LA QUINTA DELS FELIÇOS

Compartir amb vosaltres les meves emocions, els meus sentiments, les meves vivències és quelcom que em complau moltíssim, i avui el que us explicaré és sentiment en estat pur. Ahir, divendres 17 de juny, no va ser un dia més de la setmana,va esdevenir el dia que acomiadava els meus alumnes, aquells amb qui comencí un curs molt complicat després de la pèrdua del Xavi, aquells que em feien somriure malgrat tenir el cor entristit; però sabia que calia seguir, i ells em donaven alenades d'il·lusió.
Així, que el curs ha anat avançat, i arribà el moment de dir: "Avui és el darrer dia al col·legi, aquell que us ha vist néixer i créixer, amb el qual heu descobert moltes coses, i que formarà part de vosaltres i nosaltres per sempre".



Així, que després del pati, em tocava a mi, anar a 6è, i a mesura que m'apropava a la meva aula, sentia un silenci, que ja em feia preveure que alguna n'estaven fent. El cor em va començar a bategar amb un ritme més accelerat, i mentre pujava les escales, poc podia imaginar que a l'obrir la porta, trobaria tota la classe al mig apinyada, i sostenint una lletra cadascú que en conjunt deia "T'ESTIMEM LÍDIA" i la pissarra que ens ha acompanyat tantes i tantes hores, plena de missatges, que no cal que us detalli (no vaig poder contenir l'emoció, i les llàgrimes van començar a brollar, perquè no vaig poder ni voler aturar aquella sensació. Ells, a poc a poc van anar baixant aquelles lletres, i el seu plor va començar. Déu meu ploraven perquè no volien marxar! Per trencar el gel, vaig fer el comentari que podíem fer-los repetir, però no va servir de massa. Després un regal sobre la taula, ben embolicat i quatre frases:
- Persones com tu fan que el món sigui millor.
- El record és l'únic paradís del qual no podem ser explulsats.
- Cada nou amic que guanyem en la carrera de la vida ens perfecciona i enriqueix, més pel que ens descobreix de nosaltres mateixos que pel que ens dóna d'ell mateix.
- Que no s'apagui mai la màgia!!!
Passaran els anys, però aquest moment romandrà en mi, per ser un curs realment especial
i ple d'humanitat; per donar-me el seu afecte i comprensió, per sentir-los tal i com són sense rivalitats, tolerants i respectuosos; per ser nens i nenes feliços, d'aquí el nom que van escollir per identificar-se "La quinta dels feliços".
Aquesta ha estat la meva classe, amb la qual compartiré aquests tres dies darrers a les colònies, i tancarem una etapa amb un regust dolç i tendre.
No vull semblar pedant, ni pretendre ser la mestra perfecta, perquè tinc les meves rareses i imperfeccions; però en la nostra feina, trobar-te un gest d'aquestes magnituds, fa que la meva vocació es reafirmi.
Aleshores per trencar el clímax de tristesa, vam anar al pati. Al cap d'una estona em van cridar que anés a la classe, i novament em tornaven a sorprendre. Una cadira amb el meu nom, i tots entonant aquesta cançó que us deixo perquè la compartiu amb mi, i tanqueu els ulls i us imagineu quin regal més autèntic, sentir en la veu de 25 persones aquesta bonica cançó, que jo no havia sentit mai; però us ben asseguro que no l'oblidaré.

Les fotos les vaig fer després reconstruint les escenes viscudes, perquè era tan bonic que a banda de perdurar en el record, volia que quedés imprès en imatges per sempre.
GRÀCIES, QUINTA DELS FELIÇOS"!!!

