dilluns, 16 de febrer de 2015

EL SOMNI DE LA JANA

Petits detalls que fan que la vida sigui més bonica; com la rosa que va captivar la meva filla, aquell dissabte de desembre, asseguda a platea, i escoltant la veu de l'Elena Gadel que personificava la rosa. Aquella flor que romania en el planeta del Petit Príncep, i que ell en la distància aprenia a estimar, i alhora, comprenia el què era l'enyorança!
La Jana va ser, per una tarda, la rosa!!!
Feliç de veure-la tan contenta! Va cantar la cançó, tot i que era play back, i en acabar, les llàgrimes van brollar del seu cor, perquè l'emoció havia vençut la disfressa; el sentiment sincer, era l'evidència més clara, del què la Jana va sentir: l'alegria de saber-se feliç!!!

Gràcies Bel, Aida (pel vestit que heu confeccionat, Teixits Cortès), a la Candelín (Floristeria Freixa, per regalar-li la diadema de la rosa) i a la Rosa (Perruqueria El Vent, per convertir en rínxols els seus cabells tan estirats). Cadascuna de vosaltres heu contribuït a fer realitat el somni de la petita Jana!!!

Amics del musical del Petit Príncep heu travessat els cors de molts i molts espectadors, i això ja és per sempre.
Gràcies!!!



13 comentaris:

  1. La veritat és que anava ben guapa, però desconec el musical aquest i la personificació de la flor del petit príncep. El que no sé si li agrada tant és que li facin fotos, fa cara de dir 'encara no, mama?'.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. XeXu en aquesta no protestava perquè va ser la primera; més endavant sí que va ser com dius tu!!! Li agrada molt que li facin fotos, és molt presumida!

      Suprimeix
  2. A la meva filla quan era petita també li agradava vestir-se de llarg, i quan més teatral millor.
    A aquesta edat la mainada entra dins del personatge amb molta intensitat. I sembla que les nenes més que els nens.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La Jana sempre es vol vestir, i es posa les meves sabates, les meves gorres, foulards, li encanta el món de l'espectacle. Les nenes, realment són més de la faràndula,

      Suprimeix
  3. Segur que ho volia? fa més cara de dir que es cosa de la seva mare que no pas seva...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ui Pons, la Jana és molta Jana; ja m'hauria agradat estalviar-me tot aquesta despesa; però la seva insistència va fer que m'hi aboqués. I no puc negar que em vaig sentir feliç de veure-la tan contenta, encara que potser la imatge no ho pugui arribar a reflectir!

      Suprimeix
  4. Tantes hores de feina....han valgut la pena. El resultat és molt bo

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Joan! Estem tots molt contents del resultat, i de tot el que ens queda en el record!

      Suprimeix

  5. Paga la pena la feina feta. Fa goig de debò!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Jordi! El més important s'ho queda ella; l'emoció del moment i que forma part dels nostre tresor intern. I saps una cosa, veure com s'implicaven totes les persones que ens van ajudar a fer realitat aquest somni, és molt gratificant. Tots vam quedar tocats per la màgia de la rosa!!!

      Suprimeix
  6. Als meus néts "El Petit príncep" els hi va agradar molt també. Estaven entusiasmats.
    La Jana està preciosa amb la seva disfressa. Segur que va ser molt feliç de veure acomplit el seu somni. Un dia que mai oblidarà.

    ResponSuprimeix
  7. Gràcies Glòria! El més important en la vida, és sentir-nos feliços! Penso que passaran els anys i aquesta disfressa passarà al seu àlbum dels millors records!!!

    ResponSuprimeix