RECORDS DE COMBAT. VISCA CATALUNYA LLIURE!

 

"Construir el FUTUR significa construir el present, És crear un desig que valgui per avui que estigui orientat cap al demà" A. de S-E.

Ahir, ben d'hora, empreníem una marxa des de Valls cap a Barcelona. L'autobús desprenia aquella energia pròpia dels qui van a cercar la glòria; no hi ha aturador, i amb el convenciment, que ara som a un metre del que ens pertoca, no podem defallir.
Van comptabilitzar 815 autobusos vinguts d'arreu!!!


Mireu, no sé expressar el que vaig sentir; les emocions d'ahir eren tan exageradament frapants, que ho vaig viure, permetent que el meu cos reflectís tot allò  del què la meva ànima s'anava impregnant. Traspuava el sentiment de catalana, que vol i necessita trobar el final del camí d'un trajecte que fa massa que dura, però que tot i així, evidencia que no estem esgotats, ans al contrari; ens hem omplert d'optimisme, i sabem que entre tots, pot ser possible.

No us detallaré el programa, però sí que vull deixar aquí, en el meu CARPE DIEM (que cada cop el comprenc millor), el que per a mi va ser el més emotiu.

• Sentir com la poesia dels nostres era enaltida i cada vers cobrava força, Joana Raspall, Estellés, Miquel Martí i Pol, Espriu, l' Ovidi...

• La música, aquelles cançons que anem repetint i repetint i que formen part del nostre disc dur, que semblen d'un temps llunyà, però que són totalment actuals.

• La cridòria, els brams de milers de persones amb IN-INDE-INDEPENDÈNCI-A!!!

• El tremolor de les grades cada cop que s'acostava l'onada, que llavors en aixecar-nos, ens queia el paper, o el mòbil, o li foties cop de bossa al davant, però no passava res.

• O quan l'Elèctrica Dharma ens va fer aixecar i saltar i bramar i bramar... INDESCRIPTIBLE.

• I a tall personal algunes cançons van irrompre d'una forma especial i diferent i us puc dir que les llàgrimes m'entelaven la vista, però l'oïda afinava totes les emocions, i permetia entrar dins del cor tot el que allí s'hi expressava. 
• Abril del 74 per Alessio Lega (gràcies a tu, per fer-la tan especial)
• Amor particular amb David Alegret (a vosaltres Butterflies i vida)
• Viatge a Ítaca (I-II) amb Cris Juaniaco i Gorka Knörr. ( per a tu Xavi)
• Que volen aquesta gent amb la Dharma i la Maria del Mar Bonet (per a tots)

• El mosaic i ELS SEGADORS, penso que mai havia sentit el cant amb tanta intensitat, allí la gent manifestava tots els seus sentiments.

 Ahir, vam escriure una pàgina en la nostra història; un missatge al món, un clam per la pau d'un poble que va recordar aquells qui ja no hi són i que també van cavar aquesta terra amb el convenciment d'assolir un país lliure.
Salvador Puig Antich, Guillem Agulló i tants i tants que ahir segur que van sentir que el seu poble seguix la lluita.

Els mòbils encesos en la fosca nit, esborronava, us asseguro. Les bateries exhaurides, però no pas la nostra empenta, malgrat les hores, la frescor de la nit que en tot moment ens abraçava i ens feia sentir, sentir, sentir profundament.
Tinc moltes fotos, però no n'hi ha cap on pugui encabir tot el que vaig viure. Romandrà en el cor per sempre més!!!

No puc dir més, que és un orgull ser catalana, i tal i com ahir ens van encomanar; transmetem a tots i totes, el que vam viure els qui hi vam ser presents. Que les generacions que ara creixen, els meus fills Pol i Jana, per exemple, entenguin per què fem el que fem.

"I passaran els anys i vindrà l' adéu, com així ha de ser..." però amb el desig que sigui un adéu lliure en una terra que batega sense cadenes, ni opressors.

Sentir i veure el CAMP NOU ple de guerrers de la pau; de combatents per la llibertat em feia sentir immensament feliç.

No m'allargo, perquè no puc, us ben asseguro, que no puc seguir escrivint.
Esperarem la propera primavera, i amb ella caminarem cap a la LLIBERTAT!!!

"Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible" MMiP

 

  "...A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat. "

Per als qui no hi vàreu ser, us deixo dues frases de magnitud extrema.