TUBI, LLUITA UNA VEGADA MÉS

Us vull apropar una història dura, real i que és el reflex de la vida.
Una dona que s'identifica amb el Che, per la seva lluita, per la seva causa, per la seva terra i la seva gent. La Tubi és una guerrillera de la vida, que no para d'aturar cops molt més durs que bales.
Demà, aquesta dona valenta com poques n'he conegut, s'enfrontarà a una nova intervenció quirúrgica, per tal de combatre aquesta merda, que coneixem amb CÀNCER. És el tercer que pateix, i diferent. Ella no defalleix, i després del diagnòstic, de fa dues setmanes, ha demanat pel face, que tinguem un pensament positiu i ple d'energia per a ella. Molts de vosaltres no la coneixeu,però en aquest cas, el que menys importa és si la coneixeu o no.
Demà, us convido que envieu la vostra energia a la TUBI,i com ella diu: "no vull pregàries perquè sóc atea, però necessito que penseu en mi".
Tubi, jo estaré amb tu, i una espelma cremarà perquè puguis vèncer novament aquesta malaltia, i ben aviat reemprendre la teva vida. Ja són massa intervencions, patiments, teràpies, i això no hi ha qui ho aturi o qui vulgui aturar-ho.Per què tants càncers???
La nostra província viu incomptables casos de gent afectada per aquesta mutació, que moltes vegades és letal. Aquest silenci, fa molt de mal, tant que mata!!!

Des del meu espai, CARPE DIEM, sé que tu aprofites tots els moments, però ara cal que la vida te'n pugui oferir de nous per seguir amb la il·lusió que vius cada instant, i la força que transmets als qui tens al teu costat.
Mentre jo escric, sé que estàs patint, i aquesta nit serà llarga, però no defalleixis.
Ahir encara va tenir l'alegria de celebrar la victòria del Barça, un altre en el seu lloc, estaria lamentant-se.
Amics, no us demano res que costi gaire; potser demà serem nosaltres els que lluitarem per sobreviure; per tant, penseu en la TUBI!!!
TUBI, DEMÀ TOTS AMB TU!!!! (Dr. Barrios no ens falli!!!)

EL FILL DEL MESTRE!

Avui aquest post té un doble significat, i una doble dedicatòria.
L'escric principalment per a la Suli, perquè amb ella vaig descobrir un cantant que no sabia que existia:El fill del mestre.
Un dia entre tots els correus electrònics, va aparèixer una petició per part de la Suli perquè votés el Fill del mestre en la convocatòria del Disc català de l'any 2007 de Ràdio 4. Primer vaig pensar, i aquest qui és??? Però fent cas de la seva recomanació , vaig escoltar-lo i acte seguit vaig entrar; el vaig votar. I per què? Doncs perquè era diferent, era natural, era sensual, i tenia quelcom d'especial, i m'agradava.
Així, que vam ser molts els que el votàrem ja que aconseguí trobar-se entre els 10 finalistes , tot i que els guanyadors van ser uns altres.
I ara, des d'aquí us vull apropar aquest artista que el dissabte 2 d'abril s'acomiadava en un concert privat a casa de la Suli. Crec que hi ha poques coses que puguin ser tan autèntiques com aquell vespre asseguts al menjador de casa de la Suli i del Jordi, escoltant en directe, i gairebé tocant-lo amb el meu peu, perquè entengueu com era d'íntim.
Ens deia adéu com a "Fill del mestre", un nom que l'ha acompanyat des de sempre i que ara ha decidit tancar aquesta etapa i seguir com a Gasion, el seu cognom; per tant l'essència serà la mateixa, però molt més personal perquè el nom que l'ha donat a conèixer era de préstec, ja que provenia d'una cançó d'en Sisa.
De la seva trajectòria musical en destaquen 3 discs:
L'any 2006 va gravar el seu primer disc "78" (l'any que va néixer), com a El Fill del Mestre.
El 2007, el segon: "Aquella estranya mania de creure en la vida".
I el 2010, el tercer :"Ha calat foc a la casa".
Amb aquest darrer treball conclou la seva trajectòria amb el nom "El fill del mestre" que és com nosaltres l'hem conegut fins ara, i a més el títol del seu darrer treball fa incís al Fill del Mestre de Sisa, que en la cançó diu: "El fill del mestre ha calat foc a la casa"; i així amb Sisa com a punt de partida també ho fa com a punt d'arriba d'una etapa.
Suli, ens has fet conèixer el Jordi Gasion, aquest músic nat Alpicat, amb un accent inconfusible de la seva terra; amb aire de rebel i apassionat, que toca la guitarra, l'harmònica, i canta a la vegada; que emociona amb cançons com "Cançons de bressol" al primer disc, i "Omaita" al segon, per esmentar-ne algunes.
La seva música arriba i et desvetlla emocions!
Amb la seva veu i amb la teva generositat en convidar-nos a casa teva, vàreu convertir una tarda de dissabte, d'aquelles que passen sense ni pena ni glòria, en una tarda gairebé màgica. Gràcies per un capvespre autèntic, diferent i molt especial.
Mentre vivim atrafegats, necessitem trobar escapaments per alliberar les cabòries, renovar energies i fer-nos sentir més vius, perdent les pors i assolint reptes que, abans eren impensables.
Per a tu Suli, per ser la "fan" més incombustible que conec del Gasion, perquè ets una molt bona persona i perquè potser com que totes dues som "taure" i tenim moltes històries que ens lliguen, necessito dir-te per escrit "mil gràcies"! PER QUÈ, em diràs? Doncs perquè vull!!!
I concloc desitjant a en Gasion molts èxits i molts moments per seguir compartint. Segur que amb la Suli en seran molts més!!!

