dissabte, 10 de març del 2012

ADÉU GERARD!!!

Ara, després d'un dia alegre, descobreixo la trista notícia de la mort d'un dels components de LASTAND: el guitarra, el Gerard Valls; i com ve deia en Lluís Ribé, pare del Jordi, cantant i guitarra del grup, la formació vallenca s'ha quedat orfe.
I la mort truca la porta, i no vol saber res, només et ve a buscar; no vol treves, ni esperes, ni precs; ella es planta a qualsevol indret, a qualsevol hora, sense excuses ni prèdiques. Maleïda sigues, quan estronques la vida dels joves, quan t'emportes una ànima sense malícia, un talent que despuntava. I ara què?
Vas gosar entrar a l'aula universitària i esquinçar el cor del Gerard, apagant el seu batec; esborrant el projecte de vida; les il·lusions, l'amor per l'Ariadna; silenciant la guitarra d'una colla que va gosar plantar-se amb la seva música, i sonar ben alt.
Les cordes de la teva guitarra han emmudit, però pots estar segur que vibraran per sempre en la memòria dels teus amics, el Jordi, el Guillem i el Cesc que t'han perdut com a membre del grup, però la teva petjada quedarà per sempre en ells, i en tots els qui et van conèixer.
Li vaig dir al Lluís, que en el proper concert, volia venir per sentir-vos en directe; qui m'havia de dir que faria tard; que amb 20 anys te n'aniries.
L'altre dia al blog de la Marta, vaig descobrir aquest poema, i em va frapar. No pensava que tan aviat entraria en els meus escrits.
Així, que Gerard, no podré sentir-te en directe, però a l'altra banda del camí, somriuràs veient-nos i sentint-nos parlar de tu, i sobretot recordant-te, perquè així no morim, tan sols, esperem!!!





A l'altra banda del camí
La mort no és res: jo tan sols sóc a l´altre costat.
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m´heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet:
no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.
Continueu rient del que ens en rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com sempre s´ha fet,
sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat.
L´eix és el que sempre ha estat.
El fil no s´ha tallat.
Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no sóc pas lluny,
just a l'altra banda del camí.


Charles Peguy

18 comentaris:

  1. Quins dies portem de pèrdues, Dafne!

    Una abraçada i a rellegir aquest poema tan bell per consolar-nos i tenir-los sempre presents.

    ResponElimina
  2. Realment una llàstima. Gran escrit Lídia.

    ResponElimina
  3. ... :'( pobre Geri encara no li tocava...(bon escrit,com bé dius els que el coneixiem mai l'obliderem,la seva musica a quedat com a prova de la seva gran vitalitat...)

    ResponElimina
  4. 20 anys. M'agradaria entendre de què va la vida.

    ResponElimina
  5. La vida no te lògica i quan mes gran et fas potser perquè ets mes conscient de les coses menys li veus.

    ResponElimina
  6. Epicur deia que no ens hem d'amoïnar per la mort, quan ella arriba tu ja no hi ets i mentre hi ets ella no hi és....moltes pèrdues aquest març...endavant i ànims!

    ResponElimina
  7. Dafne, quina temporada portem, la gent jove ha de viure no és just tot aixó, cada vegada què hi ha una mort el cor hem batega fort i si és d'un jove encara més, no el coneixia, peró el fet és el mateix, un petó als pares de part d'una desconeguda, què ho sent molt.Tubi Beni.

    ResponElimina
  8. Si... que injust.. la Sra. Mort potser que s'ho hauria de mirar.. no?? Encara que se i re-se que som aquí de pas, tan sols pensar en els pares i la familia... ufff....
    Molt i molt bonic el que sents i escrius..
    T'estimo Dafne!!
    Filo

    ResponElimina
  9. Un bell poema per a una notícia molt trista.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. NO el coneixia...però una mort mai és bona notícia.
    Bona setmana almenys.....

    ResponElimina
  11. Si això es veu que va així, com en paquets , ja ho deien les nostres avies que les desgràcies mai venen soles. No se .Apretar les dents i girar el pensament cap a la bondat , deu ser l'únic recurs quan això passa...

    ResponElimina
  12. Lidia, crec que amb persones com tu i en Gerard el mòn no més pot anar millor. El nostre angelet ja ès al cel, injustament pero ja ès alla, sensa cap mena d'explicaciò ja ès allà... ara no més cal que tots recordem el seu somriure i la seva generositat amb tots els que el rodejabem i veurem com aquest fil que diu el poema, mai es trencarà. Jo, la seva mare i el seu germà ho estem fent... gràcies a tots els que d'una manera ho altre esteu fent que aquest pes que tenim al nostre cor, sigui més lleuger de portar. Ens en donem conte que el Gerard era una persona molt estimada també fora de casa... Gràcies macus.

    Agusti Valls (pare d'en GErard)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui ens havia de dir que un dia, ens coneixeríem. El Gerard us dona força, i és la llum que amb el vostre amor ens reflecteix a nosaltres. Gràcies per apropar-lo i permetre´ns compartir el seu record.

      Elimina
  13. Bona nit a tots i a totes els que us heu acostat; jo no coneixia al Gerard, però sí gent propera a ell; potser per tot el que la vida m'ha anat portant, vaig sentir la mort del Gerard com una pèrdua propera.
    De tots els comentaris, el darrer, m'arriba del seu pare, i no puc dir res més que gràcies per tenir la fortalesa per escriure en aquests moments tan durs, que el temps anirà suavitzant, encara que sembli impossible.
    Els pares no haurien de sobreviure als fills, però les lleis de la vida són tan incomprensibles, que de vegades ocorren fets cruels, com la mort del Gerard, o del Xavi, del Marc (20) o del Sergio (17), o de l'Óscar(10), i per què? Doncs perquè toca així!!!
    Una vegada més, CARPE DIEM!!!

    ResponElimina
  14. Una abraçada, Agustí, i molts ànims. Des d'Alemanya, un pensament per a tots vosaltres.

    ResponElimina