Quan arriba aquest temps em sento com si quelcom s'apagués, potser per les hores de llum que s'escurcen amb molta rapidesa; potser perquè els crits dels nens jugant al carrer queden ofegats entre els envans de les cases; potser perquè la roba lleugera i alegre queda reclosa a l'armari esperant el bon temps... No ho sé, tot plegat m'entristeix. N'hi ha que em rebaten amb molts arguments i lloances, la tardor. No els ho negaré, però a mi no m'agrada.
Però, aquest any tinc fal·lera, i friso per veure-la venir; que s'instal·li i aleshores contemplar què passarà. Aquesta tardor, és com una esperança que m'empeny a viure cada dia amb veritable entusiasme, i compartir tot el que anirà succeint. Vull viure i veure com el meu petit país, camina cap a la llibertat, i que tots ens unim per fer-ho possible.
Em vénen els records del meu avi, nascut el 1904, i quan em parlava de la guerra, sempre em deia el mateix, "calia anar tots a una, i no en vam saber". Espero i desitjo que la tardor arribi amb coratge, amb un esperit que ens condueixi cap allò que ens pertany.
Espero que a partir d'aquesta nova tardor, els meus records siguin tan exclusius, que esdevingui la millor tardor de la història.
BENVINGUDA TARDOR, ESPEREM ELS CANVIS, SENSE POR!!!
Els actes de celebració del 40 aniversari de la nostra entitat arriben gairebé a la recta final, i de la millor manera possible, amb un concert de l'ESCOLANIA DE MONTSERRAT.
Iniciem els primers passos de la cloenda amb un acte ple de tot allò que ens caracteritza, vol ser quelcom més, perquè la UAF així ho pensa, i així ho vol compartir.
Amb aquest concert , l'entitat s'obre a tota la ciutadania, per tal de viure plegats aquest inici de fi de festa. I si alguna cosa tenen els aniversaris, és que realment són rellevants si tens els qui estimes ben a prop, d'alguna manera simbolitza, l'agraïment a tots i a tothom per aquestes quatre dècades vetllant per la cultura popular i per esdevenir-ne un referent important.
El divendres 28 de setembre, el cor de veus blanques ens oferirà un concert a l'església Arxiprestal de Sant Joan de Valls, i una part de la recaptació serà per l'entitat CÀRITAS, gràcies a la col·laboració de l'Obra Social de Caixa Penedès que destina part important del seu pressupost a finançar actes socials, i fomentar la cultura.
Totes aquelles persones que vulgueu venir i compartir amb nosaltres un acte tan especial, sabeu que ho podeu fer adquirint les entrades a:
- L'oficina de Caixa Penedès
- Al local de la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA
- A Càritas.
- O m'ho dieu a mi, i jo gustosament us facilitaré les entrades.
El preu del donatiu és de 10€
L'hora del concert serà a les 9 del vespre.
Celebrem junts aquest acte i sentim-nos orgullosos de poder ajudar els més necessitats.
Moment de la presentació del concert el passat dijous a l'església Arxiprestal de Sant Joan Baptista de Valls. D'esquerra a dreta: Sr. Ferran Tarragó (Cap de l'oficina de Caixa Penedès-BMN a Valls); Sr. Josep Martínez (President de la Unió Anelles de la Flama); Sr. Delfí Vives (Director-adjunt de Càritas a Valls) i Msn. Josep Bofarull.
Gràcies a tots i desitgem que resti per sempre, dins nostre, el record de l'Escolania de Montserrat que va cantar a Valls, en motiu de la cloenda dels actes de la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA.
Vull fer una correcció, i és que l'acte FINAL, serà el mes de novembre amb el CAMPIONAT DE CATALUNYA DE COLLES SARDANISTES!!!
Em resulta extremadament difícil, escriure el què vam sentir; potser per aquesta raó, he esperat un dies per poder posar paraules a unes emocions, a moltes emocions.
De vegades ens sorprenem del què som capaços de fer. Aquest 11 de setembre va ser-ne una mostra col·lectiva; un poble unit, clamant a l'uníson: INDEPENDÈNCIA!
"Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena..."
