LES DECENNALS. LA PROCESSÓ: DE REGIDORA A GITANA

Recordar el que un dia tot un poble va fer, és digne de ser lloat, per això veure la Mare de Déu de la Candela al carrer, esdevé un moment únic i irrepetible, tot i haver passat més de 200 anys, és una tradició que es manté molt viva.

Parlar de la processó és quelcom fantàstic; l'any 81 la veig veure amb la meva família; el 91 ja formava part d'Unió Anelles de la Flama; el 2001 era regidora de cultura i representava la meva ciutat, i deu anys més tard retorno amb la meva entitat, però formant part del Ball de Gitanes, una manera ben particular i única de viure la processó i sentir-la plenament.



Així, que gràcies a l'Heura Musté, ahir la tarda em vaig vestir amb la faldilla, els mocadors, les calces llargues, una flor al pit i una altra al cabell, em vaig lligar les espardenyes de pagès, i en uns moments vaig deixar la meva aparença habitual per formar part del grup de gitanes amb uns joves extraordinaris, que tot i no ser una gitana habitual em van rebre amb molt d'afecte.
A les 6, puntualment vam començar a travessar el carrer de La Cort, i en breus minuts, vam iniciar el ball, tot creuant les cintes. Després de bracet del Pol, vaig anar tota la processó creuant i descreuant, fent galerons, a cop de fuet, que el gitano gros anava marcant.
Ens vam aturar diverses vegades, tot i que podem dir que malgrat la gran participació, no es va fer feixuga. A més, vaig tenir la sort de portar al davant el Lleó, i poder-lo veure ballar diverses vegades; amb elegància i esveltesa.
Anàvem passant pels carrers i la majoria de gent volia que balléssim, però no ho podíem fer per tal de no aturar el ritme de la processó.
Rialles, complicitats d'un grup de joves, que junts escrivíem uns moments inoblidables per a la nostra història personal, dins de les Festes Decennals. Cadascú ha participat o no en aquesta processó; els que ho han fet des de la seva associació de Veïns, escoles, instituts, entitats esportives, castelleres, de fora vila, confraries de Setmana Santa...tant se val, han escollit com viure-la, que és el que compta.



Així, que la processó va anar passant, i tot el seguici festiu va arribar a la Plaça del Blat, on vàrem esperar que arribés la resta; això ens va permetre veure-la tota sencera; i anar saludant aquells que coneixíem.
Com anècdota, quan va passar el President de la Generalitat, la colla de gitanos no vam poder evitar dir-li: "GUAPOOOOOO", i ell amb el somriure que el caracteritza ens va fer una petita reverència.

I així, ha estat la processó que he viscut aquesta dècada, molt diferent de la darrere, perquè he passat de regidora a gitana.
Aprofito el meu blog, per dedicar aquesta entrada a tots els gitanos i gitanes: el Pol Figueres, el Nil Fabra, el Julià, el "Follo", "el Pales", el Pol Grimau, la Núria, l'Eva, la Kumba, l'Albert Segura (estaquirot d'última hora), el Marcel·lí Morera, i la cap; l'Heura Musté i a la Candelín, que ens van acompanyar tota la tarda-vespre.
Hi ha moments en la vida que no tenen preu, ahir en va ser un!!!

LES DECENNALS. DEVOCIÓ O BOGERIA

Gairebé sense forces, entro per escriure l'odissea d'ahir al matí, en l'ofici solemne a la Mare de Déu de la Candela. Hi ha moments d'aquestes festes que són difícils d'entendre, com per exemple, que l'església estigui plena una hora i mitja abans de l'inici de la missa. Bancs reservats amb bufandes, mocadors, bolsos; iaies esbatussant-se per un banc reservat per algun familiar que encara no havia arribat;increïble.
Vaig marxar molt d'hora de casa, i algú em va dir que ja no trobaria lloc; el que no sabien era que la meva mare havia anat a obrir l'església per la missa de les 8 i que ella era una d'aquestes que guardava lloc.
Bé, a 3/4 d'11 van entrar les autoritats, encapçalades per l'alcalde i la molt honorable presidenta del Parlament, senyora Núria de Gispert, i després van començar a desfilar, capellans i més capellans, vinguts de molts pobles, alguns havien estat rectors a Sant Joan en anys passats, i retornaven per a formar part d'aquesta missa que era també la celebració del centenari de la coronació de la Mare de Déu i un dels darrers actes de l'any jubilar que s'incià el gener de 2010, i que conclourà el proper diumenge, amb el retorn de la Mare de Déu al seu cambril.
L'altar ple de capellans, els cants des del prebisteri per totes les corals, i tots els devots entonant "De la ciutat estel", o "Flor de Febrer"; emocionen. Les candeles enceses i lleugerament elevades donaven una sensació única, i irrepetible, fins d'aquí 10 anys.
La missa va ser oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, acompanyat pels arquebisbes de la Seu d'Urgell, Lleida i Girona. Incens, candeles, i una fe desfermada al llarg de tota l'eucaristia.

