dimarts, 20 de març del 2012

21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Som molts els que transitem pel món blogaire, els que sentim o percebem les emocions d'una manera especial, i moltes vegades ens deixem abraçar per les paraules dels grans poetes o bé per les nostres pròpies, que tot i no pertànyer a la literatura universal, esdevenen creacions magnífiques i d'una exquisitesa emocional increïble; escrivim i transmetem les nostres pors, alegries, èxits com deia la "Ventafocs", i lluitem per tot allò que volem i defensem,  òbviament ho fem en català, perquè és la nostra llengua, la que sentim i que defensem, alguns "in extremis", com en Jaume Bonet.

El dia 21 de març se celebra el dia Mundial de la poesia, per aquesta ocasió en Narcís Comadira (Girona 1942, poeta i pintor) ha escrit aquest poema "Quatre paraules" que reflecteixen molt bé la situació que actualment vivim.


                                       QUATRE PARAULES
                                        Mig en somnis, un àngel
                                        se m’apareix i em tempta:
                                        escriu, fes un poema.
                                        Vull treure-me’l de sobre,
                                        vull dormir el son dels justos,
                                        o  el son dels pecadors,
                                        m’és igual. Vull dormir.
                                        Però ell insisteix.
                                        Té, diu: quatre paraules:
                                        món, país, llengua, amor.
                                        I afegeix: gairebé
                                        ja t’he fet el poema.
                                        Jo li dic: si escric
 món,
                                        bé hi hauré d’afegir
                                        desastres, fam i guerres.
                                        Si escric
 país, ja entro
                                        al territori foll
                                        de l’ésser i dels fantasmes.
                                        I si escric
 llengua, veus?,
                                        el dolor em trenca l’ànima.
                                        No puc escriure més.
                                        I em diu: tu escriu
 amor

                                        pel món i pel país
                                        i per aquesta llengua
                                        que es mor i et trenca l’ànima:
                                        veuràs que encara pots
                                        fer aquest i mil poemes.



   Per a tots aquells que fruïm de la poesia, per a tots aquells qui estimem la nostra terra i defensem la nostra llengua, perquè no volem que ens escanyin, perquè n'estem farts de tanta ràbia. Ara torna a ser l'hora de bramar ben fort que la llibertat és nostra, i aquest serà el nostre repte. Units no ens podran enfonsar, per més que s'ho proposin.

"Gutta cavat lapidem"
La nostra persistència serà com la gota que forada la pedra Ñ!!!

Dedicat a en Jaume Bonet!!!


24 comentaris:

  1. Oh! que bonic aquest poema... preciós, no el coneixia.

    Dedicat a en Jaume Bonet. I tant!

    Quan d'amor a la llengua i al país, aquest home i mestre!

    Units no ens podran enfonsar... m'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que el Jaume Bonet, mai hauria pensat que donaria una lliçó tan important, com el seu gest per la llengua.
      Un honor per la pàtria, tenir homes així!!!

      Elimina
  2. Molt bonic, maco i emocionant.
    M'ha agradat molt.
    "Per tots aquels que estimem i defensem la nostra terra..." i així és.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots hem de ser una mica en Jaume Bonet, i fer-nos sentir, i no permetre cap maltracte més!!!

      Elimina
  3. Tinc un "problema" amb la poesia: m'encanta que me la recitin, però em costa molt llegir-la (!). Suposo que és estrany, no sé perquè és així però... així és. En tot cas, admiro la gent que sap escriure'n i transmetre emocions com només els poetes saben fer; jo en seria incapaç.

    Bon dia poètic, Dafne!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia és especial, i no sempre és propicia, té moments màgics, cal saber-los trobar. I sinó, cercar aquells que la recitin!!!
      Gràcies reporter!!!

      Elimina
  4. Hostitú que guapo que has fet aquest post Dafne, també les claves a diana TU he? I Visca en Bonet i Visca la"nostra catalunya" que no es pas la d'aquestos mamons que se la venen per quatre xavos cada dos per trés!!! Si senyora!! molt be !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Miquel, hi ha tant "mamon" català, que són aquests els que malfereixen l'ànima, la llengua i tot el que toquen.
      Per nosaltres, que l'estimem, i que la defensem!!!

      Elimina
  5. Dafne,
    Me l'emporto a can Facebook.
    Boníssim aquest final de la pedra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta expressió llatina fa temps que la vaig penjar a la meva classe, els meus alumnes l'han treballat, i quan feia el post, em va venir al cap!!!

      Elimina
  6. Jo també l'he penjat, aquest poema, però no l'he enfocat ben igual que tu, el comentari. És veritat que s'escau aquí.

    També m'agrada molt el final de la Ñ.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig veure la portada de l'ABC, amb la Ñ, em va agafar tanta ràbia, que aquí la vaig deixar una mica!!!

      Elimina
  7. m'encanta aquest poema, no el coneixia!, un post molt ben escrit!
    una abracada.

    ResponElimina
  8. Acabo de venir d'un altre bloc on també he llegit el poema de Narcís Comadira; genial per un dia com avui. I m'agrada aquí, embolcallat amb les teves paraules tan adients.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem estat força blogaires, els que hem posat el poema d'en Comadira, és així una manera de fer-lo arribar a molta més gent!!!
      Gràcies per les teves!!!

      Elimina
  9. Quin gran poema.
    Ja necessitem sempre tenir a prop un àngel que posi, com fina pluja, una patina d'amor al que fem pel país i escrivim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més el llegeixo, més m'agrada. I els meus alumnes ja el diuen de memòria!!!
      És més que un poema!!!

      Elimina
  10. soc l'únic que li avorreix la poesia? estic quedant fatal, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahahaa, ai que bo que ets!!!! I què passa, si no t'agrada, no t'agrada!!
      La poesia és com la tònica, hahaha!!!!

      Elimina
    2. Que bo, això que la poesia és com la tònica! O com la cervesa.

      Elimina
    3. Potser amb la cervesa acaba motivant més!!!

      Elimina
  11. Vaig tard! Preciós Dafne, l'he llegit tantes vegades des de que va arribar a la biblioteca el programa del dia mundial de la poesia, i avui que tinc una nit difícil ho he tornat a fer, bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig de bòlit, i ara m'adono que no t'havia dit. Em passen coses rares amb la verificació dels missatges. Ja ho esbrinaré.
      Bona Setmana Santa!!!

      Elimina
  12. Sempre tenim a prop un ángel .

    Boníssim .

    Grácies poetas

    Teresa Moral .

    ResponElimina