Us deixo un vídeo del moment que vam viure aquell vespre. Increïble i irrepetible!

EN POLÍTICA NO TOT S'HI VAL!

Estem a les portes d'una nova etapa electoral, i cada partit treu o escull els seus millors candidats per tal d'aportar el bo i millor per la seva ciutat, fins aquí suposo que tots estareu d'acord amb les meves paraules. També crec que les persones que volen vincular-se en determinats partits ho haurien de fer pel sentiment d'estima a la seva ciutat i no pas pels guanys que n'obtindran si aconsegueixen alguna regidoria, amb dedicació exclusiva, òbviament. La política s'està convertint en aquell lloc de treball que molts busquen i procuren no retornar al seu, si és que en tenien , perquè els guanys que n'obtenen són molt més sucosos. Quina llàstima!
El que no entenc, i que em perdonin si molesto algú, és que la senyora Mansilla faci aquestes declaracions que he extret de la notícia que apareixia al delCamp.cat, dient que deixa tots els càrrecs comarcals i locals per dedicar-se únicament a la delegació d'Interior. Aleshores, la meva pregunta és: què hi fa al lloc número 2 de la llista de CiU de Valls; si plega, no acabo d'entendre que es torni a presentar. O bé, després al cap d'un temps, dimitirà i així les llistes es mouran i podran entrar altres persones. Diríem que és una estratègia política, basada en l'engany, al meu entendre.
Si jo vaig errada, que algú m'ho expliqui, que potser aleshores ho entendré, perquè ara de moment la meva única reflexió, és que en POLÍTICA NO TOT S'HI VAL!!!.
A continuació us deixo un fragment de la notícia que m'ha portat a escriure aquest post.
http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=15292#.this
Guillem RS - Valls (Alt Camp)

11 de març de 2011

"El Diari Més, en la seva edició d'aquest divendres, publica unes queixes anònimes d'alguns militants de CDC de Valls per la quantitat de càrrecs que acumula Carme Mansilla i el sou que retribueix la política vallenca. Mansilla és la nova Directora Territorial d'Interior, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, regidora de l'Ajuntament i membre del consell d'administració d'Unnim. Tot i així, la convergent va anunciar que el proper 22 de maig deixarà totes les responsabilitats a l'ens comarcal i a l'Ajuntament per dedicar-se només a Interior."

LES HORES

Sembla que era ahir, que maleïa el canvi d'hora del mes d'octubre, i ara ens trobem novament al canvi que ens portarà aquelles tardes llargues de llum; passejades fins més tard; sortides per la Verneda fins a Masmolets, suant la samarreta, si el peu ho permet; sopars un xic endarrerits perquè haurem estat jugant a "les pedretes", un lloc privilegiat per molts que tenim fills i necessitem un espai perquè terregin, es mullin, corrin, xutin, conversin...
Demà matarem una hora, no la viurem, perquè de2 a 3 les busques faran un gir de 360º, però no amb 60 minuts sinó en qüestió de segons, i per tant s'avançarà el temps. L'únic temps que transcorre sense viure´l.
Hi ha qui opina que no serveix de res, que ja ens podríem quedar sempre amb la mateixa. Jo dic que no, que la canviïn, i tant de bo pogués allargar-se tot l'hivern i tenir més claror.
De vegades parlem del temps, i titllem les hores amb qualificatius ben diversos ( hores mortes, hores crítiques, hores eternes, hores efímeres, hores baixes, hora punta, hora intempestiva, primera hora, fer hores, hora extra, tocar hores, hora santa, mala hora, hora festiva...)
Us convido a deixar qualsevol comentari o expressions relacionades amb les hores. Jo he fet un tast del què pot donar el concepte: HORA.