Després, entonant els goigs de la Mare de Déu, sortiren les dues colles castelleres, la Joves i la Vella, i a poc a poc, formaren la pinya, i enlairaren un pilar de 5 respectivament. Quant sents el toc de gralla dins l'església, tot el cos experimenta, una emoció, que podria dir que és marca exclusiva dels vallencs.
Després, van anar sortint, les colles, el seguici eclesiàstic, i les autoritats. Un cop van sortir aquests tres estaments, la resta ho vam fer pausadament, perquè érem molta gent.
Un gest a destacar, és que aquest any, van posar una pantalla a la Capella dels Dolors i a l'església del Lledó, per tal que aquesta celebració pogués ser seguida per més fidels.
En acabar, a les portes de Sant Joan, ja hi havia tot el seguici popular per retornar les autoritats a l'ajuntament, i després de la ballada, iniciar els castells.
"Maria de la Candela mireu-nos sempre amorosa"
Haurà de passar una altra dècada per tornar a veure aquesta bogeria o devoció,perquè després al llarg de la resta de l'any no torna a succeir més.

LES DECENNALS. DE TOTS COLORS!!!

Per aquells que aneu seguint les festes a través del meu blog, dir-vos que ahir, la nostra ciutat lluïa per la gran diversitat cromàtica de la camisa dels castellers vinguts d'arreu dels Països Catalans.
A mesura que arribaven, anaven a la Plaça del Blat, on aixecaven un pilar,i posteriorment es dirigien cap al punt que els corresponia.
Pels qui viviu en grans ciutats, ja esteu avesats a la multitud, però els que som de poble, i vivim més aviat solitaris, rebre gairebé 10.000 castellers, més tota la gent vinguda de fora per veure aquest esdeveniment únic, bé en les anteriors, ja es va dur a terme, per tant no és un acte insòlit (ara he escombrat cap a casa, s'ha notat, no!!!!), doncs resulta al·lucinant.
Gent, gent, i més gent, "Déu meu, quina gentada", riuades de castellers, sons de gralla, rialles, cotxes d'emergència, carrers tallats, petits, grans, joves, de totes mides i de tots colors; un paisatge humà meravellós.
El sol, va començar a afluixar al voltant de les dues, i la gelor es calava pels cossos dels qui no ens volíem perdre el moment, en que de forma simultània s'aixecarien tots els castells.

Així, que cadascú des del punt on va poder accedir, el meu no era gaire bo, ja que la Jana és va sentir angoixada per la gent, i gairebé l'arrossego entre el tap humà que vam trobar a la Font de la Manxa. Així que reculant, reculant, ens vam quedar en un punt força allunyat. Però no patiu, els meus contactes m'han proporcionat unes magnífiques imatges, que compartiré amb tots vosaltres.
De la mà i de l'ull del bon amic Jordi Castells, exalcalde en les passades Decennals, i amb qui vaig tenir l'honor de compartir-les, us deixo aquests castells, que de ben segur delecten la vostra nineta!!!
I des d'aquí aprofito per celebrar i dir que m'omple d'orgull que els castells hagin estat reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i més essent la meva ciutat, el bressol del fet casteller.


I acabo amb les paraules de Josep Anselm Clavé, que tan bé defineixen l'essència del món casteller!

A la plaça, a la plaça
prenen part en nostra festa
els forçuts Xiquets de Valls,
i en pilars, castells i torres
mostraran sa habilitat.
Pels carrers fan la passada
amb les gralles i els tabals.
Nara, nara! Ram, plam, tramp!
i a la casa de la vila
a migdia faran cap.
Quina gatzara, quina delícia,
causen al poble els braus Xiquets,
quan gallardegen amb llur perícia:
Força, equilibri, valor i seny!

