Fa dies que pel facebook anunciem el compte enrere per anar al Liceu; però des del novembre teníem comprades les entrades, però no les recollíem.
Avui, tot i que ens mancava la tercera "butterfly-Filo", hem decidit tenir-les jaaaaaaaaaa!!!
I efectivament, hem entrat, ens hem esperat i deixàvem passar la gent (una dona ha comentat en sortir, aquí dins n'hi ha unes que xerren i no fan res); senyora s'equivocava, fèiem, i moooolt.
Finalment el caixer SERVICAIXA, lliure; necessitem fotos, qui ens les pot fer? I entra la nostra víctima: "Laura, ens vols fer una foto", el seu fill crec que recordarà molt de temps l'escena.
Primer pas, introduïm la targeta; nervis.... Retirar entrades...més nervis..... 3 entrades Butterfly, i un xiscleeeeeeeeeeeeeeee!!!!
Comencen a imprimir-se!!!!
La tercera entrada queda travada; "Arantxa, estiro?" I sí totes 3, les tenim, les tenim!!!
Ara romandran sota custòdia, fins a arribar el gran dia.
I finalment ens abracem, ja tenim les entrades. Les nostres filles ens miren i diuen "estan loques", i nosaltres riure que riuràs!!!
Ara només cal seguir descomptant, fins arribar el dia 25.
Aix, emocions, increïblement, el veritable sentit de la vida.
Bona nit, amics meus.
Gràcies Laura!!!
Butterflies, us estimo!!!!
Jo no vull dir res, eh, però us esteu convertint en 'senyores que...'. Quin espectacle, pobre canalla.
ResponEliminaAix, pobre SERVICAIXA!
ResponEliminaMai més no serà el mateix!
Temibles!
El SERVICAIXA oblidarà; nosaltres no!!!
EliminaTemibles, possiblement també!!!
hahahaha, XeXu, no tenen preu aquests moments. No saps el què hem rigut, i jo venia d'un dia, que millor no comentar. Així, que "senyores que... QUÈ????
ResponEliminaSom molt perilloses!!!!
En lloc de fer fotos el que havíeu de fer es un vídeo, així hauriem rigut tots. De fet als caixers ho graven tot no? podeu demanar-lo. Hahaha!!! Per molts anys de rialles. Una abraçada guapa!!! <3
ResponEliminacagadeta, la tinta de les entrades que és compren per servi Caixa, queda borrada automaticament als quince dies, és molt posible que quant aneu a la funció només tingueu un cartronet en BLANC.
ResponEliminaTotes les noies grans han començat essent nenes, però n'hi ha poques que se'n recordin... ;-) Que boniques que sou ! Records, Lídia de Catalunya, a gaudir ! Lluis de Bèlgica
ResponEliminaQuin momentàs!!!
ResponEliminaDoncs sí, aquests petits moments de follia són els importants! :)
Les fotos fantàstiques, no sou COM nines, sou NINES!! ;)
Bessets, nina i ... a gaudir!!
heu començat molt bé.....ara a seguir l'espectacle al liceu!
ResponEliminaEndavant, boniques, a gaudir molt de totes les coses de la vida... de les amigues, dels riures, de l'òpera i del que calgui!!! de la bogeria també!!!!
ResponEliminaHeu començat a gaudir amb força anticipació del espectacle. Aquestes coses són la sal de la vida, petits moments que sempre és recorden amb un somriure.
ResponEliminaJa ens faràs cinc cèntims de la Butterfly, que ho esperem, eh!
"UN bel di vedremo..." ais...
ResponEliminaMolts petons.
Doncs sí, l'altre dia vaig visitar el teu bloc i vaig fer-me'n seguidor. El post del ServiCaixa no té preu! Bé s'ho val la Butterfly...
ResponEliminaUna abraçada!
Ara m'has recordat la il·lusió que fan aquests moments! Ets molt bona, Dafne :))
ResponElimina