divendres, 27 d’agost del 2010

PREPARANT MALETES

A les portes de la fi de les meves vacances, començo a tancar maletes; algunes que no obriré mai més, d'altres que l'any que ve tornaran i reviuré novament amb tota la gent que estimo, i que ha fet que aquest estiu hagi estat molt diferent; hi hagut moments en que hauria volgut estavellar el cap contra qualsevol objecte dur, per no ser conscient del que em tocava viure; d'altres que rebent missatges de bons amics feien esvair aquests pensaments, i ofegaven la meva pena.
Ara, toca iniciar un nou curs, i acomiadar-nos d'aquest estiu, per ara molt calorós, però que a poc a poc va perdent la intensitat de la seva claror, que anuncia fascicles i col·leccionables, (típic de cada any, quan s'acaben les vacances, no ho he entès mai!), que retorna a casa molts que han estat fora; que calma l'estrés, que amoïna els qui no tenen feina; que alegra o disgusta els nens i nenes que tornaran a l'escola, en definitiva, un ventall de situacions ben diverses que totes tornen al mateix epicentre; casa.
Ara, toca guardar els records de tot el que hem fet, del què hem sentit, de les carícies que hem rebut, i per això aquest post va per tots vosaltres, els que m'heu dit "t'estimo", i ho he pogut sentir en la meva pell, amb abraçades, silencis, missatges... De vegades no som conscients de la importància que pot tenir una paraula o un somriure. Realment aquesta maleta és la que portaré tot l'any amb mi, perquè romandrà oberta no la desaré; així quan arribi la tardor, i el trist hivern, pugui sentir i recuperar tot això que tan necessito; i espero que l'aneu omplint de tant en tant, perquè no sabeu com m'ha ajudat!!!
Petons de colors perquè ens alegrin a tots!
Grazie mille!!!

3 comentaris:

  1. És molt agosarat dir-te gràcies perquè, probablement, jo no sigui una d'aquestes persones que has tingut al costat. Només dir-te que he pensat en tu aquest estiu i que, tot i no veure'ns gaire, tot i viure costat per costat, t'he tingut molt present.
    Me n'alegro moltíssim de que tiris endavant, no podia ser d'altra manera.
    Petonassos, valenta!!!!!

    ResponElimina
  2. jo estic completament d'acord amb la lidia, ja saps q de vegades et dic que ets una de les dones més fortes que conec, sino la que més...
    per això i per tantes coses que ens uneixen, i perque m'encanta com escrius, t'envio per mail un premi pel teu BLOG.
    MUAK!!!

    ResponElimina
  3. Lídia i Montse no cal estar al costat d'algú físicament per fer constatar la presència. El fet que em reservéssiu un petit espai en el vostre pensament ja és una manera de demostrar el vostre afecte. Què més es pot demanar????
    Així, que gràcies per acompanyar-me en aquest dol que esmicola l'ànima, però que cal seguir;per això l'energia que tinc em prové de tota la gent que m'estima; cadascú a la seva manera.
    Vosaltres també formeu part d'aquesta maleta que romandrà oberta.
    Gràcies de tot cor!!! Em sento afortunada de conèixer persones com vosaltres.

    ResponElimina