CAN HIPPIE HOME

Aviat arribaran les festes de Nadal, i sovint ens trobem la incertesa de no saber què regalar a les persones que estimem; aquest any hi ha un espai on cercar un detall original i artesanal és possible; CAN HIPPIE HOME.
Us convido a tombar, de moment pel facebook https://www.facebook.com/canhippiehome (els qui no teniu facebook, us deixo un tast d'imatges perquè us en feu una idea)-
La Marta i el Jose, el Jose i la Marta, aquest tàndem d'amics, als qui estimo i desitjo que tinguin molta sort. Són artistes i s'ho valen.
Així, que amics, aquí a CARPE DIEM, sentim el batec d'aquest projecte i el compartim.

PETITS DETALLS QUE SÓN GRANS REGALS!!!

M'ENCANTA!!!https://www.facebook.com/canhippiehome

ROGER & NATÀLIA

Caminant al llarg d'un any sota l'aliança que es us vàreu prometre, el dia 16 de novembre de 2013; entro en aquest espai tan meu, i tan vostre, per compartir un aniversari molt i molt especial. El primer any de casats; dotze mesos que ens han permès viure moments de màxima intensitat, el darrer amb el comunicat de l'arribada el proper mes de març, del nostre ja estimat, Àlex.

El dia 16 de novembre va començar gris, plujós, ple d'adversitats meteorològiques, però poc preveia la lluminositat que esclataria en unes hores, malgrat entestar-se la pluja a ser convidada de la celebració. Endarrerint l'entrada, esperant que l'aigua cessés, va començar la cerimònia en la petita i acollidora església de Santa Maria de Tamarit on hi vàreu dir: el vostre "Sí". I aleshores tot va fluir, a fora el temps no canviava, no hi havia treva amb el sol, però a l'interior de cadascú de nosaltres brollava la felicitat de veure-us somrients, i sobretot irradiant una bellesa natural, pròpia d'aquells qui estimen i veuen en llur parella, el seu univers.
Personalment, ser entre la família Climent em va fer viure molts moments d'emoció; imagineu-vos doncs la que van sentir tota aquesta gran família, que en aquest dia celebraven el primer enllaç dels hereus d'aquesta nissaga.
Avui, les meves paraules volen esdevenir un regal en nom de tota la família, però especialment, Roger, arriben del cor del teu pare, que es complau en veure que has trobat una dona extraordinària amb la qual has emprès un vida en comú, la teva estimada Natàlia.
I al mateix temps, us vull fer arribar la meva estima, i agraïment perquè en aquell dia vaig ocupar un lloc molt especial, honorant el record de la mare; la seva absència era present; la recordem i parlem d'ella, en el nostre dia a dia, perquè romangui per sempre entre nosaltres.
Moltes felicitats, Roger, Natàlia!

 

"ESTIMAR significa abstreure´s. Arriba un moment(...)que el que t'uneix amb la teva estimada no és aquest gest seu o aquell altre, ni aquest detall, ni aquesta paraula que pronuncia o aquella altra, sinó la teva estimada mateixa" A.Saint-Exupéry

US ESTIMEM!

9N VOTARÉ PER TU

Un minut d'imatges que emocionen, que fan sentir aquesta necessitat immediata de portar a terme un acte que se´ns nega; un acte que hauria de ser un gest natural i senzill d'un poble que viu en democràcia; però no és així.
Em remeto a les paraules que emprava en Quim Masferrer, cada cop que tancava la visita en algun poble de Catalunya, en el programa "El foraster". Gent de Catalunya, vinguts de fora, nascuts aquí: "Sou molt bona gent"!
 Demostrem aquesta vàlua, i diumenge a les urnes deixem el nostre "SÍ-SÍ"!!! 
           
"Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible"


Cadascú de nosaltres votarà, per ell; també pels fills, o néts, o veïns, o tal volta pel record d'aquells qui un dia varen voler veure aquest pas, que ara ens apropa cap a la porta de la nostra llibertat.
Per tu pare, per tu Xavi, per tu Carlos, per tu Maria, per tu Josep, per tu Pilar, per tu iaio, iaia, per tu TONI, per cada "TU" que forma part del nostre llegat.

NI UN PAS ENRERE!!!

ARA ÉS L'HORA!

