NOSALTRES HI VAM SER!!!

Em resulta extremadament difícil, escriure el què vam sentir; potser per aquesta raó, he esperat un dies per poder posar paraules a unes emocions, a moltes emocions.
De vegades ens sorprenem del què som capaços de fer. Aquest 11 de setembre va ser-ne una mostra col·lectiva; un poble unit, clamant a l'uníson: INDEPENDÈNCIA!

"Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen, 

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny, 

més lluny de l'avui que ara us encadena..."

Aquests versos formen part del meu record del 10J de 2010, amb Kavafis, acomiadàvem el meu germà en el seu darrer trajecte, i vàrem escollir un fragment del "Viatge a Ítaca", era una manera de constatar moltes coses. Els meus bons amics, ens van acompanyar, malgrat el meu prec que anessin a la manifestació i recordo que l'Andreu Fernández em va  dir: "Avui, toca ser aquí, tant de bo, aquesta manifestació fos l´última, però de segur que en la propera, hi serem". I així, ha estat, l' 11 de setembre de 2012, podem dir: "Nosaltres hi érem". Amb una il·lusió que es respirava per tots els racons; tots érem el reflex del mateix.
Ens atansàvem a la Diagonal, i només es veien autocars, de tot arreu, i gent caminant amb estelades, samarretes, barratines, gralles sonant, batucades clamant independència.... Uffff, se´m posa la pell de gallina!!!
Amb serenor vàrem anar avançant, fent de la marxa un moment únic; amb els somriures; amb la paciència d'un amant quan espera; amb l'orgull de pertànyer a una terra, "la més ufana sota la capa del sol"; amb respecte; amb càmeres captant cada moment,; amb actors pacients complaent-nos amb un "retratu"; amb abraçades plenes de complicitat; amb vídeos que immortalitzaven cada gest, cada cant, cada mostra que entre tots escrivíem una nova pàgina en la història de Catalunya, i TOTS n'érem els artífexs.
Ser allí, al mig, em feia sentir petita perquè érem taaaaaaaaants; però, gran alhora, perquè anava acompanyada dels millors, i amb ells sé que hem tatuat en la nostra ànima aquesta diada. Passaran els anys, i nosaltres seguirem recordant aquell jorn que ens va conduir a la llibertat, almenys aquesta és la nostra esperança.
Vam cridar perquè volem viure en un estat propi, i ho vam fer per nosaltres, pels nostres fills, i també per aquells qui un dia varen treballar per aquest país, que ja no hi són i d'alguna manera la seva llum,  il·luminava les nostres estelades. També ho vam fer per encàrrec, per tots aquells amics, que per moltes circumstàncies no van poder venir, però des de casa, s'emocionaven i envejaven poder ser-hi.
Tots ho hem fet possible, ara resta esperar com avança aquesta marxa, i quan calgui fer un pas endavant, els nostres polítics sàpiguen conduir la veu d'un poble pacífic que demana el que li pertoca.
Aixecar la mirada, i veure constantment onejar estelades, és indescriptible, i amb una serenor que fins i tot, jo, que sóc una mica revolucionària, trobava exagerada.

Durant uns instants, vaig intentar comunicar-me amb el Ferran, però la remor dels qui m'envoltaven, no em deixava sentir-lo; m'hauria agradat trobar-te!
Sé que molts de vosaltres també hi éreu, així que tenim en comú un record únic!
Finalment, quan vam donar per finalitzada la marxa, ens vam asseure, i vam votar:
Voleu que Catalunya sigui un nou estat d'Europa; I aleshores vam aixecar les cartolines verdes, en un acte molt íntim!!!!

QUÈ VOL AQUESTA TROPA? CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA
QUÈ VOL AQUESTA GENT? CATALUNYA INDEPENDENT

Que no quedi en un crit. que no resti en l'oblit, que el pas que vam fer ens obri la porta que ha romàs tants anys tancada.
Ara trontolla, i de ben segur ella caurà!!!

Que la por no ens faci perdre la llibertat!

VISCA CATALUNYA LLIURE, I LA SEVA GENT!!!

                                        

(Quan marxàvem, un crit de l'Elisenda, em va instruir per girar el cap i trobar-me, la discoteca, com no amb un nom increïble!!!)

Un agraïment especial, al Jordi Climent per les imatges que li he manllevat, i pel muntatge del vídeo, també al Jordi Freixes per cedir-me més imatges, i algunes que són de la xarxa, però no sé a qui pertanyen!!!

Gràcies a tots, Lluís, Mariona, Margot, Jorge, Elisendaaaaaaa, i Joan M, per viure junts aquesta diada inoblidable!!!!