Sempre hi ha un calendari que rememora quelcom per recordar.Jo puc dir que ahir les emocions van ser moltíssimes, però en un costat de la cadena, hi havia una persona molt especial que em va permetre sentir aquesta diada amb molta més intensitat.
Ahir, el tram 156 esdevenia un número amb regust històric, especialment per als membres de la UNIÓ ANELLES DE LA FLAMA que ens vam sumar a la cadena humana amb una mostra del què som. La Mulassa, la Mulasseta, l´ós acompanyat dels trabucaires, i el bou tradicional de Valls es van desplaçar per ser, aquests figurants de cartró, que alguns amb la seva ignorància o mala fe, han titllat als nostres gegants, i bestiari festiu. Què hi farem!!!
Cada cop el sentiment de llibertat és més gran, més profund, més a prop!
Ahir, 11 de setembre de 2013 tot un poble va copsar l'atenció del món; els catalans clamaven la immediatesa d'una consulta, amb un sol objectiu: SER UN NOU ESTAT DINS D'EUROPA.
No hi ha més sord que el qui no hi vol sentir, ni més cec que el qui no hi vol veure; però jo diria que el missatge d'ahir travessava tots els sentits, fins i tot l´aire era diferent, desprenia l'energia de tots els qui al llarg de 400 quilòmetres, units per una cadena plena d'amor per la nostra terra, s'estrenyia i es feia cada cop més forta, indivisible i autèntica.
L'emoció que sentíem ,quan per megafonia vàrem escoltar que no hi havia ni un sol tram per unir, que tots érem una única cadena, feia esborronar.
Vinguts de tot arreu: grans amb les ràdios transmetent què passava més enllà del nostre tram; petits amb samarretes pintades per ells mateixos, i que volien formar part de la història; avis i néts, voluntaris incansables que feien possible tot el que ahir vivíem... IN-DES-CRIP-TI-BLE. Des d'aquí el meu agraïment per aquesta gran tasca que vàreu portar a terme i que ens va permetre realitzar sense incidències el nostre propòsit.
El color groc no m'ha agradat mai, però ahir em colpia l'ànima veure´l en tants i tants dels nostres. I ara en aquest rètol!!! INDEPENDÈNCIA va començar a repetir-se una vegada, i una altra... Els batecs dels cors, la força de les mirades, i aquest sentiment que no es pot silenciar amb res, que costa plasmar amb paraules, perquè només pot ser percebut per aquell qui sent en la pròpia pell, aquesta lluita.
Ningú pot ofegar aquesta necessitat de llibertat, de ser un poble lliure.
Comencem a caminar, fent-nos sentir pacíficament, amb entusiasme, i amb l'esperança que el tricentenari del 1714 esdevingui el primer any de la sortida d'Espanya, i de la celebració d'un estat, anomenat CATALUNYA.
"Quan convé, fem cadenes"!!!
VISCA CATALUNYA,LLIURE. JA!!!
I d'aquí cap a ca la NUR : M'EXALTA EL NOU I M'ENAMORA EL VELL
