SSQM SÍNDROME SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE

Hi ha qui diu que el facebook és una pèrdua de temps, i que no aporta res. Per tots aquells que dubten del què pots arribar a descobrir en el facebook, va aquest escrit d'avui.
Arran de les meves entrades al face vaig llegir que a la contraportada de La Vanguardia, David Palma era entrevistat i parlava de la SSQM, abans no ho havia sentit mai. A poc a poc he anat llegint i buscant referències sobre aquesta malaltia, i m'he quedat esgarrifada de les conseqüències que té. He conegut l'Eva Caballé, i he volgut que els meus alumnes de sisè de primària, també fossin coneixedors de tot el què passa.
Divendres, a la classe de ciutadania, on els temes que es treballen, diríem no haurien de ser tasca exclusiva dels docents, però això, és un altre tema; vaig passar-los el vídeo on l'Eva parlava de la seva malaltia i tot el que NO POT FER, que és gairebé tot.
Us puc dir que el silenci que hi havia a la classe era increïble, escoltaven i no podien creure que un dia estàs bé i que sense saber com, no pots ni respirar.
M'agradaria ajudar, i per tant, inicio el meu granet de sorra, escrivint aquí el que hem viscut els meus alumnes i jo. Ara tenen una setmana per escriure com s'han sentit i què li voldrien dir a l'Eva i a tots els malalts de SSQM. Quan tingui les aportacions recollides, ja les compartiré amb vosaltres.
Em pregunto per què hi ha tant silenci envers aquesta malaltia?? Novament la resposta són els interessos industrials químics, que ens estan matant a poc, o de forma accelerada en altres persones més sensibles.
Per a tu Eva i tots els que us trobeu en aquesta presó tan neta, com diu l'article!