Fa mesos que no vinc per aquí, han passat tantes coses dignes de ser escrites o potser de ser oblidades. I avui, enmig d'aquest sentiment tan bèstia que m´aborda, només soc capaç de fer-ho compartint una inciativa en la qual s'hi ha sumat la meva escola. Vèncer aquesta gran solitud, fent el que sabem. Escrivint, dibuixant, o dibuixant escrivint.
Us comparteixo l'escrit que he fet per escampar per tot arreu, per fer que algú en el seu confinament solitari, pugui sentir un bri d'aire fresc d'algú que no coneix però que el sent proper.
Cada dia els nostres alumnes viuen un confinament inexplicable fa un temps, però
molt real actualment. Veuen com les persones emmalalteixen, i que des dels
hospitals fan obres titàniques per guarir el cos però també per sanar l’ànima de
les persones que, en aquests moments, han de passar els dies en plena solitud.
Els nostres alumnes tenen un patiment pels seus avis, i àvies que saben que són
els més vulnerables davant d’aquesta pandèmia; aquells que sempre fidels són a la
porta de l’escola per recollir-los i acompanyar-los.
Avui allunyats dels seus éssers estimats són conscients que cal fer alguna cosa,
aportar un granet de sorra solidària.
El col·legi Lledó, Vedruna Valls, s’ha sumat a aquest gest anònim, aprofitant la
iniciativa sorgida fa unes setmanes a l’ Hospital Sant Joan de Déu i Hospital del Mar.
Hem convidat a l’alumnat Vedruna de Valls a escriure, dibuixar, fer missatges amb
lettering, o qualsevol tipus de text que pugui servir per alleugerir aquest temps de
confinament dels avis que romanen sols en les residències vallenques i també als
malalts del nostre hospital local.
Tot el que vulguin fer s’enviarà per correu electrònic, en una adreça creada
Hi ha una feina prèvia a l’enviament, cal escanejar-la. D’aquesta manera no fem ús
del servei de correus, que també té restriccions d’enviament. El col·legi farà arribar
tots els gests d’afecte dels nostres alumnes al Pius Hospital i a les residències locals.
Tots els treballs tenen un sol destinatari: la persona que està internada i viu en
solitud aquest confinament. NO han d’anar dirigides a ningú en concret, perquè més
enllà de les cartes, dibuixos, no sabrem mai qui hi ha al darrere; però del que sí
n’estem segurs, és que per un moments aportarem un somriure, o un esclat
d’alegria en saber-se acompanyats des de fora.
Des d’aquí obrim aquesta iniciativa a tota la població, i agraïm al personal que els
farà arribar totes aquestes mostres, sense ells, tampoc seria possible aquesta
activitat.
Aprofitem un missatge de la nostra fundadora, Santa Joaquima:
“Tot per amor, res per força”.
Gràcies a l’entusiasme dels nostres alumnes, ens sumem al projecte:
CARTES QUE CUREN!
