QUÈ DIRÀ LA GENT???

Fa dies que em volta pel cap escriure aquesta història basada en fets reals, i per la qual cosa em resulta molt difícil explicar-la, però la persona que la pateix, no es mereix el que està vivint, i des d'aquí, tot i que ella ja ho sap, em té al seu costat pel que convingui, malgrat el patiment que li provoca tot plegat.
Enamorar-se, un fet natural, no??? Doncs, la "merda de societat" que tenim, ens titlla de "putes", "de males mares", quan una dona decideix dir :"PROU"!!!
Fa anys, es va casar amb el marit perfecte, als ulls de la resta, no pas als d'ella (un molt bon galerista); va tenir fills, i podríem dir que era envejada per moltes dones perquè ho tenia tot. Doncs siguem realistes, ja que li mancava el més important; l'amor, la felicitat, la il·lusió per ser ella mateixa, per viure els seus sentiments.
Decidir separar-te és una decisió dura, i més quan es tenen fills, però malgrat les adversitats que se´n deriven si tens la comprensió de la teva família, és més fàcil de superar. En aquest cas, i ara bé, el que realment em costa entendre, és que els pares d'ella, no li fan costat, no li donen suport, ans el contrari, es dediquen a enverinar amb mentides els seus néts perquè no vulguin anar amb la seva mare, fan de mossos de l'exmarit, i comparteixen estones amb la nova parella del gendre. Tot per què? Doncs perquè són incapaços d'entendre el que la seva filla viu, pateix.
Senyor/a pares d'ella, en algun moment heu pensat com se sent la vostra filla? Quina classe de persones sou, que en els moments més complicats us gireu en contra d'ella, i el més fort, manipuleu els vostres néts perquè repudiïn la seva mare?
Sé, que ella entén que no els agradi la seva decisió, però el que no entén ningú, és que el seu pare la vulgui agredir, la insulti, la menystingui, i la mare acati, tot per mantenir les aparences, ves QUÈ DIRÀ LA GENT!!!
Senyors, no els conec, ni ganes de fer-ho perquè en aquesta vida, tan efímera, el que veritablement compta és allò que ens aporta moments de felicitat, i ens allunya del patiment.
Espero i desitjo que la vida els torni el patiment amb la mateixa reciprocitat que li heu ocasionat a la vostra filla. L'amor que ella us ha professat tota la vida, sense donar-vos mai un mal de cap, ara li torneu amb menyspreu.
A tu, princesa, tens al costat un home meravellós que t'estima, i a tots nosaltres que entenem i comprenem la teva decisió.
No et deixis tòrcer, és molt dur el que vius, però ara el que sents és molt més gran perquè ennuvoli aquesta nova etapa.