LA LLETRA V

Quant temps esperant sentir-me amb ganes per reemprendre les meVes entrades al blog, soVint mil coses a dir, però sense ganes de fer-ho. Per què? CanVis que Volen un espai de reflexió; Voluntat per millorar i sobretot energia per Viure.

AVui, i arran de la mort del rumbero Peret, em decideixo escriure; potser perquè no s'entén la Vida sense la mort. Així que aquí deixaré el meu petit homenatge a un home que Vaig Veure amb el rostre cansat, amb un pas feixuc que s'endinsaVa al Ventre d'un escenari al Pàrquing Vell de Valls, era la primera nit del solstici d'estiu; el públic Va quedar sorprès, i després d'un parlament anunciant que no podria fer l'actuació que ell Voldria perquè acabaVa de sortir de l'hospital aquella mateixa tarda, es va asseure i acompanyat per tota una gran família, Va conduir l'actuació però des d'un segon pla, malgrat ser ell la figura central de tots els cantants i músics.
Després la notícia de la seVa malaltia i ahir el seu adéu. Però el que més m'indigna és que hi hagi un titular que parli de la mort del "Rumbero separatista"! Quanta ignorància, quanta maldat en tots aquests personatges que pul·lulen i enVerinen el bon fer de la gent; tal i com Volen fer-ho el proper 11 de setembre, i ja no parlo del 9 de noVembre!


                                                       BON VIATGE, PERET!

 

La foto no és manlleVada, i no té massa bona qualitat, però és meVa!!!

I mentre, la Vida aVança i permet fer-nos sentir al món. Som un poble que clama llibertat, i des de la meVa ciutat, Volem mostrar la nostra lletra, la V.

Sí, Sí, la V de:

VALLS

&

VÈNCER

VOLUNTAT

VALENTIA

VOLAR

VIURE

VEURE 

LA VICTÒRIA 

  

que entre tots traçarem pels carrers del Carme i St. Francesc, el dia 6 de setembre a les 19.14.

Jo hi seré, i tu?

Vingaaaaa, a Valls,  i a Barcelona, i a cada racó de casa nostra:

 T

 

                                         Tothom al carrer a cercar allò que ens pertoca!!!

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

ELS TEUS 50, XAVI

Que agosarats podem ser els humans pensant que podem planificar la vida amb tanta antelació; vaig creure que per llei de vida podríem celebrar el teu 50 aniversari, i et prometí que ho faríem amb una gran festa. Avui i des de farà quatre anys, aquesta promesa es va esvair! Se´n va anar amb tu, tot i que jo la tinc molt present; com t'hi tinc a tu!

Encetaves el mes de març d'un any de traspàs, per poquet no arribes el dia 29, crec que t'hi esqueia, perquè és un dia poc usual en el calendari, especial i autèntic, com tu; però vas preferir començar el mes, era diumenge, i amb una força gegantina vas arribar al cor de casa.

Aquest dissabte celebraries 50 anys, Xavi, però ja no hi ets. I t'enyorem molt; i enyoro no haver-te dit que t'estimava. Aquelles paraules que hauríem de dir-nos més sovint, i mantenim tancades en el pensament; se sobreentenen però cal sonoritzar-les de tant en tant, perquè enforteixen l'esperit.

La vida és tan efímera, i plena de canvis inesperats que ens alteren per sempre la nostra rutina. De vegades són sorprenents i fantàstics, només faltaria! Però d'altres són destructius i cruels.

Quan reps la sotragada, i t'aixeques, és quan t'adones que fas tard; que mai hem de posposar el que tenim pensat fer; mai hem de creure que ens queda molt de temps; mai hem de pensar-nos que som amos del temps, perquè únicament en som fills. Cal aprendre a viure el moment, i planificar el present amb il·lusió perquè és la millor garantia per a un futur excel·lent, Horaci ja ho deia!

Xavi, un any més brindarem per tot el que ens uneix; i a la nit, una vegada més estirarem els 

braços per tocar aquest estel que ens il·lumina, i que ens dóna força; aquest estel que ets tu!!!

Sovint quan sento el vent, penso en tantes coses que no únicament les coneixia Èol, sinó que nosaltres les vàrem compartir i en vam ser còmplices; i ara amb aquesta cançó m'emociono, et recordo i evoco tot allò que hauríem pogut fer, però la vida és així...
Això germà meu, no només ho sap el vent!

