉ CAP ENTRADA AL DICCIONARI PER PODER SER DEFINIDA!
Et desitjo el millor i que omplis la motxila amb grans alegries i tot l'amor que de ben segur et mereixes.
ResponEliminaJo també et desitjo el millor i Visca els bons amics!!!!
ResponEliminaEt veig en plena forma, no sé si és així, o només la imatge que dónes, però ja sigui pel suport o per la teva força, em sembla bon senyal. A seguir endavant.
ResponEliminaSempre cap endavant!! Una forta abraçada!
ResponEliminaEstimada meva!! Emocionant i molt cert el que dius!!!
ResponEliminaEls bons amics son ànimes germanes que vas trobant pel camí (si tu les atreus..) i s'acoplen a tu.. per sempre, per a tots els moments.. Petonssss de butterfly!!
Filo
Ets tu el millor tresor, Lídia de Catalunya ! Pit i amunt, Muxerilla ! Lluís de Valls & de Bèlgica
ResponEliminaMolt bon descens, ens hi anirem trobant!!! Una abraçada!!!
ResponEliminaMira que ets tontorrona eh!!!! Jo com que no sé escriure tan com tu,
ResponEliminatiro del que ja hi ha.
Per a tu aquesta que, per mi una gran canço de l'amistat
"aquí estamos para eso
pa' lo bueno y pa' lo malo
llora ahora y ríe luego
si salgo corriendo, tú me agarras por el cuello
y si no te escucho, gritaaaaaaa !
te tiendo la mano tu agarras todo el brazo,
y si quieres más pues, gritaaaaa !
Jarabedepalo - "GRITA"
Dirigido por Fernando de France. 1998
http://youtu.be/21TfnF4m7os
Quin escrit més maco!! Et destijo lo millor Dafne! L'important sempre és el camí i allò que aprenem fent-lo! Ptonets!
ResponEliminaGràcies a tu, Lídia; aviat em podré llevar les ulleres fosques. Gràcies!
ResponEliminai jo me n'alegro molt que ja dalt del cim puguis reivindicar l'alegria i el tresor de l'amistat!
ResponEliminaabraçades!
És preciós el que dius, segur que la baixada serà planera i que a l'hora de fer un nou cim no serà tan costós. Ànim, Lídia!
ResponEliminaQue sigues tan feliç com pugues.
ResponEliminaJa saps que som aquí, de vegades amb paraules i d'altres amb silencis, però sempre molt a prop.
ResponEliminaUna aferradeta ben forta!
Dafne filla del Riu i diuen que de Creüsa, princesa mitològica: Un dia et vaig demanar quasi amb devoció que ens tornessis a la Lídia, aquella Lídia que jo havia albirat, quan encara la coneixia poc. Avui la Lídia ha tornat, ja cap mes fals Apol•lo podrà intentar convertir-la amb llorer, les nafres ja s’estan curant, i ningú més l’atropellarà. Ella ara ja sap qui és i quan gran es el seu potencial. Lídia, tu i solament tu has sabut revertir el teu destí, l’alè dels molts amics que tens no hagués estat suficient sense la teva voluntat i determinació.
ResponEliminaEs pot, clar que es pot i no és pedanteria es senzillament que ho podem tot si volem, encara que hi ha vegades que una mateixa no es creu capaç de fins on pot arribar, pero desprès mirant enrere t' adones que tornes a ser tu i al lloc on vols ser-hi.
ResponEliminaPetonet guapa i benvinguda
Contenta de retrobar-te, i veure't tan animada.
ResponEliminaUna abraçada!