Aquests versos formen part del meu record del 10J de 2010, amb Kavafis, acomiadàvem el meu germà en el seu darrer trajecte, i vàrem escollir un fragment del "Viatge a Ítaca", era una manera de constatar moltes coses. Els meus bons amics, ens van acompanyar, malgrat el meu prec que anessin a la manifestació i recordo que l'Andreu Fernández em va dir: "Avui, toca ser aquí, tant de bo, aquesta manifestació fos l´última, però de segur que en la propera, hi serem". I així, ha estat, l' 11 de setembre de 2012, podem dir: "Nosaltres hi érem". Amb una il·lusió que es respirava per tots els racons; tots érem el reflex del mateix.
Ens atansàvem a la Diagonal, i només es veien autocars, de tot arreu, i gent caminant amb estelades, samarretes, barratines, gralles sonant, batucades clamant independència.... Uffff, se´m posa la pell de gallina!!!
Amb serenor vàrem anar avançant, fent de la marxa un moment únic; amb els somriures; amb la paciència d'un amant quan espera; amb l'orgull de pertànyer a una terra, "la més ufana sota la capa del sol"; amb respecte; amb càmeres captant cada moment,; amb actors pacients complaent-nos amb un "retratu"; amb abraçades plenes de complicitat; amb vídeos que immortalitzaven cada gest, cada cant, cada mostra que entre tots escrivíem una nova pàgina en la història de Catalunya, i TOTS n'érem els artífexs.
Ser allí, al mig, em feia sentir petita perquè érem taaaaaaaaants; però, gran alhora, perquè anava acompanyada dels millors, i amb ells sé que hem tatuat en la nostra ànima aquesta diada. Passaran els anys, i nosaltres seguirem recordant aquell jorn que ens va conduir a la llibertat, almenys aquesta és la nostra esperança.
Vam cridar perquè volem viure en un estat propi, i ho vam fer per nosaltres, pels nostres fills, i també per aquells qui un dia varen treballar per aquest país, que ja no hi són i d'alguna manera la seva llum, il·luminava les nostres estelades. També ho vam fer per encàrrec, per tots aquells amics, que per moltes circumstàncies no van poder venir, però des de casa, s'emocionaven i envejaven poder ser-hi.
Tots ho hem fet possible, ara resta esperar com avança aquesta marxa, i quan calgui fer un pas endavant, els nostres polítics sàpiguen conduir la veu d'un poble pacífic que demana el que li pertoca.
Aixecar la mirada, i veure constantment onejar estelades, és indescriptible, i amb una serenor que fins i tot, jo, que sóc una mica revolucionària, trobava exagerada.
Durant uns instants, vaig intentar comunicar-me amb el Ferran, però la remor dels qui m'envoltaven, no em deixava sentir-lo; m'hauria agradat trobar-te!
Sé que molts de vosaltres també hi éreu, així que tenim en comú un record únic!
Finalment, quan vam donar per finalitzada la marxa, ens vam asseure, i vam votar:
Voleu que Catalunya sigui un nou estat d'Europa; I aleshores vam aixecar les cartolines verdes, en un acte molt íntim!!!!
QUÈ VOL AQUESTA TROPA? CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA
QUÈ VOL AQUESTA GENT? CATALUNYA INDEPENDENT
Que no quedi en un crit. que no resti en l'oblit, que el pas que vam fer ens obri la porta que ha romàs tants anys tancada.
Ara trontolla, i de ben segur ella caurà!!!
Que la por no ens faci perdre la llibertat!
VISCA CATALUNYA LLIURE, I LA SEVA GENT!!!
(Quan marxàvem, un crit de l'Elisenda, em va instruir per girar el cap i trobar-me, la discoteca, com no amb un nom increïble!!!)
Un agraïment especial, al Jordi Climent per les imatges que li he manllevat, i pel muntatge del vídeo, també al Jordi Freixes per cedir-me més imatges, i algunes que són de la xarxa, però no sé a qui pertanyen!!!
Gràcies a tots, Lluís, Mariona, Margot, Jorge, Elisendaaaaaaa, i Joan M, per viure junts aquesta diada inoblidable!!!!
Els llibres d'història parlaran de l'11 de setembre de 2012, com el dia en què el poble català va donar el tret de sortida per assolir el camí de la independència i viure en un ESTAT PROPI.