FELICITATS, ESTIMAT!!! 

LES SENYORES DE L'ANELL

De sobte, ella digué que aquell anell era una meravella; l'altra captà la força de la paraula i la intensitat en què clamava, la bona amiga, poder-lo portar en el seu dit. Indirectament el pensament recorregué i travessà l'ànima de la companya, que sabia sobradament, que aquell anell era molt bonic i que la seva "germana d'ànima"n'havia quedat presa. Passaren mesos, i un dia, una capseta sorprengué de manera inesperada a l'amiga. "Aquí tens el teu anell"!!! Totes dues van portar un anell fet a mida, i de semblança incomparable.
Però la història no es tanca aquí: aparegué la tercera ànima. La força de totes tres va més enllà, i no és per l'anell, sinó per l'aliança, per la complicitat, per l'amor i per l'amistat que PER SEMPRE s'ha forjat en els seus cors.
Així són les senyores de l'anell!!!

MOLESKINE. VIOLANT LLOPIS

Estimats amics blogaires us apropo un regal de reis que pot fer-se efectiu en qualsevol data; en qualsevol indret; en qualsevol racó de qualsevol lloc del món. Es diu MOLESKINE.
Moleskine de Jordi Cervera és un tast de teatre de proximitat, teatre cinematogràfic, viu, intens i colpidor.

Amb aquesta introducció us vull presentar una actriu vallenca: la VIOLANT LLOPIS que ja de ben petita reflectia en els seus gestos, en la seva mirada, en la seva manera d'expressar fets quotidians, una essència pura i clarament artística.
La conec des de petitona, i la recordo a l'escola com una nena desperta, alegre, extravertida, riallera, ... i així podria anar afegint tots els adjectius que us pugueu imaginar. Us puc garantir que amb el pas del temps s'ha anat consolidant com una gran estrella de la interpretació, i tot allò que despuntava de menuda era el que avui és, la seva elecció de vida, lligada al teatre; no podia pas ésser d'altra manera. Sempre ho vam dir, que ella era d'una pasta diferent, la pasta del qui neix sent artista.
Ara, arriba amb la força d'un monòleg, d'uns quinze minuts de durada, on la protagonista es clava en cadascun dels espectadors que no seuen en cap sala convencional, no hi platea, ni grades ni llotges...Hi ha cadires en un espai petit, on el silenci es trenca amb les paraules que brollen de la noia que narra, crida, plora, lamenta: l'amor i la mort; l'amor i l'odi; el desesper i l`esperança; la solitud i l'amargor; el rebuig, la traïció i l'acceptació de la vida que ha viscut.
Descobrir la veritat en determinades ocasions ens porta a pensar en la mentida i l'engany que ens fan més suportable el dia a dia i poder viure sense l'angoixa que desvetllen els secrets contats massa tard.

Bé, nosaltres la vàrem poder veure a Bràfim, i la posada en escena, era una evidència més de qui és la VIOLANT LLOPIS. Una artistassa. Ara us toca a vosaltres descobrir-la!!


Amb aquest regal us desitjo un MOLT FELIÇ ANY!!!



Per qui tingui curiositat us deixo aquests enllaços:

DOSSIER MOLESKINE http://usuaris.tinet.cat/xlg/vl/pdf/DOSSIER_MOLESKINE.pdf

VÍDEOS:

CAL GARRIGA, BRÀFIM: https://www.youtube.com/watch?v=8Ww5h08TbOI 
AL SAFAREIG, VALLS.  http://www.youtube.com/watch?v=pT7KqyTNO_M
CICLE QUARTS DE TEATRE, REUS: https://www.youtube.com/watch?v=XPCp6L2KXwY


Reportatge de TV3 Comarques, dilluns 2 de desembre. Moleskine a partir del minut 6:35 http://www.tv3.cat/videos/4792951/TN-Comarques-Tarragona-212

 
    contacte: 

    Iolanda López ( Violant Llopis )

    violantllopis@gmail.com
    www.violantllopis.com
    www.facebook.com/teatreMoleskine

              Hi ha qui creu que els somnis, somnis són. D'altres caminen en la nit, perquè a l'alba els somnis siguin una realitat; gràcies al treball, l'esforç i la tenacitat per arribar ser el que hom desitja. VIOLANT LLOPIS n'és un exemple!!!
MOLTES FELICITATS!!!!