Per totes les hores que compartirem en aquest espai virtual!!!

LA PRIMAVERA

Ja fa dies que el sol ens aporta una llum que anuncia que ben aviat deixarem enrere l'hivern. Una estació necessària, però que a mi particularment em deprimeix molt; les tardes tristes, llargues, fredes, fosques... Serà que sóc terriblement mediterrània, i necessito alimentar la meva ànima amb la llum, l'escalf i l'alegria del bon temps; tot i que sabem que no hi ha cap estació ni millor ni pitjor, són únicament les circumstàncies que vivim, les que realment les converteixen en especials, o en devastadores.

Avui, acaba un cicle, i demà n'encetarem un altre; sense conèixer que ens oferirà. De vegades, esperem amb il·lusió que arribi, però el que ens aporta no és el que desitjàvem.
Des d'aquí m'agradaria que fos plàcida, sense res que la pertorbés més del necessari; però "qui lo sa". Tots anem en aquest tren, que de vegades s'atura en estacions que no toca; o que equivoca el rumb i ens condueix per túnels llargs i foscos, malgrat que fora brilli un sol intens.
Des d'aquí un desig per compartir amb tots vosaltres: que la primavera ens faci sentir vius i aprofitem cada instant, assaborint les bones estones amb els amics, amb la parella, amb els fills, i també, en solitud amb nosaltres mateixos!
No sé per què, però aquests dies, buscant aquesta cançó, vaig pensar en la primavera. I desitjo que els països àrabs puguin viure-la en llibertat, i nosaltres, els catalans també!

SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE. SQM

De vegades ens cal demostrar que som solidaris fent donatius, participant en maratons, esmorzars, dinars o sopars ... per recaptar euros per una bona causa, no dic pas el contrari. Però, aquesta vegada, no hem de fer res de tot això, només deixar la nostra firma en la pàgina que us adjunto:
http://www.peticionpublica.es/?pi=vidasana
i aconseguir que la SQM es reconegui com a malaltia, perquè és injust que les persones que la pateixen estiguin excloses del món, perquè no té més paraula que aquesta: EXCLUSIÓ TOTAL.
La malaltia, depenent del grau que es tingui, actua de maneres molt diverses, fins i tot convertint el teu propi habitatge en la presó més neta del món, com es referia, el periodista Juan Luis Sánchez, en un article sobre els afectats de SQM.
Ens podem imaginar que avui, ens dutxem amb sabons, ens perfumem amb cremes, desodorants, colònies, ens posem roba plena de suavitzants, espergim ambientadors per matar olors... i de cop i volta, sí, d'avui per demà, aquestes olors et maten; t'impedeixen respirar, menjar, escoltar música, prendre el sol, fins i tot, no pots ni anar a un hospital perquè aquella olor seria letal per al teu organisme. Què fas amb la teva vida? Qui t'ajuda? La primera cosa és prendre't per desequilibrat i enviar-te al psiquiatre o psicòleg.
DONCS NO, AMICS, això té nom, es diu SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE.
He conegut l'Eva Caballé, ella viu tancada i allunyada de la seva vida anterior; persona activa, emprenedora, treballava en el món de les finances, cantava en un grup, i un maleït dia, tot se li gira, i l'ofega. Si voleu podeu entrar al seu blog (http://nofun-eva.blogspot.com/)Si us interessa el tema, també ha escrit un llibre:"DESAPARECIDA. Una vida rota por la Sensibilidad Química Múltiple".Publicada per l'editorial EL Viejo Topo.
Ella, és un exemple, dels molts que la pateixen, que actualment són un 5% de la població.
Així, que aquí teniu la meva petició, signeu, si us plau!!!
Qui ens diu, que estem exempts de patir-la algun dia? És hora que es reconegui i que aquests malalts se´ls tracti amb dignitat, i no com a leprosos que han de viure aïllats de tot i de tothom.
Jo ja ho het, què esperes tu?