En la part més institucional, Muriel Casals va dir:

"Sapiguem estar a l'altura del repte que ens hem marcat"

i

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força"    

I TAMBÉ LES PARAULES D'EN TITOT:

 "Tenim un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa, i aquest exèrcit es diu Cultura, i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit està arreu desplegat, a punt i armat arreu dels PPCC. I amb aquest exèrcit farem de la nostra nació una terra lliure"

                  VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!

CANÇONS O LA PRÒPIA VIDA!!!!

Sona la cançó i puc fer-me-la meva!!!
Va per a tu, perquè tot pot canviar, i veure que tot és possible!!!

Ningú pot fer-nos mal, ningú!!!

TANKA PER LA LLENGUA

Que la memòria no oblidi els qui van ser, van lluitar i van defensar la nostra llengua.
Ara nosaltres, els hereus hem de ser dignes de tan lloades personalitats que no permetrien cap ultratge envers la llengua tan estimada. LA NOSTRA. LA CATALANA!!!
Avui desenes i desenes de campanars a les set de la tarda han unit les batallades i els repics han deixat ben sonorament, que la nostra és intocable, i que ningú podrà desWERTebrar l'ànima que rau en el cor d'un poble que vetlla i lluita per la llibertat i per la tan anhelada independència!!!

Eixordidores,

repiquen les campanes

en moltes viles,

catedrals i esglésies.

La nostra llengua exalcen!

Lluís, espero que a Bèlgica t'arribi una mica el que a Valls i en moltes altres ciutats i pobles, hem sentit. En la distància, el record!!!

I el meu agraïment, a tu mestre, Dorca!!!

BONS AMICS!

Potser una mica allunyada del teclat, de tot vosaltres, però de vegades la vida ens porta a fer aturades, per després reemprendre amb més força la pròpia vida.
Vaig iniciar una escalada en solitari, i ara puc dir que ja sóc a dalt al cim.
Respiro i albiro un horitzó completament diferent, serà per l'alçada, o per tot el que he après mentre pujava que ara em permet veure´l amb molts més matisos, que abans em passaven desapercebuts.
Sé que quan faci el descens puc ensopegar i rodolar, però no em fan por les nafres perquè ara ja sé com guarir-les; sé que potser em costarà posar-me dempeus perquè tindré el cos masegat; sé que la motxilla ara força buida l'he d'emplenar; sé que el més important és sentir-se lliure i feliç; sé que tot això ho puc vèncer gràcies a la força de l'amistat, de la vostra!
Gràcies per ser-hi quan toca!!!
Sóc afortunada perquè el millor tresor, a banda dels meus fills, és que la vida m'ha permès caminar al costat de gent meravellosa, i aquells amics que un dia ens vam separar, avui ens hem retrobat.
Les mostres d'afecte i estima fan brollar llàgrimes mentre escric aquestes paraules, que no sé com disposar  perquè...      
LA VOSTRA AJUDA NO TÉ CAP ENTRADA AL DICCIONARI PER PODER SER DEFINIDA!

UN ANY MÉS

Fa anys, quan la meva àvia em parlava de la gent que celebrava els aniversaris sempre deia que fer-ne 44 era posar les dues cadires.
Doncs iaia, aquesta primavera m'ha portat les cadires que tu deies i possiblement tot el que ara visc, tots els canvis que van sorgint en aquest pas d'anar-me fent gran,  tot allò que em fa feliç o bé m'inquieta; tot allò que m'esclata un somriure o bé m'envaeix el plor; tot allò que necessito dir i ja no vull callar... Tot  ha de ser en aquest nou any.




Dues cadires, però no són tan sols per a mi, sinó també per a tu; per quan tinguis un moment t'asseguis al meu costat i em puguis contar com et va tot, sense pressa; i després per a tu, perquè riguis o ploris amb mi; i per a tu que sé que m'estimes; i per a tu que no tens mai temps i per a tu que...

Ahir, 9 de maig encetava un nou any tan ple de felicitacions, que crec que he de ser immensament feliç, per tots els bons auguris, flors, pensaments, cançons, records, butterflies... Que em vàreu fer arribar.