LES DECENNALS. ESPECTACULAR

Avui no he posat capítol 3, perquè té més pes l'adjectiu "espectacular"!!!
Ahir va ser un dia ple d'actes emotius i rellevants per a tots aquells vallencs i vallenques o bé per aquells que se´n senten malgrat no ser-ho; semblen les paraules del Carod Rovira quan parlava dels catalans. A banda els polítics, que més endavant ja m'hi remetré.
Al matí, el primer que vaig fer va ser mirar si plovia, no podia ser que el dia que batejàvem el nostre lleó coronat, plogués i no es pogués realitzar la cercavila amb el bestiari infantil. Per tant, el primer element que marca aquesta espectacularitat, va ser veure totes les escoles concentrades al Passeig dels Caputxins, per tal de dirigir-se cap el Portal Nou i després veure a la Plaça del Blat la primera aparició pública del Lleó; la nostra ciutat ja forma part de quatre més que tenen dins del seu bestiari un Lleó Coronat: Barcelona, Tarragona, Reus i des d'ahir VALLS.


Un treball de molts mesos, i moltes hores, que han donat un resultat fantàstic. Gràcies Lluís, perquè amb les teves mans, i la teva dedicació ens has ofert un peça increïblement bella, i de gran elegància, com no podia ser d'altra manera.
I seguint, perquè aquests dies, és impossible aturar-te; a les 5 de la tarda un acte que em va emocionar, especialment perquè fa 10 anys, quan jo era regidora de cultura vaig tenir l'honor de conèixer en Pere Català Roca, una persona encantadora, i recordo que li vaig dir: "Sap, jo visc al c/Pere Català i Pic", i em va somriure i em va preguntar que qui era jo. Bé, la resta ja va ser una conversa que guardaré sempre amb molta estima. Doncs, així que ahir quan es va presentar la nissaga de fotògrafs que passaran a la nostra galeria de Vallencs Il·lustres, amb un muntatge audiovisual realitzat per Laura Roig de Canal Reus, i veia com tothom parlava d'ells (Pere Català i Pic, i els fills Francesc i Pere Català Roca), i que concloïa el muntatge el propi Pere Català Roca, doncs, no vaig poder contenir l'emoció.





Després va pujar el pintor Enric Adserà, nascut a Cabra del Camp, però resident a Amsterdam, i va parlar amb il·lusió de com havia rebut l'encàrrec i l`orgull que li suposà acceptar-lo. Va transmetre un gran sentit de l'humor, i en acabar el seu parlament, tots els assistents el vàrem ovacionar, i ell ens digué que ens anticipàvem, ja que encara no havíem vist l'obra. En aquest moment, el Teatre Principal va ressonar amb uns aplaudiments encara més forts.

A continuació la família dels fotògrafs,i les autoritats més rellevants van pujar a l'escenari per fer la descoberta del quadre. Després van parlar: Martí Català, fill de Francesc Català, en representació de la família; seguidament, el nostre batlle, i finalment la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, la senyora o honorable, o bé no sé com dir-li, Joana Ortega. Patètic el discurs, enlloc de parlar de la nissaga de fotògrafs, es va remetre als castells, i al lema de "Força, equilibri, valor i seny" fent un paral·lelisme amb el nou govern que acaba d'entrar amb força i bla,bla,bla,bla. Senyora, que ahir no fèiem política, fèiem ciutat, i era un homenatge. O és que no sap on anava. I després per acabar-ho d'adobar acaba dient" Espero que hagueu gaudit d'un bons decennals"!!! Ni hem gaudit perquè estàvem al segon dia, i just les iniciàvem, ni són bons decennals, sinó BONES DECENNALS!!! Ap, i un altre apunt, senyors del protocol, tinguin una mica de cura, i ja que entre tots paguem aquests serveis, que algú li digui com cal anar vestit als actes.
I vinga, Lídia, a seguir, cap a l'església de Sant Joan, fent una parada per veure els meus amics del Ball de Gitanes, i els lleoners. Però no tenia, gaire temps, i havia d'arribar a l'església per assistir a la Novena i a un acte, que com a vallenca el trobo d'una emoció indescriptible, veure com baixa la Mare de Déu de la Candela i presideix l'altar major al llarg dels 10 dies de festa, fins que el dia 6 retornarà al seu cambril, novament.