Sóc mestra i vull explicar aquesta història, més enllà del què representà l'11 de setembre de 1714.
Ara, tot és a punt, i no us entretinc més, perquè ella ens espera.
Cal que els moments previs a la manifestació del dia 11 ens escalfin l'esperit per tal de gaudir d'uns fets que marcaran la història, de ben segur.
No seran les gestes dels grans reis, nobles o personatges escollits per les seves batalletes, conquestes, o destruccions; seran les d'un poble unit que clama un dret: VIURE EN UN ESTAT PROPI, sense espoli, amb el respecte que ens mereixem, amb la nostra llengua, perquè al cap i a la fi no demanem res que no ens pertoqui.
Així, que ahir, dissabte dia 8, a Valls, se celebrà l'Acte Central de la Marxa a l'Alt Camp, organitzat per l'assemblea territorial de l'ANC.
Des d'aquí, gràcies companys pels mesos de feina, de col·laboració, de treball perquè tot esdevingui un gran èxit.
Gràcies també per organitzar els autocars, i donar-nos les informacions, i atencions!!!
Un plaer tenir gent com vosaltres!
AL MATÍ
Lectura del manifest, i enlairament de l'estelada.
Us deixo imatges, i el video que vaig gravar amb la meva petita càmera fotogràfica, no té massa qualitat, però el sentiment i tot el que desprèn, crec que és el més important.
CAMINEM JUNTS, MARXEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA!!!
A LA TARDA
RECORREGUT MARXA 8-9-12
A 2/4 de 7: Sant Roc d'IEV. Lletra I
A la plaça hi haurà totes les COLLES DELS POBLES. Lletra N
Carrer Jaume Mercadé : ESPORTISTES. Lletra D
Plaça de la Z: AAEET+ COLLA DEL CALÇOT+BOU+LA TURBA. Lletra E
Carrer de sant Antoni/ sant Pere, la gent de Valls i l'Alt Camp. Lletra P
Carrer de Sant Sebatià, la UAF. Lletra E
Plaça de les Escudelles, les COLLES CASTELLERES (3). Lletra N.
Als 4 cantons del Carme, ELS PAGESOS. La lletra D
Carrer de la Carnisseria, SAL GROSSA i GRANS DE GTP. La lletra È
Carrer Major/ Sant Antoni, LLAR DELS JUBILATS. Lletra N
Carrer Major/Sant Oleguer. Les CORALS. Lletra C.
Carrer Major anem a sota porxos Plaça del Blat, ESPLAIS . Lletra I
8 h Plaça del Blat, davant l'AJUNTAMENT: alcaldes i regidors de l'Alt Camp i president i consellers Consell Comarcal. Lletra A
Tots junts cap al Pati pel carrer de la Cort
Us apropo imatges de façanes, establiments, i de tota la varietat de persones que vam configurar aquesta marxa!
Dedicat amb molta estima, al Lluís, la Mariona, al Jordi i la Margot, que amb ells, vam escriure aquest dia històric!
Gràcies Jordi Climent, per aquesta foto!
I també a la Candela i al Joan, gràcies per compartir amb mi aquest dia!!!
I una menció honorífica a la més tremenda, l'Elisenda!!!!
I una imatge que és el recull de tot!!! (Jordi Climent)
"Però un dia un vent furiós
per les muntanyes bramarà,
i un país nou s'alçarà
amb força mil·lenària i lluitarà!!!"
Avui, us vull apropar un grup del qual un dia ja vaig fer-ne un post, els MAITIPS.
Ells són joves, independistes, idealistes per què, no; intel·ligents, amants de la terra i lluitadors de la vida.
Alguns van ser exalumnes meus, però la meva estima és igual per a tot el grup.
Tant de bo no hi haguessin cançons de lluita, ni de protesta, ni clams de llibertat; però malauradament seguim reclamant allò que és nostre, allò que ho veiem a prop.
CATALANS/ES, que la por no ens venci, i puguem clamar amb força
10.jpg)
06.jpg)
20.jpg)
50.jpg)
27.jpg)
22.jpg)
01.jpg)
61.jpg)
08.jpg)
48.jpg)
55.jpg)
25.jpg)
60.jpg)
71.jpg)
41.jpg)
.jpg)