Gràcies per fer-me sentir tan bé en un moment tan complicat.
Gràcies per fer-me emocionar amb els vostres desitjos.
Gràcies per donar-me aquesta energia tan exclusiva i tan ben canalitzada.
Gràcies per la vostra generositat.
Gràcies per tenir un moment per compartir.
Gràcies per enfortir el meu cor i oxigenar-me per l'ascens que em porta cim amunt.
Gràcies per aquesta mà que trobo en el camí i m'ajuda a avançar.

"Allò sublim porta el sentiment de la immensitat"!!! (ja sabeu qui ho diu, no?)

GRÀCIES per fer-me immensament FELIÇ!

MÉS ENLLÀ DEL PETIT PRÍNCEP

Escriure sempre ha estat una manera d'escapar, d'alliberar el meu pensament; abans en llibretes de paper; ara, encara que cada cop menys, en aquest espai: anomenat blog.
Avui, m'ha escrit una persona blogaire, i m'ha demanat que torni a omplir aquest lloc, que tantes vegades m'ha servit per desfogar-me, per compartir les meves alegries, o els meus cabrejos; però que ara l'he sotmès a la meva tristesa, i entre totes dues el tenim abandonat.
Recordareu que estava escalant, doncs quan creia que ja era ben amunt, una esllavissada ha fet que torni a ser al peu de la muntanya; plena de nafres, gairebé sense forces per tornar a tirar amunt.
Pensant en si seure o tornar a enfilar-me, ha aparegut la força de l'amic que vetlla, malgrat no tenir-lo a prop, i m'ha donat coratge, tot i que ell creu que no és ningú per traspassar-me´l. I amb aquest gest entre paraules, he pogut tornar a tirar amunt. Gràcies Jordi D.!!!
Però també gràcies a les meves butterflies, Filo i Arantxa, pels vostres whatsapp que em donen força per començar, esmolant un somriure matiner, i a tu Lídia (Tommy):  gràcies a l'Eladi que fa d'intermediari amb qui li costa entendre que vull pujar fins a dalt al cim i ho vull fer sola; gràcies a les meves companyes Montse, Nuri, Anna M, Elisenda i Lluís i també a tu, Candelín per ser-hi;  gràcies a tu PETIT PRÍNCEP que amb les teves lliçons "t'agraeixo que m'acceptis tal com sóc. Amic meu, et necessito com un cim on es pot respirar"

 Així de la mà de tots vosaltres, i d'aquest Petit Príncep que algú m'ha regalat,  i que la llibretera Júlia, ha silenciat el seu nom per tal de preservar -ne l'anonimat.
Us dono les gràcies a tots.  

"Trobem fàcilment amics que ens ajuden; de mica en mica formem part d'aquells que es mereixen que els ajudin" 

"Per això amic meu, necessito tant la teva amistat" 

"Em cal un company que més enllà de les disputes de la raó, vegi en mi el pelegrí d'aquell foc" 

Així, que torno a pujar amb l'empenta que em doneu i amb les cites del Petit Príncep, desitjo homenatjar aquest gran llibre que ha celebrat 70 anys. 

"Sens dubte quan un viatja, vol evadir-se en la distància. Però la distància  no es deixa trobar. La distància es crea. I la fugida mai no ha portat enlloc"  

"I no dono gens d'importància al fet de comparar entre sí les fórmules que expliquen la felicitat. La vida és el que és"!!!

"Només estic unit a qui em lliuro. Només estimant comprenc a qui m'acosto. Només existeixo en la mesura que bec de les fonts de les meves arrels"!!!

I ara acabo amb una imatge entre la meva filla i el Petit Príncep, des de l'escola també vam celebrar l'aniversari d'aquest personatge que sempre és al nostre costat, tot i que no es veu, ni se sent, perquè en ell rau la meravellosa afirmació "L'essencial és invisible als ulls"!!!

Que la nostra missió sigui assolir la felicitat!!!

SENTINT LA VIDA!

Bé, vaig escalant, però en l'ascens, m'he aturat. I res més sorprenent, que trobar-me persones fantàstiques per compartir un dinar, un correu electrònic, un wz, o un sopar i uns gintònics.
Increïble l'energia que he pogut carregar, per seguir pujant. I res passa perquè sí!
 Noies, aquesta va per vosaltres.
Bé, només entrar sonava, per tant, de ben segur que era una dedicatòria que anava molt ben dirigida i canalitzava tota la força que ens vàrem intercanviar.

Les esperes no són bones, la vida és per viure-la!!! Fantàstiques!!!

Butterflies, per tot i més!!!