Així, que s´inicià, el trasllat de la Mare de Déu, i per segona vegada en la mateixa tarda, l'emoció era incontenible; sentir els cants fervorosos, i les prèdiques de tots els allí aplegats. Bé, la vicepresidenta, feia una cara d'avorriment força considerable, però és el que té ocupar càrrecs de tanta responsabilitat, que toca de tot. Bé, tanco el tema polític.
L'alcalde, Albert Batet, va fer entrega a la Mare de Déu de l'escut de la ciutat en representació de tots, especialment per aquells que ja no hi són i també pels que vindran. Dins del meu silenci,es va fer present un record especial, en aquell moment, per als meus familiars, especialment, pel meu germà, que poc ens imaginàvem que ja no hi seria en aquestes Decennals.
Després de l'eucaristia, corrent per veure l'acte inaugural, que els que el van veure van dir que era espectacular, però jo no vaig poder passar i en el lloc on era, no veia gairebé res.
Així, que els argentins van delectar amb el seu espectacle aeri, jo espero poder-lo veure en alguna gravació.
I aquí acaba aquest dia per a mi. Molts altres van seguir amb la rumba de Peret, Dijous Paella, i tot un seguit d'actes per a tots els gustos.
Jo vaig posar punt final, i cap a casa. Que encara queden molts dies per gaudir!!!

LES DECENNALS. Capítol Segon

Avui ha estat un dia llarg, gris i finalment rabejat, però carregat de moments inoblidables.
Aquest matí s'ha celebrat el lliurament de premis del Cartell Xiquets i Xiquetes (CM i CS), i de joves; i a la tarda per als alumnes d'infantil i CI, al pavelló del Fornàs.
Em sento molt orgullosa d'haver pogut participar en aquest certamen i a més aconseguir ser premiats, concretament en l'apartat de poesia, amb el títol "Antologia poètica "Flor de Febrer". Un treball que els alumnes de cicle superior del col·legi Mare de Déu del Lledó han realitzat entorn a les festes, però centrant-lo principalment en el seu origen, la Mare de Déu de la Candela.
Al llarg de dos mesos, vam conèixer la història, i a partir d'aquí, quan coneixes, estimes, i així els versos van brollar amb una musicalitat que ens van permetre escriure bells poemes; alguns més llargs que d'altres, però amb un sentiment que ha fet que el jurat, ho apreciés i ens atorgués un premi.
I seguint, el dia amunt i avall; a les 6 de la tarda al Teatre Principal, en Bigas Luna, cineasta descendent de família vallenca, ha estat l'encarregat d'obrir les festes amb un pregó carregat d'entusiasme per la terra; remarcant com els vallencs tenim motius per sentir una gran estima per les nostres arrels, i mirant sempre de la terra cap el cel; quan assaborim un calçot; quan bevem amb porró i finalment quan els nostres castellers s'enlairen, i l'enxaneta gairebé toca el cel. Ha parlat del sentiment per les persones que ens estimem, i que ens han deixat. Ell ha esmentat els seus pares, i que se sent lligat a ells de tal manera, que té dues palmeres (Roser i Farigola, és el nom amb que les ha batejat, i que l'apropen als seus pares, i cada dia les abraça); ha recomanat fer-ho.
Ha parlat de Valls amb un emoció i estima, i ha clamat, en acabar, VISCA LA GENT DE VALLS I DEL CAMP DE TARRAGONA!!!
I després s'han servit calçots al vapor i porrons de vi, a càrrec dels membres de GTP, que minuts abans han escenificat un castell, on el calçot coronava el pom de dalt. Molt bona actuació, i les dives d'en Bigues Luna, genials. (llàstima que tinc una càmera que no ha pogut copsar una bona imatge, però han escenificat un fragment líric, a ritme de mamelles, elles tenien dos tetes descomunals, i podríem dir que anaven al ritme de la música, pobretes, han quedat ben marejades).

I després del cabreig de la gent que no ha pogut entrar, perquè l'aforament es desbordava; cap al Pati, però, la pluja ha fet la guitza, i ha obligat a suspendre l'acte d¡acrobàcia i dansa aèria de la Cia Voalà Project. Així que per megafonia informaven que demà a les 21.00 es faria.
Queda l'encesa de les llums; que per cert després d'esperar-nos, rabejats, i calats fins al moll de l'os; per acabar-ho d'adobar, hem fet un compte enrere de l'11 al 0, després hem escoltat l'ària de Turandot, "Nessum dorma", que a mi m'encanta, però avui, em sobrava, tenia fred, un paraigua d'una dona regalimant sobre el meu braç, en definitiva, fins els "dallonses" d'esperar, i va i no s'encenen bé, al final, he marxat i me n'he anat a la inauguració de la "Capsa Tonta", un projecte de la Lídia, la Núria i la Gemma, que trobareu al c/St Oleguer, 14. Aneu-hi val la pena, i acabo amb unes paraules d'aquestes artistes que avui han aprofitat per donar-se a conèixer en un espai molt acollidor:


"buida i oberta a tu,
als qui estimes
per compartir
aquest espai de creació i, tot junts,
omplir-lo d'idees i il·lusions.
Si tu vols...
*hi tens un raconet"

LES FESTES DECENNALS. Capítol primer.

