dijous, 14 de juliol del 2011

L'OBRA S'HA ACABAT!!!



Moltes vegades la nostra vida sembla una gran representació teatral, i en altres ocasions ens agrada ser el que no som; i viure la vida d'altri,però això només és possible en el teatre.
Avui, vull fer el meu petit homenatge a un home, el Francesc Bofarull, "Siscu", que vaig conèixer com a pare d'una alumna, i que a poc a poc ens vam anar trobant en els assajos del grup teatral de la UAF, "TRASPUNT",que ell va engrescar com a actor i director, i un bon dia em va fitxar i vaig formar-ne part.

Entre setmana ens trobàvem,i fins i tot algun dissabte a la nit; sempre fent les coses amb disciplina; de vegades s'enfadava quan els més joves ens pixàvem de riure en alguna escena, que no hi havia manera de fer-la bé, perquè ens agafaven atacs de riure, llàstima que no ho haguéssim filmat. O quan l'Ester cantava "Ese toro enamorado de la luna", que bo!. Quins moments, Siscu!!!


Recordo la teva tenacitat, el teu esperit treballador, no paraves mai, sempre carregat de feina i amb gran organització, l'enllesties.
Eres a la UAF, anaves als assajos de la teva coral, L'Espinavesa, també amb la teva colla castellera que tan estimaves, la VELLA, i en tantes i tantes activitats, que realment era d'admirar.
També ens vam trobar en l'equip redactor de la revista de l'entitat, SEMPRE, que tu coordinaves, i ens esbroncaves quan no teníem la feina acabada. Sort de tu, que tenies aquesta capacitat per dirigir i mantenir-nos a ratlla.
Aquest eres tu, i la teva petjada romandrà entre nosaltres per sempre, i et mantindrem viu recordant tantes i tantes anècdotes compartides, tot i que avui l'obra s'ha acabat.

El Siscu ens ha deixat, va lluitar fins el seu darrer alè per seguir vivint, però ja sabem que hi ha coses que la voluntat no va unida al destí.

Se´m fa difícil parlar de tu, en passat, perquè vol dir que ja no hi ets, però pots estar segur que et recordarem sempre; per tot el que vam compartir i viure; això ja no ens ho pot prendre ningú.

Escolta´m bé, vés buscant alguna obra divertida, perquè tard o d'hora tots serem amb tu, i com pots comprendre ens hauràs de dirigir novament.

Adéu Siscu, un plaer haver-te conegut!!!

http://unioanellesdelaflama.blogspot.com/2011/07/adeu-siscu.html


1 comentari:

  1. La fotografia de l'escena del teatre és doblement emotiva, pel Siscu, i perquè entre el públic vaig veure-hi el meu pare!!!
    Per ells que ja no hi són però perduren en nosaltres!!!

    ResponElimina