Fa 100 dies la pallassa, Pepa Plana, inciava el compte enrere per a la celebració de les Festes Decennals; i avui ja finalitza el còmput, perquè en unes hores ens trobarem en plena festa.
Al llarg d'aquestes darreres setmanes s'han celebrat actes molt significatius per als vallencs i vallenques, en especial per als de fora vila; com l'ofrena de la campana "La Candela", o l'acte celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Barcelona, tot amb l'estima d'aquells que actualment no resideixen a Valls, però el seu sentiment envers la ciutat, i la Mare de Déu de la Candela, fa que promoguin actes com aquests i hi vulguin ser presents.



A poc, a poc, les inauguracions d'exposicions, o bé la reinauguració de la Biblioteca Popular, nosaltres l'anomenàvem, la "Biblioteca Vella", que ha romàs tants anys tancada, acollint en la seva entrada transeünts, i silencis d'aquells que entre cartrons buscaven l'escalfor i la tranquil·litat enmig de la fredor de la nit;
ahir a la tarda, lluïa, tota repintada, després de gairebé quatre mesos de treball intens per tal de poder tallar la cinta en plena festa. El que cal destacar és l'exposició que podem trobar, sobre Narcís Oller, considerat el creador de la novel·la catalana moderna, i que un cop acabin les festes, aquesta exposició itinerant portarà a molts indrets l'obra d'aquest il·lustre escriptor.

Així, que en la mesura que es pugui, cadascú gaudirà de tot allò que més li complagui; alguns fins l'esgotament, d'altres amb la pregària, molts amb la canalla; cada Decennals marca una manera de viure-les, és el temps que ens ho porta, sempre omplint-nos de records, que en algun moment o altre, desempolsegarem i reviurem la història de les nostres festes més preuades; LES FESTES DECENNALS!!!

ELS REIS TORNEN A CASA

Rebobinant les nits de reis, sempre els recordo dalt de les seves carrosses, força distants, després l'entrada majestuosa a la societat recreativa de Picamoixons i el Jaume cridant els noms dels nens del poble perquè pugéssim a dalt d'un escenari a recollir alguna de les joguines. Quin patir, jo sempre plorava perquè em feien por!Més tard passaven per les cases, això és el que ens deien, però no els podia veure mai, perquè és clar, jo ja dormia,i ells deixaven les poques joguines que aleshores es demanaven, quan tots érem al llit.
Però els temps canvien, i ara els reis entren a casa nostra.
Doncs, el que per mi hauria estat un somni, els meus fills ho viuen cada any, gràcies a l'esforç desinteressat dels amics de la Fraternal, que amb el seu president Manel Odina, s'encaminen cada any cap a les cases dels veïns i converteixen uns instants en pura màgia; què més puc demanar: veure els meus fills amb una il·lusió neta, pura i plena de força.

Quan sona l'interfon, tots ens posem nerviosos, càmeres de vídeo,de fotografia, tot a punt, i la porta oberta de bat a bat, per deixar-los passar. Vénen MELCIOR, GASPAR I BALTASAR acompanyats dels seus patges, i tots cap dins al pis!!!
Petons i comentaris tan personals que esdevenen personatges talment vinguts d'Orient, tot i que són els nostres veïns transformats per unes hores en SSMM els REIS D'ORIENT (Aitor, Salvador, Carlos, Manel,Bibi,Vanessa,Joan...)
Quantes coses passen, canvien, però la innocència d'aquests anys, fa que els més grans puguem gaudir d'aquesta festa d'una manera especial, malgrat les adversitats, i tot gràcies al somriure i aquells ulls que parlen sense dir res, el gest frenètic i accelerat d'uns infants en estat pur.
Com m'agradaria que tots els nens i nenes poguessin experimentar el que el Pol i la Jana sentiran, sigui quin sigui el regal; el més important quedarà gravat en la seva memòria per sempre; el record dels reis que anaven a casa nostra, cada any!!!
QUE LA MÀGIA DELS REIS ROMANGUI SEMPRE ENTRE NOSALTRES!

Aquest any t'enyorarem Xavi, tu no et perdies el sopar a casa, perquè esperaves amb nosaltres els reis, però hi seràs present, tot i que ets allà amb els estels, els que un dia van guiar-los cap a Betlem.





Des d'aquí agrair a l'AMPA del col·legi Mare de Déu del Lledó els vestits que fan possible aquesta nit de reis!